José María Verdú Rotellar atén cada dia els seus pacients des de fa més de quinze anys al Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Martí de Provençals de Barcelona ciutat, però també els atén cada diada de Sant Jordi en la signatura de llibres. També en signa a la consulta, si cal. No acostuma a receptar cap lectura de capçalera als pacients, però està gratament sorprès del bon criteri literari que hi ha entre la població del barri de Sant Martí. I més d’una vegada les visites inclouen petites xerrades literàries. Les seves novel·les sempre tenen un punt de màgia… ara, està convençut que la realitat de la consulta, la seva i qualsevol altra, sempre supera la ficció. Tot i que no li agraden les sèries de metges ni de temàtica sanitària… els seus relats desborden, la majoria de vegades, medicina pels quatre costats.
LLoc de treball. Metge d’atenció primària del CAP Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc metge de família del CAP Sant Martí de Provençals des de fa quinze anys i, actualment, combino aquesta activitat amb una beca d’investigació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques.
Estudiar medicina necessita una vàlvula d’escapament com és la literatura? Sempre m’ha agradat escriure. Durant una carrera de Sant Silvestre, a Madrid, em vaig fixar en un anunci del taller d’escriptura de l’Enrique Páez. Crec que va ser un dels primers a la ciutat. Allà vaig aprendre la tècnica perquè, encara que no la segueixis, has de conèixer-la per transgredir-la.
Com s’introdueix un metge de família en el món de la literatura des del punt de vista professional? Sent resident, era el 25è aniversari de l’Hospital de la Paz, on m’estava formant, i vaig guanyar el concurs de relats commemoratius. Era un escrit que versava sobre una família que plorava sang. A partir d’aleshores, ja vaig començar a escriure regularment i a presentar-me a concursos literaris. Si no ets conegut, una editorial mai publicarà res teu sense un reconeixement previ.
En quin moment decideixes embarcar-te a escriure la teva primera novel·la? En acabar la residència, em vaig cansar dels relats… i vaig escriure la meva primera novel·la “Los Tiempos de Beatriz”. Una novel·la negra que ha quedat obsoleta pel pas del temps, però que va ser un magnífic banc de proves.
Les teves novel·les succeeixen en èpoques sensibles (com en els darrers anys del franquisme), però també tenen tocs de màgia i de misteri? Quin gènere et definiria millor? Crec que la millor definició seria catalogar-les de novel·les híbrides perquè em permeten més transgressions filosòfiques. M’agrada posar màgia en les meves novel·les perquè em possibilita un esquema més flexible, menys rígid.
Has rebut diversos premis, si n’haguessis d’escollir un, quin seria? Em quedo amb el Premi Leandro Perdomo de Teguise perquè està envoltat de màgia. El vaig guanyar l’any 2002 i feia anys que la gent em demanava exemplars del llibre, però estava esgotat… L’any 2012 vaig anar a fer una ruta en bicicleta i vaig tornar a passar per Teguise, a Lanzarote. Al bar del poble, vaig demanar per la regidora de Cultura, però just acabava de marxat. L’endemà, em van trucar d’una petita editorial de Madrid per reeditar el llibre… Màgic, oi?
Ara estàs treballant en alguna nova novel·la? Sí que hi estic treballant, a més, ja en tinc el títol perquè si no, no puc avançar. Es diu, de forma provisional, això sí, “Relojes Especiales”. Versa sobre el fet que tots els mites cauen amb el temps. I que l’adoració ha de ser cap a la gent normal.
Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Per a mi, els pacients són com la meva pròpia novel·la, perquè el meu dia a dia influeix de forma molt significativa en la meva escriptura. De vegades, sóc o puc ser molt exagerat en la meva escriptura, però la realitat de les meves vivències com a metge supera molt sovint qualsevol ficció.
Si us interessa, aquests són els títols que ha publicat durant la seva trajectòria literària:
-Carta a Gunter Grass y otros relatos. Editorial El Brocense. Premi Ciudad de Coria (1999).
-Los Héroes Olvidados. Editorial Aguaclara. Premi de novel·la Cristóbal Zaragoza (2008).
-Mentiras Naranjas. Ediciones Oblicuas (2011).
-Los Bancos de Edimburgo. Premis de novel·la Ciudad de Getafe i Leandro Perdomo. Editorial Adeshoras (2013).
30 anys, 30 veus 