El conflicte MIR de l’any 1975 viscut a Bellvitge

Una imatge de les infermeres involucrades en el conflicte

Una imatge de les infermeres involucrades en el conflicte

El 1975 va ser un any de grans canvis per obrir el camí cap a la democràcia de l’Estat espanyol. Aquesta mobilització social també va arribar a l’àmbit sanitari amb el conflicte dels MIR (Metges Interns Residents). Els residents de tot l’Estat demanaven unes expectatives de treball més segures i pressionaven l’Administració per aconseguir un contracte laboral en lloc d’un contracte docent.

No es tractava d’una reivindicació política, però s’hi va anar transformant a causa de la repressió amb què va actuar l’Administració.

Quan el conflicte dels MIR va arribar a l’hospital, el terreny ja estava preparat per a la mobilització. La reintroducció de descomptes a la nòmina per falta de puntualitat, aplicats amb caràcter retroactiu per l’Administració de l’hospital, havia provocat importants incidents i havia donat lloc als primers moviments de representació sindical. A l’hospital, que comptava amb metges residents des dels seus inicis, el conflicte dels MIR es va mantenir fins al final, amb el fet significatiu que hi van donar suport altres col•lectius, com els metges adjunts o l’equip d’infermeria. D’aquests fets es recorda especialment la Marcha de las batas que va arribar fins a l’Hospital Clínic.

L’estiu de 1975 es van acomiadar pràcticament tots els residents i també personal de la plantilla que els havia donat suport. Als acomiadats, se’ls aplicava l’article 222 (sedició i atemptat contra un servei públic), que era conegut com el de la galeta, fent referència a una marca de galetes molt popular aleshores. Es van prendre mesures de repressió, es van intervenir telèfons i la policia va acordonar l’hospital per impedir l’entrada dels acomiadats. Molts pacients, davant de la presència de la policia a l’hospital, van fer costat al personal sanitari.

La situació es va anar normalitzant progressivament i la majoria dels acomiadats van ser readmesos. A l’inici de 1976, ja mort Franco, els darrers acomiadats van obtenir una amnistia i van recuperar els seus llocs de treball. L’hospital ho va celebrar amb una festa per donar-los, de nou, la benvinguda.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Anecdotari, Aniversari ICS, Efemèrides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s