Rafael Alcaide és doctor en geografia i història. Durant la primera etapa d’aquest blog, va ser un gran col·laborador ajudant-nos a fer visible la història del seu centre de treball, l’Hospital de Viladecans, on realitza tasques administratives. Avui ens centrem en la seva gran passió, el ferrocarril. Un tema que ha treballat minuciosament i li ha permès presentar una tesi on repassa la història del ferrocarril a Barcelona i el seu impacte en la configuració de la ciutat. També ha editat un llibre sobre el trenet que afagava de jove quan vivia a Godella, El trenet de València, en què repassa els seus 110 anys d’història.
Lloc de treball. Tècnic de gestió de la funció administrativa de l’Hospital de Viladecans.
Quina és la teva activitat a l’ICS? Realitzo activitats relacionades amb imatge i comunicació, m’encarrego del manteniment i l’actualització de la intranet de l’Hospital, de la intranet de la Direcció d’Atenció Primària Costa de Ponent i de la pàgina web de l’Hospital de Viladecans. A més a més, participo en la nova intranet de l’Hospital de Bellvitge.
Què hi fa en un hospital un doctor en geografia i història? Ha estat una qüestió d’ubicació, derivada de l’onada de canvis que es van produir a la Gerència Territorial Metropolitana Sud el 2011. Aquí no hi puc aplicar els meus coneixements sobre ferrocarrils. Potser, si treballés al Departament de Territori i Sostenibilitat, sí que podria… però sóc un professional que aporta a la seva tasca diària l’experiència acumulada al cap de molts anys de treball a l’ICS.
Des de quan ets un fanàtic dels trens? El meu interès pels trens ve de quan era molt petit i el meu avi Rafael, amb la seva inesgotable paciència, em portava al pont de la Torrassa a veure’ls passar, a finals de la dècada dels cinquanta. Al costat del pont estava (i està) l’estació de la línia 1 de metro de Santa Eulàlia. En aquells temps, la línia 1 (la vermella) començava a aquesta estació i finalitzava a la de Fabra i Puig. També els cotxes del metro tenien unes finestres al davant, accessibles al públic, des de les quals es podien veure el túnel i les estacions i, amb una mica de sort, si el conductor es deixava la porta oberta, se’l veia fent servir els estris de la cabina. Sempre que la meva família agafava el metro, li demanava que pugéssim al vagó del davant.
Durant la meva adolescència vaig tenir la sort de residir a Godella, un poble situat a la comarca de l’Horta Nord (València), molt proper a la capital. Allí, per motius laborals, viatjava en el “trenet” cada dia.
En aquest trenet elèctric, que tenia els vagons i les màquines de fusta, travessava l’horta d’anada a València i de tornada. Actualment, les seves línies (que estan reformades, però que encara fan el mateix trajecte) configuren la xarxa del metro de València. Tant va ser l’impacte i tantes les sensacions que aquest mitjà de transport em van brindar que el primer llibre que vaig publicar, El trenet de València, explicava la història d’aquest trenet des de la seva creació, l’any 1888, fins al 1998.
Què t’aporta la teva passió pels trens? Cada dia aprenc coses noves sobre el ferrocarril. La meva relació amb aquest mitjà de transport ha configurat paisatges de vida, sensacions i records inesborrables. Viure el ferrocarril en les seves múltiples perspectives proporciona un cúmul de sensacions que s’amplifiquen a través de la imaginació, que fan funcionar la màquina imaginària que projecta la pel·lícula d’allò que s’ha viscut. Els meus néts, Mario i Berta, són els encarregats de fer-la funcionar bé.
Per aquest motiu la teva tesi doctoral va lligada al món del ferrocarril? Quan vaig acabar la carrera el 1990, la meva idea era elaborar una tesi doctoral sobre el ferrocarril a Barcelona i el seu impacte en la configuració de la ciutat tal com ara la coneixem. Va representar un repte molt encoratjador treballar, pràcticament durant vint anys, amb documentació de les companyies de ferrocarril que van anar construint la que és ara la xarxa de ferrocarril de via ampla i estreta de la ciutat i poder elaborar la tesi, que vaig defensar el 2010 a la Facultat de Geografia i Història. També vaig tenir la gran sort de comptar amb la inestimable ajuda i participació de molta gent, de la meva família i del meu director de tesi, Horacio Capel. Sense tots ells aquest treball no hagués estat possible. Probablement, aquesta tesi veurà la llum en forma de llibre, l’any vinent.
Quin és l’impacte del ferrocarril en la nostra societat actual? Per què a vegades sembla que sigui un mitjà que està ancorat en el temps i dóna tants maldecaps a la població que l’utilitza? L’aparició del ferrocarril va representar un canvi radical en la concepció del món al segle XIX; encara avui, el ferrocarril com a transport esdevé un protagonista d’excepció en la vida diària de moltes persones. Prové d’aquí que el meu compromís amb el ferrocarril, com a investigador, sigui intentar oferir als ciutadans i a les administracions alternatives als conflictes existents actualment. Hi ha moltes coses que cal millorar en el transport ferroviari, especialment en l’Àrea Metropolitana, i no es pot perdre de vista que el ferrocarril és un mitjà de transport eminentment social.
L’ICS també és un gran comboi, amb molts agents… Quines similituds hi veus amb el món del ferrocarril? Fent una comparació amb la nostra empresa (en la qual farà 39 anys que treballo, el proper 1 de gener) podem dir que també n’ha de ser, de social. El ferrocarril i l’atenció sanitària han d’ésser universals: han d’arribar a tothom, perquè la seva funció és aquesta i no cap altra. Potser no calen tants quilòmetres d’AVE, però sí que cal augmentar les freqüències i dotar de més equipaments les línies que ja existeixen, les que la gent usa cada dia; cal millorar-les i crear-ne de noves. S’ha de prioritzar l’eficàcia i l’eficiència, i els “resultats” socials, al meu parer, han de situar-se, sempre, per sobre dels econòmics i no a l’inrevés.
30 anys, 30 veus 