Avenços tecnològics als hospitals durant els anys 60 i 70

Quirofan 4ta plantaAl llarg de les darreres dècades del segle XX, la tecnologia mèdica ha sofert una gran evolució que ha permès la millora de l’assistència sanitària i, especialment, de la seva efectivitat. Avui dia, aquests avenços tecnològics dins del món de la medicina han adquirit una complexitat considerable que es tradueix en l’aparició de nous tractaments mèdics que permeten el guariment de determinades malalties. Durant els anys seixanta i setanta, quan es construí la Residencia General Moscardó (ara, l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida), aquesta situació també es produïa: el complex sanitari es va equipar amb un conjunt d’aparells tecnològics que milloraven molt la tasca assistencial. Aquests aparells, en el seu moment, van ser considerats com la darrera novetat dins l’àmbit mèdic, ja que permetien un desenvolupament més rigorós de les intervencions.

Així, durant els anys seixanta i setanta, els aparells mèdics que més destacaven a la Residencia van ser les incubadores, que van permetre una nova assistència per als nens nounats prematurs; els aparells de raigs X, que permeteren l’obtenció de les conegudes radiografies; i l’esterilitzador portàtil, que es caracteritzava per les seves grans dimensions i pel fet de ser mòbil, cosa que permetia que el personal pogués desplaçar-lo sense cap problema.

L’estada dels pacients també va millorar gràcies a la introducció de nous elements en l’equipament de la Residencia. Un exemple seria el dels llits ubicats en aquell moment a la Unitat de Traumatologia que, amb la seva complexa estructura, permetien la immobilitat de la part fracturada.

Totes les intervencions que es duien a terme a la Residencia eren controlades i enregistrades en el conegut llibre de registre. En aquest llibre, s’apuntava amb bolígraf el diagnòstic del pacient ingressat, diagnòstic que després es passava a un fitxa que s’emplenava amb màquina d’escriure, on s’apuntaven: les dades personals del pacient, l’hora d’entrada a la residència, els símptomes que presentava, la malaltia diagnosticada, el metge que l’havia visitat, la data de l’alta i l’hora de sortida. També hi podien constar les hores en què s’havia trucat al metge de guàrdia i els diferents trasllats de planta que s’havien efectuat. A més a més, cada planta disposava d’un altre tipus de registre, conegut amb el nom de llibre de sala, que s’havia d’emplenar diàriament amb anotacions per a cada pacient. Aquest mètode va anar evolucionant: primer van ser les fitxes individuals, després les carpetes classificadores, els fulls d’avaluació i, finalment, les conegudes “planilles” .

Tornant a la tecnologia mèdica, una de les intervencions més destacades que s’efectuà en aquella època fou la col·locació del primer marcapassos.

L’equipament mèdic i algunes pràctiques assistencials, ho veiem amb el pas dels anys, diferien molt de les actuals; per exemple, els guants que usava el personal mèdic eren reutilitzables, és a dir, es rentaven i s’esterilitzaven, i d’aquesta manera, es podien tornar a fer servir. Si es foradaven calia posar-hi uns pegats per poder-los aprofitar. Una cosa impensable avui dia!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Anecdotari, Aniversari ICS, Arxiu fotogràfic, Efemèrides i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s