La inauguració oficial de l’Hospital Arnau de Vilanova

El dia 25 de setembre de l’any 1987 el president de la Generalitat va inaugurar de manera oficial l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Aquell dia, el president Jordi Pujol va visitar l’Hospital, juntament amb el conseller de Sanitat, Josep Laporte, i el Comitè Directiu de l’Hospital. Van recórrer les noves instal·lacions per conèixer les dependències que exemplificaven el progrés que havia experimentat el centre amb la remodelació i la incorporació  d’equipaments sanitaris innovadors.

Amb aquest acte es donava a conèixer la nova vida del que seria el complex sanitari que coneixem avui, que incorporaria progressivament nous serveis per millorar cada cop més la seva tasca assistencial.

L’assoliment de la categoria d’hospital universitari

Tots els esforços que culminaren en aquesta inauguració s’havien dedicat també a un altre objectiu: el reconeixement de la categoria d’hospital universitari, que havia de permetre en un futur la promoció de la recerca en el camp de la medicina. El fet d’assolir aquesta fita significaria, així mateix, que la plantilla mèdica i d’infermeria de l’hospital mateix podria exercir una docència pràctica i teòrica a l’alumnat de la Universitat de Lleida. Aquest propòsit contrastava, però, amb la realitat de l’Hospital, que disposava únicament d’uns elements mínims per a la recerca.

L’any 1976 ja s’havia consolidat la necessitat de crear i fomentar uns vincles entre el que era en aquell moment la Residència Sanitària General Moscardó i la Universitat. Primer calia, però, el reconeixement d’una facultat de medicina a la ciutat de Lleida. Per aconseguir-lo, atès que era un pas necessari per establir el vincle per tal que l’Hospital pogués assolir la categoria d’universitari, es creà la Comissió Rotatòria de Lleida d’Estudiants de Medicina. L’objectiu fonamental de la Comissió era crear un curs rotatori a la Residència Sanitària, igual que el que hi havia a altres ciutats, com ara Tarragona, Girona i Palma de Mallorca. Aquest curs consistia a efectuar una sèrie de pràctiques fora de la universitat en la qual es cursava la carrera, que en aquest cas era la Universitat de Barcelona, per tal de posar en pràctica els coneixements que els estudiants anaven adquirint.

L’argument que donava la Comissió a favor de l’establiment d’una facultat a  Lleida era que calia crear centres docents a les diverses ciutats on s’establís el curs rotatori. Aquesta idea es va proposar a causa del nombre elevat d’estudiants matriculats en medicina a la Universitat de Barcelona, que determinava que en les pràctiques hi haguessin massa estudiants assignats a un pacient, cinc com a mínim. A més, el fet que el curs es fes a Lleida reforçaria la idea de crear una facultat de medicina a la ciutat.

L’any 1977 la Universitat de Barcelona envià alumnes de sisè curs a estudiar a Lleida. S’iniciava així, finalment, el curs rotatori i es creava una extensió de la Facultat de Medicina de Barcelona a Lleida. Així, doncs, aquests estudiants van formar el primer curs rotatori lleidatà. L’arribada d’aquests alumnes suposà que, per primer cop, hi hagués alumnat de medicina a la Residència Sanitària General Moscardó, presència que es feia estranya al personal facultatiu de l’hospital per la novetat que suposava.

Un any després, arribà el primer curs d’alumnes de medicina de Barcelona i, a mesura que passaven els anys, es completaven tots els cursos de la carrera de medicina a la Residència. Aquests fets marcaven l’inici de la dedicació de l’Hospital a la docència mèdica i a la investigació i, per tant, de la seva vinculació amb la Universitat. A més, l’any 1985, l’Escola Universitària d’Infermeria inicià al seu torn els lligams docents corresponents, mitjançant l’establiment d’uns concerts amb l’hospital com a centre associat a la Universitat.

La implantació l’any 1983 de la Llei de reforma universitària, més coneguda com LRU, va permetre establir un seguit de concerts entre les universitats i les institucions sanitàries, a fi de garantir la docència pràctica de la medicina i d’altres ensenyaments. Tres anys més tard, la Llei general de sanitat de 1986 determinava que l’estructura assistencial del sistema sanitari havia d’estar disponible, per tal de ser utilitzada per a la docència en l’àmbit mèdic.

Finalment, l’any 1994 es creà la Comissió Quadripartita, formada pel Departament de Sanitat i Seguretat Social, el Comissionat per a Universitats i Recerca, la Universitat de Lleida i l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta Comissió era l’elaboració i l’aprovació del concert que atorgava a l’Hospital la qualitat d’hospital universitari. Així, un any més tard, es feu la presentació oficial de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.