La transformació de l’atenció primària (vista des de Torelló)

Avui, la visió de com ha canviat l’atenció primària des dels anys 70 fins l’actualitat. Encara hi ha molts professionals en actiu que recorden l’època quan anaven a visitar a domicili. Ens en parla Marià Esquerrà, metge de família de l’Àrea Bàsica de Salut de la Vall del Ges i que actualment visita a Torelló.

I vosaltres, quins records teniu?

L’ambulància municipal del poble

El juliol de 1977, quan vaig iniciar la meva activitat professional a Torelló com a metge de capçalera, encara no hi havia cap ambulatori. Érem quatre metges que fèiem tota l’activitat assistencial a casa nostra, ajudats per les nostres respectives esposes, i prestàvem serveis 24 hores al dia, 365 dies a l’any. De vegades, es generaven cues que omplien l’escala i arribaven fins al carrer.  Cap al desembre del mateix any es va obrir el primer ambulatori. Se’ns va repartir l’horari en quatre torns, que cobrien des de les 9 del matí fins a les 7 de la tarda, i es va ampliar la plantilla amb una infermera, una auxiliar, un zelador al matí i un a la tarda. A finals de 1978 va arribar el primer pediatre. Al principi, el canvi va ser mal vist per molts usuaris, que pensaven que perdien l’accessibilitat i el contacte amb el seu metge.

A les consultes, hi visitàvem plegats el metge, la infermera i l’auxiliar i, mentre un visitava, l’altra feia receptes o altres papers i l’altra obria i tancava la porta. Ara ho trobaríem bastant surrealista i ben segur que ho era. Recordo que fèiem moltes sutures, especialment de dits accidentats en alguna de les moltes torneries que hi havia al poble. Aquesta activitat ens endarreria molt la consulta, fins que un dia la infermera em va dir que, si volia, les sutures, ja les podia fer ella. Hi vaig estar d’acord a l’acte i, d’aquesta manera, vam poder desentrebancar molt la consulta. Encara penso en l’actitud oberta i la professionalitat d’aquella infermera, llavors gairebé revolucionària, com a model que caldria seguir quan ens plantegem el treball en equip i el rol d’infermeria.

El doctor Esquerrà, en una imatge actual a la seva consulta

A poc a poc la sanitat torellonenca va anar canviant, oferint cada vegada més serveis i també més recursos, tant materials com humans, sobretot des que ens vam convertir en àrea bàsica de salut (ABS) a partir del mes de desembre de 1993, i més endavant, l’any 2003, quan vam estrenar el nou local, de què disposem actualment. Quan m’aturo per mirar enrere m’adono de l’ingent canvi de la sanitat torellonenca que he anat vivint dia a dia durant els darrers trenta-set anys, però no puc evitar preguntar-me si, com a societat, hem estat capaços d’aconseguir tenir ciutadans més autònoms, més solidaris, i més joiosos, d’acord amb aquella manera d’entendre la salut del ja llunyà Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de Perpinyà, l’any 1976. Tant de bo que sigui així.