Els petits lluitadors de Vall d’Hebron

Una de les sales de la Unitat

Una de les sales de la Unitat

Sabeu que les cures als nounats van tenir una gran revolució després d’una tragèdia relacionada amb la família Kennedy? Ens ho explica Salvador Salcedo, cap del Servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb més de trenta anys d’experiència a la Unitat de Nounats, que pràcticament va veure néixer. L’any 1963 moria un fill de la família Kennedy nascut a les 34 setmanes de vida amb un pes avui dia força raonable: 2,100 Kg. Després d’aquesta mort, John Fitzgerald Kennedy va preguntar a l’equip que els va atendre perquè no havia sobreviscut i la resposta va ser que ningú havia desenvolupat encara la maquinària necessària per atendre correctament aquests bebès nascuts abans d’hora. La resposta política fou immediata i al cap de pocs mesos ja es van posar a disposició dels grans hospitals aparells de ventilació mecànica per a prematurs.

Professionals de la Unitat en plena feina

Professionals de la Unitat en plena feina

Una conversa amb el doctor Salcedo, a pocs mesos de jubilar-se, és una travessa per la història de la neonatologia i, de retruc, de la Unitat. Vall d’Hebron va comptar amb la primera unitat de Catalunya d’aquesta especialització, i una de les primeres de l’Estat. Ell hi va arribar l’any 1972, però aquest Servei va començar l’any 1966 amb la voluntat de reunir en un sol centre totes les eines tecnològiques disponibles per donar una bona atenció als nadons prematurs o amb patologies en néixer. Salcedo expressa que en les darreres dècades el tipus de pacient ha canviat. Cada vegada sobreviuen nadons més prematurs i, sobretot, els nadons que encara són a l’úter matern també es converteixen en pacients. Alhora, pràcticament han desaparegut malalties que es detecten en estadis molt primerencs de l’embaràs i que no arriben a terme. Per contra, augmenten les malalties lligades a la supervivència dels nadons. Però el doctor, més enllà dels aspectes tecnològics, el que destaca és el canvi de relació del rol de les famílies. Anys enrere, l’entrada als pares per veure els nounats estava molt i molt restringida. I això ha canviat completament avui dia. Tenen un accés permanent les 24 hores del dia i els professionals promouen un contacte continu amb els seus petits. A banda, s’intenta millorar el seu confort en aquest reduït espai: compten amb taquilles on deixar les seves coses, una sala on alletar si desitgen fer-ho fora de les sales de cures intensives, entre d’altres. Tal i com puntualitza Salcedo, fa molts anys que treballen en aquesta direcció.

Una visita a la sala de neonatologia, amb 45 llits!, és entrar en un lloc on ningú para quiet, però al mateix temps hi regna la calma. La llum és molt tènue i tots els paviments utilitzats minimitzen el soroll dels qui travessem les diferents sales. La unitat va ser la primer de tot l’Estat en aconseguir, l’any 2011, l’acreditació NIDCAP (Neonatal Individualized Developmental Care and Assesment Program)* que fixa com a objectiu primordial les cures de tots els recents nascuts en funció del seu desenvolupament. I és que a Vall d’Hebron, han hagut de tenir cura de petitons que superaven per poc els 400 grams de pes (i que ara tenen una vida força normalitzada). Salcedo puntualitza que la supervivència dels nadons prematurs, la marca la maduració dels òrgans vitals i no pas el pes.

 I per on passa el futur d’aquesta Unitat? Quins són els següents passos endavant? El cap del Servei ho té clar: “l’objectiu és que els nens neixin millor. De fet, ja cuidem el fetus com un pacient més”. I és que el millor lloc on estan els bebès fins a les 42 setmanes de gestació és en el ventre de la mare. Per això, cada cop es potencien més les mesures aplicades quan el nadó encara no ha sortit i, a llarg termini, s’espera que les teràpies gèniques permetin millorar els diagnòstics més complicats. Ara bé, Salcedo també és objectiu i sap que, a causa del “material sensible” amb què treballen, sempre estaran exposats a treballar per combatre amb patologies imprevisibles. Per sort, avui dia ja comptem amb l’última tecnologia per guanyar-la.

 *Més informació sobre l’acreditació NIDCAP

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Anecdotari, Efemèrides, Entrevistes i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els petits lluitadors de Vall d’Hebron

  1. Maite ha dit:

    Es molt interessant i molt beneficiós pels nadons que abans no sobrevivien i per les families que abans els perdien. Cal però estar molt atent a les condicions de treball amb les quals desenvolupen les seves tasques les persones treballadores. Cal dissenyar molt bé el lloc de treball, perquè la poca intensitat de llum beneficiosa pel nadó, no sigui un perjudici pels treballadors/es. Amb un bon disseny del lloc de treball, una bona avaluació de riscos, una bona planificació de les mesures correctores per arribar a un desitjable equilibri entre = benefici pel nadó i – perjudici per les persones treballadores a més d’una vigilància de la salut en funció als riscos als quals poden estar exposades aquestes persones, el NIDCAP seria més exitós encara. Els riscos ergonòmics i psicosocials que comporta pels treballadors i treballadores, encara són un repte.

  2. Marius Perez ha dit:

    Felicitats gent i molts anims !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s