Avui us presentem un recorregut pel barri barceloní del Carmel de la mà de dos professionals del centre: en Xavier Mundet i la Isabel Montaner. Agraïm la seva col·laboració i esperem que us animeu a fer aquesta ruta per un barri poc conegut de la ciutat de Barcelona
Imatge de l’edifici del CAP Carmel
El barri del Carmel, tal com el coneixem actualment, es va configurar amb la immigració entre els anys 50 i 70. Alguns dels seus protagonistes van habitar en barraques (eradicades abans de les Olimpíades de Barcelona, l’any 1992). Prèviament a la configuració actual, era una zona d’estiueig de la burgesia catalana de finals del segle XIX i principis del XX. Al llarg de la falda del Turó del Carmel s’estenien vil·les de planta i pis rodejades d’un hort o un jardí. Encara avui es poden veure restes d’aquella arquitectura, enmig de blocs de pisos desmesuradament alts.
El centre d’atenció primària (CAP) va ser una reivindicació dels veïns des de finals dels anys 70 i es va construir a finals dels 80. Vam obrir les portes del centre, el 15 de novembre de 1990, un equip de 13 professionals de medicina, 13 d’infermeria i 7 administratius i administratives, la majoria dels quals encara treballem al CAP després de 23 anys. Actualment hi atenem una població de 21.000 habitants.Hem fet assistència, atenció comunitària, prevenció i promoció de la salut, docència de pregrau i postgrau de medicina i infermeria (es va acreditar com a centre docent l’any 1993), i recerca.
La façana del bar Delicias
Us recomanem un passeig per aquest barri. Descobrireu una Barcelona desconeguda i gaudireu de la millor vista sobre la ciutat. Agafeu l’autobús 24 i baixeu a l’última parada de la Carretera del Carmel. Aquí us recomanem una parada per prendre les millors patates braves de Barcelona al Bar Delicias (el mateix de la novel·la de Juan Marsé, Últimas tardes con Teresa). A l’altra banda del carrer, hi veureu l’històric mural de la lluita de l’Associació de Veïns: “El tiburón capitalista”. Camineu pel Carrer de la Gran Vista fins al final i pugeu dalt del cim del Turó de la Rovira. Gaudireu de la millor vista sobre tot Barcelona i veureu les històriques bateries de canons antiaeris de la Guerra Civil. Esteu en un lloc històric; des d’aquest punt els soldats republicans defensaren la ciutat dels bombardejos feixistes. Per acabar el recorregut, baixeu caminant per les escales del Parc dels Tres Turons fins a la Plaça de Sanllehy. No us en penedireu!
30 anys, 30 veus 
Gracies, visc des de 1994 al Carmel i és un barri que fa salut, la gent parla, comparteix… M’agrada viure aqui
Gràcies per les teves paraules i per participar activament a fer créixer aquest blog
1 no mencioneu que el fet de que el CAP actual estigui aquí és fruit de la lluita veïnal, i no pas de la casualitat. Antigament estaba al carrer Sacedón i era “un niu de rates”
2 el mural al que feu referència no és de l’AVV Carmel, es va fer en el marc de les jornades “the influencers” organitzades pel CCCB
3 tot i ser un barri amb una connotació històrica tan rellevant com l’antiaeri, no hi ha ni un sol carrer dedicat a cap mena de símbol republicà.
Si, si que es cita que el CAP es el fruit de la reivindicacio del veins, ves al 2n parraf.
El mural, es cert no es de la AAVV pero esta al costat de un grafiti que si que es de la AAVV i d’aci el error, gracies per el seus comentaris