Aquest any, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) celebra un aniversari rodó. I és que fa vint anys que es va crear la Fundació per a la Recerca i la Docència Vall d’Hebron —des de 2011, rebatejada amb el nom de VHIR—, que s’ha convertit en una de les institucions de recerca biomèdica més destacades del nostre país. L’any 1994, però, ja feia temps que s’investigava a l’Hospital Vall d’Hebron. El 1970, coincidint amb la creació del Departament de Medicina Interna, s’hi va començar a fer recerca d’excel·lència amb uns recursos més aviat minsos. A partir d’aquell any, van anar apareixent diverses iniciatives dins l’Hospital que van acabar confluint en un projecte únic.
Llavors, el gruix de l’activitat investigadora estava concentrat en el laboratori del doctor Simó Schwartz pare, que l’any 1995 va crear el Centre d’Investigacions en Bioquímica i Biologia Molecular (CIBBIM). El Doctor Schwartz també encapçalava llavors la Unitat de Recerca Metabòlica Santiago Grisolía, que es va crear l’any 1992.
Un altre dels laboratoris que van donar lloc a l’Institut d’Investigació actual era el de la Unitat de Cardiologia Experimental, que estava ubicat a les cotxeres del gerent de la Ciutat Sanitària.
La Fundació va néixer per augmentar l’eficiència investigadora de l’Hospital Vall d’Hebron. L’impulsor del projecte va ser Andrés Gorritxo, que l’any 1994 era el director gerent de l’Hospital. El primer director de la Fundació va ser el doctor Schwartz, que ja tenia responsabilitats en la gestió de la investigació que es realitzava a l’Hospital.
El naixement de la Fundació va ser aplaudit pels professionals del centre. Abans de 1994, molts projectes rebien finançament regular del Fons d’investigacions sanitàries (FIS), del Pla nacional i de la Comissió Europea, i es gestionaven a través d’associacions privades sense ànim de lucre. Quan va néixer la Fundació, els grups van transferir ràpidament els seus fons a la nova entitat, cosa que demostrava la seva confiança en el projecte que s’acabava de posar en marxa.
Comitè Científic
La gestió científica de la Fundació s’articula a través del Comitè Científic Intern, que inicialment va presidir Jordi Soler-Soler i que va comptar amb la presència de Xavier Montalban (actual responsable del Centre d’Esclerosi Múltiple, CEMCAT), com a secretari. La representació en el Comitè estava regulada, com ara, per la meritocràcia. Així, els grups que publicaven articles científics amb més factor d’impacte aconseguien tenir més presència dins del Comitè, a més de poder accedir a recursos propis del centre. Ara, hi ha vuit comissions assessores al Comitè Científic, que permeten que les més de 1.200 persones que investiguen al campus Vall d’Hebron puguin participar en la gestió del centre de recerca.
Sempre ha estat difícil aconseguir fons per investigar i, de vegades, les inversions en nous equipaments s’han pogut fer gràcies a aportacions privades. Aquest és el cas de la construcció, fa quinze anys, de nous espai dedicats a la recerca a la zona que havia ocupat el magatzem de compres de l’Hospital. Les obres i l’equipament d’aquests espais es van finançar parcialment amb les aportacions que va fer un constructor d’èxit. Una altra part de la inversió va venir del Govern de la Generalitat, quan el titular del Departament de Salut era Xavier Trias, que havia estat metge de l’hospital i se’l coneixia com si fos casa seva. Actualment, per buscar sinergies amb el sector privat, el centre està organitzant el Consell Empresarial.
L’any 2002 es va dividir la gestió de la docència i la de la recerca, de manera que la Fundació per a la Recerca i la Docència Vall d’Hebron va passar a anomenar-se Fundació Institut de Recerca Vall d’Hebron, sota la direcció de José María Sáez. Tot i així, la Fundació mai s’ha deslligat completament de la docència —de fet, els dos àmbits estan molt relacionats—. N’és un exemple la posada en marxa pel VHIR d’un màster, el proper mes d’octubre de 2014.
A l’octubre de 2014 el VHIR començarà un Màster propi, una gran aposta per la docència, que mai ha deixat d’estar lligada a la recerca.
Poc després, Juan Emilio Feliu prengué el relleu del doctor Sáez al capdavant de la Direcció de l’Institut. En aquell moment es van crear nous laboratoris, noves aules per a docència i la Unitat Cientificotècnica de Suport (UCTS), que avui és la Unitat d’Alta Tecnologia (UAT).
Amb l’arribada de José Luis de Sancho a la Gerència de l’Hospital es donà un nou impuls a la recerca. L’any 2009, David García-Dorado va dirigir el centre de manera interina. Aquell any va ser clau per al centre, perquè l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) el va acreditar com a institut d’investigació sanitària. Ara fa pocs mesos, el VHIR va renovar l’acreditació amb una nota excel·lent, que confirma el seu lideratge i referma la feina feta durant la seva història.
Competència investigadora
El mes de setembre de 2009 va arribar a la Direcció Joan Comella, que continua al capdavant del centre. S’obria llavors un període de crisi econòmica global, que el VHIR ha pogut afrontar sense haver de disminuir el seu pressupost, gràcies a la competència dels seus investigadors en la captació de recursos econòmics de tot tipus. Ara, l’Institut encara el futur amb il·lusió i moltes ganes de fer més i millor recerca.
A començament de 1990 arribava Internet als laboratoris. Llavors ningú no s’imaginava la influència que tindria aquell nou invent en les nostres vides. L’any 2011, el centre va estrenar un nou web, cosa que l’obligà a crear un domini fàcil. Així és com va néixer el VHIR, acrònim de Vall d’Hebron Institut de Recerca.
El setembre de 2011, per tal d’ampliar les instal·lacions dedicades a la recerca, es va obrir un edifici d’última generació per acollir els més de 150 investigadors en setze laboratoris. Es tractava de l’Edifici Collserola, que es va sumar a l’edifici històric, que ara es coneix amb el nom d’Edifici Mediterrània. Aquest espai continua acollint més de 300 investigadors i disposa de 30 laboratoris.
El mes de juliol de 2013, amb José J. Navas com a gerent de l’Hospital, es va inaugurar un espai de 625 metres quadrats per a la Unitat de Suport a la Investigació Clínica (USIC), situada a la planta 13 de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. La decisió referma la idea que és la recerca clínica allò que distingeix el VHIR d’altres centres de recerca de prestigi.
Ara, a mitjan 2014, la memòria de l’Institut és multimèdia, les televisions ens visiten cada setmana per ajudar-nos a explicar a la societat les nostres descobertes i el nombre de professionals de suport de què disposem creix per fer millor recerca. Amb més o menys avenços tecnològics, amb crisi o sense crisi, la investigació a l’Hospital Vall d’Hebron segueix estant, com sempre, al servei de les persones.
30 anys, 30 veus 