Des de sempre, les persones han buscat en els jardins una mica de tranquil·litat per fer una pausa de la tasca quotidiana. L’any 1956, any en què s’inaugurà la Residencia General Moscardó, els ciutadans de Lleida van agafar el costum, quasi diari, de passejar pels jardins de l’hospital.
Un esdeveniment climatològic que marca la vida dels jardins són les nevades que es produeixen a l’hivern. Així doncs, durant alguns dels gelats hiverns que caracteritzen la ciutat de Lleida, el fred arribà a les portes de l’Hospital i, en algunes ocasions, causà una gran feinada. La primera nevada que es recorda fou l’any 1961. Va agafar desprevinguts els treballadors de l’Hospital i va provocar que l’accés dels vehicles i de l’ambulància a l’entrada principal de l’antiga Residencia General Moscardó fos inaccessible, a causa de la neu que s’hi va acumular.
Els subalterns de l’Hospital, amb pales a les mans, van ser els encarregats d’apartar tota la neu que dificultava l’accés a l’Hospital des de la carretera d’Osca.Fins i tot els taxis i les ambulàncies es negaven a deixar els malalts a la porta del centre per por de relliscar. Aquesta situació es es va repetir cinc anys després. En aquesta ocasió, els treballadors també hagueren de tornar a agafar les pales i altres estris per treure la neu de l’entrada i la carretera. D’aquesta manera, el centre era accessible per a professionals i usuaris.
Més recentment, la neu ha tornat a estar present a la ciutat durant les nevades dels mesos de febrer i març de 2005; a diferència de les altres vegades, els serveis de Lleida iniciaren la retirada de la neu amb rapidesa. L’any següent també tingué la seva nevada, tot i que no tan gran com les anteriors, però quina diferència! Des dels serveis generals i el de manteniment ja es va preveure que això podia succeir i repartiren sal per tal d’evitar relliscades tant de pacients com de professionals. D’aquesta manera, durant tots aquests anys, els jardins de l’Hospital han estat protagonistes de diferents esdeveniments que els han donat vida. La neu, ha estat un dels més bonics!
El tercer començant per l’esquerra era el meu pare
LLuís Surroca