La Residencia General Moscardó, l’actual Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, comptava entre el seu personal amb una comunitat religiosa anomenada Religiosas Franciscanas de la Madre Divino Pastor. L’esmentada comunitat va ser present a l’hospital des que va ser inaugurat l’any 1956 fins a l’inici dels anys vuitanta. Les religioses provenien d’una comunitat estesa per diferents províncies (Barcelona, Osca, Lleida, Logronyo, Madrid, Salamanca, Santander i Terol) on desenvolupaven diverses tasques com, per exemple, serveis educatius, assistència sanitària, asil, etc.
A la Residència sanitària treballaven un total de dotze monges que vivien a la primera planta. El seu habitatge estava format per una sala d’estar, un menjador i una habitació per dormir. Els deien “sor” i havia una sor per a llenceria i cuina, una sor de farmàcia i cirurgia, una sor supervisora de cirurgia, una sor supervisora de la planta d’homes, una sor supervisora de parts, una sor supervisora de neteja i una sor de raigs X, entre d’altres.
Pel que fa a la seva feina, cadascuna de les religioses es feia càrrec d’una àrea de la residència. D’aquesta manera supervisaven com a “governantes” les unitats mèdiques, el laboratori, la farmàcia, la cuina, el servei de neteja i el de llenceria, etc. Aquesta responsabilitat es va mantenir fins l’any 1970, quan es va dur a terme la jerarquització del personal de l’hospital.
L’any 1980 la comunitat religiosa va marxar de la Residència sanitària a viure externament en un pis fora. Una part de les religioses va passar a prestar un servei més de caire espiritual i en canvi unes altres continuen treballant d’infermeres o d’auxiliars d’infermeria fins a la seva jubilació.
L’antiga església és actualment la fusteria de l’Hospital Arnau de Vilanova. Avui dia, el balcó del cor que estava ubicat en un primer pis està tapiat i l’espai acull el despatx del gabinet de comunicació i imatge.
Des l’any de la seva inauguració el 1956 fins ara, l’Hospital ha comptat amb servei religiós de capellans que fan les misses, donen la comunió a les habitacions als malalts que així ho volen, i també imparteixen el sagrament de l’extremunció si ho demanen els malalts o els seus familiars.