Petita història de l’Hospital Vall d’Hebron

Avui us proposem algunes píndoles informatives sobre la història de l’Hospital Vall d’Hebron. Des de l’any 1955 fins avui dia.

Foto aèria de l’Hospital Vall d’Hebron

1955 S’inaugura l’Hospital General Vall d’Hebron (inicialment batejat com a Residencia Sanitaria Francisco Franco). Un únic edifici de 13 pisos d’alçada que funcionava com a centre obert, és a dir, sense plantilla mèdica fixa i, sobretot, per a malalts quirúrgics, ja que encara no s’havia decidit acollir malalts mèdics complexos.

1960 S’hi incorporen els primers equips quirúrgics per atendre urgències de cirurgia i els primers metges internistes.

1966 La Residencia va esdevenir Ciutat Sanitària. Es van començar a construir tres
nous centres monogràfics, dedicats a traumatologia i rehabilitació, a pediatria i a obstetrícia i ginecologia, com a prolongació de l’Hospital General.

1966 Es posa en marxa l’Escola d’Infermeria. La infermeria de Vall d’Hebron va impulsar una definició pròpia de la professió infermera.

1967 S’inaugura l’Hospital de Traumatologia i Rehabilitació. L’increment dels accidents de trànsit i de treball va ser l’origen d’aquest centre especialitzat que va adquirir gran prestigi, encara vigent actualment, en l’atenció a lesionats medul•lars i a pacients amb paràlisi cerebral.

1967 S’inauguren l’Hospital Maternal, on s’atenen una mitjana de 80 parts diaris a principis dels anys setanta, i la Clínica Infantil.

1968 Primera promoció de metges interns i residents (MIR) com a segon centre
autoritzat a Espanya, després de la Clínica Puerta de Hierro de Madrid.

1968 Es crea a l’Hospital la primera Unitat de Cures Intensives (UCI) pediàtrica de l’Estat espanyol.

1968 S’emprèn la jerarquització del Departament de Medicina Interna, a càrrec del
doctor Agustí Pedro i Pons. S’hi desenvolupen els serveis de medicina interna i
també les especialitats mèdiques.

1970 El doctor Ángel Díez-Gascón emprèn la jerarquització dels serveis quirúrgics.
S’hi inclouen els serveis de Cirurgia Cardíaca, Oftalmologia, Urologia, Otorinolaringologia, Angiologia i Cirurgia Vascular, Cirurgia Maxil•lofacial i Anestesiologia.

1970 Primera hemodiàlisi pediàtrica de l’Estat espanyol.

1971 L’Hospital s’incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona com a unitat docent.

1975 S’amplia l’edifici de l’Hospital General, per un dels extrems.

1975-1979 Amb la transició democràtica, l’Hospital consolida el nom de Vall d’Hebron.

1981 Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a assumir les transferències sanitàries, fruit de la nova organització territorial de l’Estat espanyol prevista a la Constitució, que reconeixia el dret a l’autonomia de les diferents regions de l’Estat.

1981 Primer trasplantament de ronyó pediàtric de l’Estat espanyol.

1983 Es constitueix l’Institut Català de la Salut (ICS) com a entitat gestora dels centres i serveis sanitaris de la Seguretat Social a Catalunya, tot i que no va començar a funcionar fins l’1 de gener de 1984. Des d’aleshores, l’ICS ha gestionat l’Hospital.

1985 Es fa a l’Hospital el primer trasplantament hepàtic pediàtric de l’Estat espanyol.

1988 S’incorpora la Clínica Quirúrgica Adrià (avui desapareguda i substituïda per la
Unitat de Cirurgia sense Ingrés del Parc Sanitari Pere Virgili) a la gestió de l’Hospital Vall d’Hebron, com a centre satèl•lit.

1988 Comença a funcionar l’Hospital Maternoinfantil, fruit de la fusió de l’Hospital
Maternal i la Clínica Infantil. En la nova superfície creada es dóna molta importància
als hospitals de dia perquè els pacients puguin rebre el tractament sense haver de fer nit a l’Hospital.

1990 Es fa a l’Hospital el primer trasplantament de pulmó a l’Estat espanyol.

1991 Creació del Servei Català de la Salut (SCS).

1991 Es posa en marxa la Unitat Funcional Interdisciplinària Sociosanitària (UFISS)
de Geriatria, una aposta pels dispositius alternatius a l’hospitalització.

1992 Vall d’Hebron signa el primer contracte amb el Servei Català de la Salut. És un pas decisiu cap a un model de gestió més empresarial.

1994 Es crea la Fundació de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, precursora del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

1994 Primer trasplantament multiorgànic de fetge i ronyó de l’Estat espanyol.

1997 Es posa en marxa la UFISS de cures pal•liatives.

1998 Es crea la Fundació Institut Català de Farmacologia, entitat associada a l’Hospital Vall d’Hebron i a la Universitat Autònoma de Barcelona.

2001 Fusió dels tres hospitals en un de sol i nou nom: Hospital Universitari Vall d’Hebron.

2002 Es posa en marxa la Unitat d’Ictus.

2002 Es posa en marxa la Unitat d’Hospitalització a Domicili.

2002 Inici del Programa neonatal.

2003 Inauguració de l’edifici Mediterrània de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron.

2006 Creació del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

2006 Es posa en marxa la Consulta d’Atenció Immediata (CAI).

2009 El Ministeri de Ciència i Innovació, mitjançant l’Institut de Salut Carlos III,
acredita el VHIR com a institut d’investigacions sanitàries.

2009 Integració de l’atenció especialitzada que es realitza a l’àmbit d’atenció primària de l’àrea de referència.

2009 Finalització de la implantació del sistema SAP assistencial.

2010 Es posa en marxa la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular (UITM), que aposta per la medicina personalitzada.

2011 Inauguració de la nova UCI pediàtrica, la millor d’Europa des del punt de vista tecnològic i organitzatiu.

2012 Inauguració de la Unitat Mixta PET-TC (Institut de Diagnòstic per la Imatge-Hospital Vall d’Hebron [IDI-HVH]).

2012 Inauguració del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT).

Advertisement