Història del CAP Balàfia-Secà-Pardinyes de Lleida

Entrevista realitzada a Dr. Luís Manuel Marco Estarreado i la infermera Olga Teixido Senar (director i adjunta a direcció del CAP Balàfia-Secà-Pardinyes).

Personal del CAP Balàfia-Secà-Pardinyes de Lleida

El Centre d’Atenció Primària Balàfia-Secà-Pardinyes va ser el primer centre d’atenció primària que es va obrir a Lleida Ciutat.

El 2 de maig de 1991, dia plujós i de fred inusual per a un mes de maig, l’Equip va començar a preparar-se per a l’obertura del centre. Aquella setmana els professionals de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Balàfia-Secà-Pardinyes van haver de treballar amb l’abric posat per l’onada de fred que patia Lleida.

Els metges i les metgesses de l’EAP escollien el torn de matí o de tarda. Després, les infermeres (en aquell moment totes eren dones) escollien el company d’unitat bàsica assistencial (UBA) amb qui haurien de treballar. Aquest “acte d’elecció” es va dur a terme  a l’antic Ambulatori de Prat de la Riba de Lleida.

El 8 de maig de 1991 el centre va obrir les portes al públic. Curiosament, l’usuari que va aconseguir el número 1, va ser el senyor conegut com “el senyor Joan de la barretina”, persona molt popular a Lleida per la seva indumentària característica.

Altres usuaris de Balàfia, de Pardinyes i del Secà (tres barris de Lleida) i també de la zona coneguda com “l’Horta de Lleida” (la part del marge dret de la via Lleida-Saragossa) venien a visitar-se al centre a demanda, és a dir sense cita, ni programació prèvia. Es podien arribar a donar 40-50 números de visita diaris. La zona adscrita al EAP era molt àmplia (els professionals podien arribar a fer alguna visita a domicili fins a uns 22 km del centre).

Amb el temps, tant l’horari de consultes com el d’obertura del centre, sobretot el del dissabte, es van anar modificant: de 9 a 17 h, de 8 a 17 h,  de 8 a 15 h… Actualment, el centre tanca en dissabte i l’atenció es fa al centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) situat a l’antic CAP Prat de la Riba de Lleida.

Amb els anys, la població assignada al centre anava creixent (de 19.000 persones a 30.000 persones, que s’hi atenen actualment), la qual cosa va fer que també s’anés incrementant el nombre de professionals que hi treballaven. L’Equip s’anava fent gran.   El mes d’octubre de 1991 van arribar els primers estudiants de sisè de medicina, anomenats “rotatoris”. Al juny de 1992, els primers residents. Aquell mateix any, al mes d’octubre de 1992, les primeres infermeres i infermers en pràctiques.

Des de l’inici, la coordinació de l’EAP va ser a càrrec del Dr. Luís-Manuel Marco Estarreado que va ser durant 9 anys el coordinador de l’EAP. I després d’estar 4 o 5 anys fent d’assistencial, el Dr. Marco va a tornar a assumir la Direcció de l’EAP fins ara.

Són moltes les anècdotes i els records que tant el Dr. Lluís Marco com la diplomada universitària d’infermeria (DUI) Olga Teixidó han anat recollint durant tots aquests anys.

Elaboració de protocols

Durant el primer any de vida del centre, van elaborar molts protocols d’actuació. Un dels primers va ser el Protocol d’atenció als accidents, redactat arran d’un atropellament que va passar davant del centre, en què tots els membres de l’EAP van haver d’aixecar un vehicle per poder socórrer la víctima, que havia quedat atrapada a sota. Va ser una experiència molt dura per a tots els qui hi van intervenir.

Creació de l’arxiu

En els primers anys, les històries clíniques (HC) eren en format paper. L’ordre en què s’arxivaven era per data de creació. Amb el temps, es va veure que el nombre d’HC augmentava considerablement i que calia canviar el criteri d’arxiu, així que tots els membres de l’EAP van quedar un diumenge al CAP per canviar la  numeració de les HC ja creades i van organitzar-les per data de naixement del pacient. Aquest criteri d’identificació es va mantenir fins que es van informatitzar.

Implementació de l’Estació clínica d’atenció Primària (ECAP)

La introducció de l’ECAP, i amb ella la de la història clínica informatitzada, generà un canvi important al qual calia que s’adaptessin tots els professionals. Al començament es va adoptar un sistema mixt d’utilització i consulta de l’HC, que era en paper i informatitzada alhora, fins que el dilluns 17 de gener de 2003, es va passar ja definitivament a la història informatitzada.

Consulta pròpia d’infermeria

Hi havia novetats quant a l’organització. Les infermeres tenien consulta pròpia, tot i que les d’atenció a adults compartien agendes amb el metge o la metgessa de la seva unitat. Les infermeres de pediatria van començar compartint consulta amb el pediatre o la pediatra amb qui formaven unitat,  però el 2 de novembre de 1991 ja treballaren amb consulta i agenda pròpia.

Augmenta l’edat pediàtrica

Una altra novetat important va ser el canvi en l’edat d’atenció a pediatria, que passava de 0-7 anys a 0-15 anys. Hi havia molts infants que ja no volien tornar a visitar-se a pediatria i al començament se’ls deixava escollir si volien anar amb el professional de pediatria o de medicina d’adults corresponent.

Un gran equip

Tant el doctor Marco com la infermera Teixidó destaquen el bon ambient que hi ha hagut entre tots els professionals de l’EAP i recorden una situació molt colpidora, la malaltia d’un dels components de l’equip que era molt estimat per tots els seus companys.

Anècdotes         

Han patit 4 robatoris. Recorden que, en un d’ells, els van robar l’ordinador de la llevadora. Quan van preguntar als professionals que hi havia al taulell si havien vist alguna cosa sospitosa, algú comentà que havia vist un usuari que duia una paperera quadrada molt gran… Vet aquí que fou així com es van endur l’ordinador! El darrer robatori, el van patir el 31 de juliol de 2011. El lladre va tenir problemes de consciència i després de parlar amb el Dr. Marco va retornar tot el que havia robat.

Una altra anècdota

Uns adolescents van trencar els fanals situats davant del centre. El jutge els va imposar com a “pena” fer treballs comunitaris al centre durant les vacances de Setmana Santa. Un cop finalitzades les vacances, i amb elles els treballs comunitaris, els adolescents demanaren poder continuar col·laborant-hi.

1a assistència a una jornada d’atenció primària

També recorden el primer cop que l’EAP va ser representat a una jornada d’atenció primària. Fou a Sabadell. Allí, van presentar els resultats de l’aplicació de la primera Direcció per objectius.

L’associació de veïns del barri

Destaquen la bona relació i la col·laboració que sempre hi ha hagut primer amb l’Organització Veïnal Pardinyes (OVEPARD) i actualment amb OVEPARD i l’Associació de Veïns Balàfia, i la de Secà Sant Pere, que han permès la realització de moltes activitats educatives. La relació mantinguda, sempre molt propera, ha fet que l’EAP hagi participat sis cops a la fira d’entitats del barri.

Canvis en el barri

El barri, amb els anys, ha anat canviant. Destaquen que al solar on es troba l’actual Escola Oficial d’Idiomes i el Pavelló dels Barris Nord, sols hi havia una torre amb gallines al voltant. Aquell solar era “l’aparcament” dels vehicles dels membres de l’EAP, on els podien deixar sense dificultats d’espai…

Tant el Dr. Marco com la infermera Olga Teixidó recorden amb molta nitidesa tots els fets i les anècdotes relatades i destaquen, amb nostàlgia, que l’any 2011 el CAP Balàfia-Secà-Pardinyes va celebrar el seu 20è aniversari…