“De la fotografia analògica, trobo a faltar l’emoció de veure què ha sortit a la foto”

_Entrada_reflex_1

Apassionada de la fotografia, Lluïsa Ortega ha estat lligada a aquest art des de ben petita. És una fotògrafa molt activa i vinculada al seu territori que retrata a través de l’objectiu quotidianitat, paisatges i fets únics com la Patum de Berga. Ha rebut reconeixements d’entitats de renom en aquest àmbit i ha estat la primera dona de l’Estat a aconseguir-ho. Voleu conèixer-la més d’aprop? Continueu llegint!

Lloc de treball. Responsable de gestió de l’Àrea d’Atenció a la Ciutadania. Gerència Territorial de la Catalunya Central (GTCC).

Quina és la teva activitat a l’ICS? Com a responsable de gestió de l’Àrea d’Atenció a la Ciutadania de la Gerència, em coordino amb les responsables d’atenció al client (AC) de cada SAP i els referents de Gestió i Serveis (GiS) dels EAP del Bages-Berguedà-Solsonès i formo part de diferents grups de treball d’AC del Centre Corporatiu. També sóc la referent territorial de l’ECAP Administrativa i coordino el Grup de Recerca de GiS de la GTCC.

La passió per la fotografia, et ve de lluny… Recordes què va ser el que et va enganxar d’aquest art? Sí, em ve de quan era una adolescent. La primera foto que recordo que vaig fer va ser a la comunió del meu germà petit. Em va fascinar el fet de poder congelar un moment irrepetible i tornar-lo a reviure un temps després. A mesura que m’he anat endinsant en el món de la fotografia, cada vegada m’ha apassionat més.

Bateau_ParísQuè representa per a tu veure el món des de l’objectiu de la teva càmera? Moltes vegades sento que la càmera em fa d’escut i em permet d’atrevir-me a fer coses per capturar una instantània que no faria sense estar darrere la màquina. En qualsevol moment pot sorgir una bona fotografia. De vegades, perquè el que veig m’agrada i penso que pot ser de gran bellesa estètica i, d’altres, per tot el contrari, quan alguna cosa em revolta. Realment el tipus de fotografia que m’atreu i m’entusiasma és la que em permet captar moments de la vida de les persones (detalls, retrats, esdeveniments al carrer, festes…).

Vas començar amb una càmera analògica i ara publiques a Instagram, què trobes a faltar de l’època dels rodets? Què t’agrada de l’era digital? Trobo a faltar l’emoció de veure què ha sortit a la foto. La incertesa de saber si sortirà com te l’havies imaginada. El “romanticisme” del procés artesanal. L’”olor” del revelat en blanc i negre… A principi de l’era digital també vaig trobar a faltar la qualitat de les fotografies analògiques; ara, però, aquest aspecte ja està resolt. El que més m’agrada d’ara és la rapidesa amb què pots tenir la fotografia i compartir-la amb qualsevol persona del món.

Turcs_cavalletsUn dels teus treballs publicats són els calendaris de la Patum que vàreu fer els membres de l’Agrupació Fotogràfica Tallers d’Arts i Oficis (AFTDAO), de Berga? Com es viu amb una càmera a la mà una festa única al món? Per a mi la Patum és molt més que una festa i això la fa única. És una manera de viure diferent durant cinc dies a l’any. Persones de diferents condicions i procedències ens trobem per saltar la Patum al mateix lloc i en el mateix moment, sense que importin races, nivells socials ni religions. Imagineu-vos quin panorama per captar amb una càmera. Sovint, darrere de l’objectiu de la càmera veus detalls que d’altra manera s’escapen. Fer la Patum amb la càmera als dits s’ha convertit en la meva manera de viure la festa.

En el teu currículum com a fotògrafa també hi destaca el teu vessant solidari. De quina manera col·labores? A l’AFTDAO arriben projectes de col·laboració amb diferents entitats, i també me n’han arribat a través dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Berga. Col·laboro amb tots els projectes que em presenten, si tinc possibilitats de dur-los a la pràctica. Per exemple amb jornades contra la violència de gènere, actes de la Creu Roja, curses solidàries, portades de revistes, etc.

Camí_RocioHas rebut diversos reconeixements d’entitats de renom en el món de la fotografia i has estat la primera dona de l’Estat a aconseguir-ho. Què han representat per a tu aquests reconeixements? Els reconeixements sempre són una alegria. Veure que companys fotògrafs reconeixen el teu treball t’omple de satisfacció. He estat la primera dona de l’Estat a obtenir el reconeixement d’excel·lència de la Federació Internacional d’Art Fotogràfic (FIAP), però després han vingut moltes altres dones i el fet que aquest Premi també els arribi, m’enorgulleix moltíssim.

És més difícil ser dona i fotògrafa? Penso que no. Com en molts altres àmbits de la vida, el que és més difícil és el reconeixement.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió d’atenció a la ciutadania i la teva afició? Sí, en molts moments convergeixen. Quan es fan jornades, actes de reconeixement, lliuraments de premis, etc., moltes vegades m’encarreguen de fer les fotos d’aquests diversos esdeveniments, ja que els meus companys saben que gaudeixo fent-les. En altres ocasions, faig fotos per a muntatges audiovisuals de presentacions de treballs, cursos, reunions…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Efemèrides, Els professionals en marxa, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s