“Anar en bici per Lleida és ràpid i segur”

IMGP8204La passió per la bicicleta d’Enric Martí Suau l’ha fet ambaixador d’aquest mitjà de transport a Lleida. Per aquest motiu, des de l’Hospital Arnau de Vilanova, on treballa com a tècnic de gestió i administració sanitària, li van demanar que s’encarregués d’elaborar el Pla de mobilitat del centre hospitalari. Va dissenyar un procés de participació entre els professionals per conèixer els hàbits a l’hora de desplaçar-se al centre i va obtenir  molt bona resposta. Hi van col·laborar més de mil treballadors del centre, més de la meitat del total d’enquestats. Defensa que, anant en bicicleta, qualsevol persona pot anar d’una punta a l’altra de la ciutat en vint minuts. 

Lloc de treball. Tècnic de gestió i administració sanitària.

Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc tècnic de gestió i administració sanitària. Adjunt a la direcció de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

Dius que anar en bicicleta és una decisió pragmàtica. Però a Lleida, no és habitual… Anar en bici a Lleida és ràpid i segur. Altra cosa és la percepció que els seus habitants en tinguin. Lleida és una ciutat de 130.000 habitants, un poble gran. La majoria de trajectes es poden fer a peu; en bici, pots anar de punta a punta en menys de 20 minuts. Malgrat tot, a l’Enquesta de mobilitat a Catalunya de 2006 s’apuntaven més viatges en cotxe que no en bici, bus i a peu, tots plegats.

De tenir l’afició d’anar en bicicleta a passar a dissenyar el Pla de mobilitat de l’Arnau, quin és el procés? Amb la decisió presa de fer un aparcament soterrat a l’Hospital, que ordenés l’accés al centre en vehicle privat, el sindicat Comissions Obreres va proposar de fer un Pla de mobilitat sostenible i segura. El treball de camp requeria disposar d’un gestor de la mobilitat. El director del centre, que coneixia la meva afició per la bici, em va escollir davant la mirada atònita del delegat sindical.

IMGP8190Com ha estat el treball de conscienciació dels treballadors de l’Arnau sobre el concepte de mobilitat sostenible? Va ser molt divertit: en primer lloc, calia saber què entenia tothom per mobilitat sostenible i segura;  després, explicar-ho; i, finalment, conèixer quina era la predisposició al canvi. Poca broma! Primer de tot vàrem fer un equip multidisciplinari, tant de perfils professionals com d’addictes als diferents mitjans de transport. Plegats vam fer una enquesta amb tres preguntes: com accedien al centre actualment; com ho farien si les condicions milloressin (més autobusos, més carrils bici, etc.); què canviarien per millorar la mobilitat… De 1.800 enquestes, en contestaren 1.050. Un èxit que va provocar que durant uns mesos es parlés de mobilitat sostenible.

Formes part de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). Quines tasques hi desenvolupes? Com proveu de millorar el transport públic a la teva ciutat? Com a soci i delegat de la PTP a Lleida, intento comunicar reflexions sobre tot allò que té a veure amb la mobilitat sostenible: transport públic, en bici i a peu. Formo part del Consell Consultiu de l’ATM i, sempre que ho crec oportú, manifesto opinions a la premsa escrita. Vàrem tenir una implicació intensa en les al·legacions al Pla de mobilitat urbana de la ciutat de Lleida, on vàrem fer aportacions que s’han tingut en consideració i que ja s’apliquen.

A banda de temes de mobilitat, part del teu temps lliure també el dediques a l’Oncolliga de Lleida. Com hi col·labores? En sóc el president i, juntament amb un equip de voluntaris (sense cap professional a sou), conduïm una entitat petita, però eficient en els resultats.

IMGP8201“Una flor per a un projecte” és l’acció estrella de l’Oncolliga de Lleida i s’ha convertit en un referent. Ens expliques com funciona i què heu aconseguit en els darrers anys? Sí, des del primer moment vam pensar que havíem de treballar per projectes; és a dir, volem lligar les nostres campanyes a projectes concrets contra el càncer, amb implicació directa a les comarques de Lleida. Des de 2002 participem amb un projecte anual i hi dediquem els diners recaptats amb la venda de flors de paper, fetes per centenars de voluntaris de més de seixanta poblacions. Enguany, s’ha comprat un seqüenciador d’ADN per al Servei d’Anatomia Patològica de l’Arnau i un colonoscopi d’última generació per al Servei de Digestiu de l’Hospital del Pallars (Tremp). Des dels seu inicis s’han fet més de 175.000 flors, que han finançat 13 projectes per valor de 300.000 euros.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Bé, és clar que la mobilitat sostenible i segura, el fet d’anar en bici i l’Oncolliga són aficions relacionades amb la salut i també tenen a veure amb l’àmbit de l’organització: Per tant, sí que convergeixen, per bé que el voluntariat, òbviament, és una activitat a part de la feina que complementa amb escreix el creixement personal. La recomano.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Efemèrides, Els professionals en marxa, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s