Isabel Roig, una lluitadora de Sant Andreu

Isabel Roig

Isabel Roig. Foto extreta del llibre Retrats per la memòria. Autor: Pau Vinyes i Roig.

Fa poques setmanes es va inaugurar el Centre de Salut Isabel Roig, a les antigues casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona. Es tracta d’un equipament sanitari modern, de prop de 20.000 metres quadrats, que disposa de diversos serveis: atenció primària, atenció urgent, atenció pediàtrica integral, salut mental i hospitalització sociosanitària.

Però, per què aquest centre porta el nom d’Isabel Roig? La resposta la va donar l’alcalde de Barcelona el dia de la inauguració: “Vol ser un reconeixement a les polítiques socials públiques, a partir del seu exemple d’honestedat, compromís, activisme i treball per a la comunitat”, va dir Xavier Trias en el seu discurs. I és que Maria Isabel Roig i Fransitorra va ser una activista compromesa amb la seva religió, el seu barri, la seva ciutat i el seu país, que va lluitar contra la dictadura franquista amb la creu en una mà i amb la falç i el martell en l’altra.

Roig va néixer l’any 1932 en una família religiosa i benestant de l’Eixample. Va ser la gran de set germans, que van créixer en un ambient catalanista i burgès. El pare era advocat i escriptor, molt religiós i proper a la Lliga Regionalista de Cambó. La mare havia col·laborat en publicacions d’esquerres durant els anys vint i trenta.

El seu primer contacte amb la política va arribar mentre estudiava filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Fou durant la vaga de tramvies de 1951, una protesta contra l’augment del preu dels bitllets que es va convertir una de les primeres grans manifestacions contra el franquisme. El seu compromís polític, però, no va acabar de quallar fins a l’any 1967, quan va entrar a treballar al Col·legi d’Arquitectes. Des que al 1951 apedregava tramvies fins llavors, Roig va estar allunyada de la política. Havia treballat uns anys a Parcs i Jardins de l’Ajuntament i s’havia casat amb un noi de Sant Andreu, on va anar a viure l’any 1963.

Al Col·legi d’Arquitectes, es va trobar amb un ambient molt polititzat, on gairebé tothom era comunista. Roig va entrar a formar part del moviment Cristians de Base —que l’any 1973 es convertiria en Cristians pel Socialisme—, d’Alfonso Comín. Juntament amb el rector de l’església de Sant Andreu de Palomar, Josep Camps, va participar en la creació del Grup de Drets Humans de Barcelona. La parròquia andreuenca va esdevenir un aglutinador de l’antifranquisme a la ciutat, on se celebraven reunions clandestines.

Durant els darrers anys del franquisme, el compromís de Roig amb la política es va fer cada cop més evident. L’any 1974 es va afiliar al PSUC i va participar en les protestes per l’assassinat de Salvador Puig Antich. L’església de Sant Andreu va celebrar el funeral d’Antich, al qual van assistir més de tres mil persones. La cerimònia, oficiada pel mossèn Camps, va transcendir el seu caràcter religiós i es va convertir en un acte d’homenatge cívic i polític. Quan, en acabar, es van obrir les portes de l’església, els assistents a la missa van sortir al carrer sota la mirada dels grisos, que envoltaven l’edifici.

Aquells anys convulsos, Roig va participar en totes les protestes que s’organitzaven a la ciutat contra el règim i va ser agredida per la policia en més d’una ocasió. A la comissaria del barri la coneixien com “la rubia de San Andrés”.

L’any 1976, Roig va tenir un paper clau en la vaga de l’empresa Motor Ibérica. Les dones dels treballadors es van tancar a dins de l’església de Sant Andreu, en solidaritat amb els seus marits, mentre la policia feia guàrdia a la porta.

A les primeres eleccions municipals, de 1979, Roig es va presentar a les llistes del PSUC. Llavors s’havia separat del marit i havia anat a viure a la part alta del carrer de Fabra i Puig, al començament de Nou Barris. Després de les eleccions, va ser nomenada regidora del Districte de Nou Barris, on va fer-se càrrec de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge.

Fins la seva mort, l’any 2008, Maria Isabel Roig va participar en la vida social del seu barri, organitzant exposicions, concerts i festivals de dansa al SAT. Ara, el seu record continua viu a les antigues casernes de Sant Andreu.

Fonts: 

Rifé, Georgina. “Maria Isabel Roig i Fransitorra, retrat d’una lluitadora”. A: Retrats per la memòria: Persones i lluita antifranquista al districte de Sant Andreu (1939-1982). http://retratsperlamemoria.wordpress.com/retrats/maria-isabel-roig/perfil-de-maria-isabel-roig/

Rabassa Massons, Jordi. “8 de març de 1974. Sant Andreu homenatja Salvador Puig Antich”. A: Perquè vull. http://perquehovull.blogspot.com.es/2014/03/8-de-marc-de-1974-sant-andreu-homenatja.html.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Efemèrides i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s