L’accident dels Alfacs va ser una gran catàstrofe humana que va obligar als professionals sanitaris de l’Hospital Verge de la Cinta i de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i d’altres molts centres de l’entorn a treballar a marxes forçades per donar resposta a la gran quantitat de ferits que hi va haver. A continuació, podeu llegir un extracte del relat que en van fer al llibre L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. 25 anys al servei d’un territori.
A primeres hores de la tarda del dimarts 11 de juliol de 1978 un camió cisterna que transportava gas propilè liquat per la carretera nacional 340 entre Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar va bolcar i explotar a l’altura del càmping Els Alfacs. L’espectacle fou dantesc. L’explosió va destrossar tot el que va trobar al seu pas i va provocar 121 morts i 127 ferits greus,majoritàriament per cremades. La situació inicial fou caòtica i cotxes particulars intentaven traslladar els ferits als hospitals més propers sobretot a Tortosa. Amb el desig d’ajudar es van bloquejar les carreteres fins que la Guàrdia Civil de Trànsit aconseguí fer-se amb el control de la situació i donar pas prioritari a les ambulàncies, els bombers i els metges que es traslladaven des de Tortosa, Tarragona i Castelló.
En saber-se la magnitud de la tragèdia va sonar la sirena d’alarma de Tortosa,situada damunt del mercat, i s’organitzà la manera de fer més fluït el trànsit cap a la Residència. A la vegada, l’emissora local Ràdio Tortosa, de Ràdio Nacional d’Espanya, que tenia una àmplia cobertura, demanava que tot el personal del centre s’incorporés al seu lloc de treball, a la vegada que se sol·licitava sang de tipus B negatiu i 0 negatiu, els més deficitaris al Banc de Sang que, ja feia temps, funcionava molt bé gràcies a la Germandat dels Donants de Sang i les seves campanyes de donació que feien per tots els pobles del territori.
S’envià un equip de metges i infermeres al lloc de l’accident per fer-hi una primera classificació dels ferits i les primeres ajudes. Al Servei d’Urgències de l’Hospital Verge de la Cinta s’organitzà un servei de recepció i classificació dels ferits. A l’Ajuntament de Tortosa es muntà el centre de coordinació, dirigit personalment per l’alcalde de la ciutat, que gràcies a l’eficaç ajuda dels radioafeccionats va poder anar organitzant la interrelació de tots els centres sanitaris.
Però la gran quantitat de ferits feia que a la Residència s’anessin amuntegant les lliteres amb malalts als passadissos de totes les plantes. L’arribada dels helicòpters va permetre organitzar un pont aeri per poder traslladar els ferits més greus des de l’improvisat heliport de l’Hospital Verge de la Cinta fins als hospitals amb unitats de grans cremats del Vall d’Hebron a Barcelona, La Fe a València, i a Saragossa. La imatge gràfica de la situació era la d’infermeres al costat de ferits amb el braç aixecat amb el degotador marxant de viatge amb ambulàncies i helicòpters sense un cèntim damunt i sense saber quan tornarien, cosa en la qual ni tan sols van pensar, preocupades com anaven en cada cas a vigilar les constants del malalt i mitigar el seu sofriment. Altres ferits eren distribuïts per l’Hospital de Jesús i clíniques privades de Tortosa. Mentrestant, i amb la col·laboració de l’exèrcit, s’anava fent la recuperació de cadàvers, que es van anar traslladant al cementiri de Tortosa que s’organitzà com a tanatori provisional, per poder fer-ne el reconeixement. Aquesta tasca era prou difícil, ja que molts eren turistes estrangers. El govern alemany va enviar un equip especialitzat de reconeixement de víctimes.
A mitja tarda, arribà a Tortosa el president de la Generalitat Josep Tarradellas, i a l’endemà es va fer una missa al cementiri, presidida pel bisbe de la diòcesi, per tots els morts. La magnitud de la catàstrofe va provocar una gran cobertura informativa de premsa, ràdio i televisió nacional i internacional.
Retroenllaç: “Una reclamació és un regal, una oportunitat de millorar” | 30 anys, 30 veus