Fem memòria

Ja és habitual que, cada any, al voltant de l’estiu, l’Institut Català de la Salut (ICS) publiqui la seva memòria d’activitats. El document reflecteix com s’organitza la institució en cada moment, i quines són les línies prioritàries i les informacions més destacades sobre les seves actuacions durant l’any anterior. Si fem un cop d’ull a totes les memòries anuals publicades per l’ICS, podem veure com ha canviat la institució, tant pel que fa a l’activitat realitzada, com als valors que prevalen en cada moment i als objectius estratègics. També podem observar com els gustos estètics i les limitacions de tipus tècnic i econòmic d’aquell any, i fins i tot les preferències de cada gerent, han influït en el producte final. Però també ens sorprendrà trobar en memòries passades projectes i idees que tornen a estar sobre la taula actualment.

Anuari 1994

Anuari 1994

Fem ara un viatge en el temps i ens situem a l’any 1995, quan es va publicar el primer document que resumia l’activitat de l’any anterior. Es tracta d’un llibret de 80 pàgines impreses a dues tintes —negra i blava—, que porta el títol “1994. Preparant el futur”. La portada té una fotografia, en blanc i negre, del vestíbul de l’Hospital Germans Trias. A la segona pàgina, acompanyant els crèdits, se’ns adverteix que el document és un anuari i que les dades que conté “han estat extretes de la memòria aprovada pel Consell General de l’Institut Català de la Salut el 27 de juny de 1995”.

El 1994 ja feia onze anys que existia l’ICS. El conseller de Sanitat i Seguretat Social (s’anomenava així en aquell moment) era Xavier Trias i el gerent de l’ICS, Manel Jovells. Tots dos destacaven en les seves presentacions que la institució es trobava en un procés de canvi, com a conseqüència del desplegament de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, que s’havia aprovat quatre anys abans. L’Institut acabava d’acordar una reorganització important, que havia comportat una nova estructura, a partir de la divisió en dos àmbits d’actuació sanitària: un d’atenció primària i l’altre d’atenció hospitalària.

Evolució de la institució

Després de les presentacions, el document recull una cronologia que repassa l’evolució de la institució des del mes d’octubre de 1979, quan es va crear la Direcció General d’Assistència Sanitària, fins al maig de 1993, quan es va dur a terme la reestructuració de l’ICS en dues divisions.

La cronologia està dividida en tres parts. La primera recull esdeveniments rellevants que van precedir la creació de l’ICS, entre 1979 i 1982. La segona es refereix a la creació i la consolidació de la institució, des del naixement de l’ICS, l’any 1983, fins a l’aprovació de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, l’any 1990. L’última part s’anomena “adaptació als canvis” i inclou actuacions que deriven del desplegament de la Llei, desenvolupades entre 1991 i 1993.

A continuació, el document s’estructura en vuit parts: 1) l’ICS com a empresa de serveis, amb informació de caràcter estratègic, 2) l’oferta sanitària del Grup ICS, 3) els hospitals, 4) els centres d’atenció primària, 5) més de 30.000 professionals, 6) activitat assistencial, 7) dades econòmiques i 8) línies d’actuació de qualitat, amb informació sobre recerca, docència i formació, i política de qualitat.

Grup ICS

Fa vint anys, l’ICS tenia 34.657 empleats i era, com avui, l’empresa més gran de Catalunya en nombre de treballadors. En aquell moment, l’ICS volia evolucionar “des d’una concepció d’organisme burocràtic únic cap a una idea de corporació, constituïda per centres o unitats productives de serveis sanitaris”. Es parlava de “Grup ICS”, com a suma de “múltiples organitzacions, responsable cada una dels seus resultats”.

L’Institut gestionava llavors un pressupost de més de 200.000 milions de pessetes, equivalents a 1.200 milions d’euros. Els centres d’atenció primària de l’ICS cobrien el 94,6% de la població de Catalunya. L’atenció primària s’organitzava en quatre subdivisions territorials: Centre, Lleida; Tarragona, Tortosa, Costa de Ponent; Girona, Barcelonès Nord i Maresme, i Barcelona Ciutat. Es comptaven onze hospitals: l’Hospital Universitari de Lleida Arnau de Vilanova, l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, l’Hospital de Girona Doctor Josep Trueta, la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge (que incloïa l’Hospital Duran i Reynals), l’Hospital de Viladecans, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i els Vall d’Hebron Hospitals (que englobaven l’Hospital General, l’Hospital de Traumatologia i Rehabilitació, l’Hospital Maternoinfantil i la Clínica Quirúrgica Adrià).

L’atenció primària es trobava en ple procés de reforma, que havia començat nou anys abans. El projecte definia àrees bàsiques de salut com a zones territorials on desenvolupaven la seva activitat els equips d’atenció primària (EAP). L’any 1994, l’ICS tenia 166 EAP reformats i 157 pendents de reformar.

Millorar la captació de recursos

Dins de l’apartat de recerca, l’anuari de 1994 destaca la creació de les primeres fundacions d’investigació vinculades als hospitals, fruit de la “necessitat d’una adequada gestió de la investigació als centres sanitaris, que els permeti millorar la captació i la utilització de recursos i que els faciliti els processos de contractació”. En aquell moment, ja s’havien creat les fundacions Dr. Pifarré, de l’Arnau; Dr. Ferran, del Verge de la Cinta; Dr. Josep Trueta, de l’Hospital del mateix nom; August Pi i Sunyer, de Bellvitge; així com la Fundació per a la Recerca Biomèdica, de Vall d’Hebron. Estaven en procés de constitució la Fundació Jordi Gol i Gurina, d’investigació en atenció primària, i les fundacions de l’Hospital de Viladecans, del Germans Trias i del Joan XXIII. El factor d’impacte dels articles científics publicats pels professionals de l’ICS no arribava a 800 punts, mentre que dinou anys després superava els 13.000.

Pel que fa a la docència, Bellvitge, Vall d’Hebron, Germans Trias, Joan XXIII i Arnau eren hospitals universitaris que formaven futurs llicenciats en medicina. Vall d’Hebron, Verge de la Cinta, Bellvitge i Joan XXIII formaven futurs diplomats d’infermeria. La formació postgraduada es duia a terme llavors, fonamentalment, als hospitals. Els centres de l’ICS acollien 1.263 metges i metgesses residents i 18 llevadores residents.

Amb el temps, les memòries de l’ICS s’han anat fent més atractives visualment i han anat recollint fets rellevants ocorreguts durant l’any, a més de dades quantitatives i grans línies estratègiques. Des de fa cinc anys, a més de la memòria global de la Institució, cada gerència territorial en fa la seva, seguint el mateix disseny. L’última edició de les memòries de l’ICS, corresponent a 2012, va rebre el Premi Dr. Ignasi Aragó que concedeix la Fundació Avedis Donabedian.

Ara, els motors ja estan en marxa, tant al Centre Corporatiu com al territori, per preparar la memòria de 2013.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Anecdotari, Efemèrides, Els professionals en marxa i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s