Can Ruti tres anys abans d’obrir… o un fantasma dalt la muntanya

La Lydia Mompel Iglesias va ser la primera secretària de direcció de l’Hospital Germans Trias i, actualment, és tècnica de Qualitat. Ens ha fet un escrit sobre els inicis de l’Hospital, quan encara no hi havia ni aigua potable ni clavegueres.

L'Hospital, prenent forma

L’Hospital, prenent forma

L’actual edifici de Germans Trias es va construir pensant que seria un hospital, però van aparèixer discrepàncies entre polítics i gestors i, ja amb tota l’estructura feta, es va arribar a qüestionar si Badalona i el seu entorn necessitaven un hospital o no. Podria ser un geriàtric? Hauria de ser un hotel? En aquell moment, tot just començar la dècada dels vuitanta, érem una desena de persones: algunes del cos de manteniment i de zeladors, el director de centre, el director economicofinancer i una secretària (jo mateixa). Totes les gestions administratives i pressupostàries es feien amb el Ministerio de Sanidad de Madrid.

Un cop reafirmat que Can Ruti, com li dèiem aleshores, seria un hospital, va arribar el moment de convocar les places de cap de servei. Com a secretària, la meva feina va ser anar a l’Instituto Nacional de Previsión (avui, l’ICS) per rebre i gestionar tots els currículums que es presentaven.

Imatge aèria de l'Hospital

Imatge aèria de l’Hospital

Quan van començar a arribar els caps de servei, les primeres juntes facultatives se celebraven amb la presència de l’alcalde de Badalona, cosa que multiplicava els conflictes que s’hi tractaven. Per exemple, l’accés a l’Hospital era per l’anomenada carretera de Canyet, en aquella època molt menys adequada que ara, i no hi havia cap tipus de transport públic. Per tant, sense cotxe no podíem venir a treballar. Aquest tema va endarrerir molt la posada en marxa del centre, ja que podia ocasionar un gran nombre de problemes per a la circulació de les ambulàncies. Un altre exemple: durant molt temps, abans d’obrir oficialment l’hospital, no hi havia aigua potable i les clavegueres encara no estaven canalitzades, malgrat que alguns ja hi treballàvem!

El 14 d’abril de 1983 va ser la inauguració, i aquest any ja en fa trenta. Quan penso en aquella època i veig en què s’ha convertit l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, m’adono de l’esforç que han fet tots els professionals d’aquesta casa per aconseguir un hospital de tan alt nivell com el que tenim ara.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Anecdotari, Arxiu fotogràfic, Efemèrides i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Can Ruti tres anys abans d’obrir… o un fantasma dalt la muntanya

  1. en aquells moments jo estudiava infermeria i varem fer una excursio a can ruti per entregar papers a la sisena planta de la general. Un grup de companyes varem pujar amb cotxe, es clar, per la carretera de Canyet .Els cotxes es va quedar a on actualment es la porta d’urgencies i cap a la sisena planta. tot era vuit i silencios, fins que varem trobar una noia rossa 8 la Lidia Mompel) que ens va atendre molt amablememt i ens va indicar.
    Al cap de poc ens va tocar anar a Balmes a refer tota la documentacio.
    Va ser la primera vegada que vaig pujar a CAN RUTI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s