Àngel-Octavi Brunet és un escriptor incansable camuflat a l’Oficina Tècnica d’Atenció a la Ciutadania de la Direcció d’Atenció Primària (DAP) Camp de Tarragona. Va començar escrivint guions els anys vuitanta i des d’aleshores no ha deixat anar la ploma. Literatura infantil, juvenil, de ficció i fins i tot una biografia del grup musical Els Pets l’han convertit en una signatura coneguda al Camp de Tarragona. L’any passat, coincidint amb la publicació d’un dels seus llibres, va viure la jornada de Sant Jordi envoltat de lectors i d’altres autors de la província i en destaca com la gent s’entrega als llibres, almenys, durant un dia a l’any. Com s’ho fa per combinar aquesta afició tan prolífica en el seu dia a dia? Seguiu llegint l’entrevista que li hem fet!
Lloc de treball. Oficina Tècnica d’Atenció a la Ciutadania de la DAP Camp de Tarragona, en concret al CAP Tarragonès. Es tracta d’un edifici emblemàtic on abans hi havia una escola d’infermeria i residència d’una congregació de monges, encabit en el Parc Sanitari de l’Hospital Universitari Joan XXIII.
Quina és la teva activitat a l’ICS? Donar suport als equips d’atenció primària en temes administratius relacionats amb la ciutadania; principalment, en la gestió de reclamacions, un tasca, per cert, molt relacionada amb l’escriptura.
Com compagines l’escriptura amb la teva feina diària? Igual com ho faig amb la resta d’activitats, o qualitats, que em defineixen com a persona (pare, fill, marit, soci d’un club de natació, etc.) mirant de distribuir tan bé com puc la resta de les hores del dia i sempre en funció, evidentment, de la data en què he de tenir enllestida la ficció que em volta pel cap. Val a dir que, per sort o no, quan escric sempre ho faig, i ho he fet, per acomplir un contracte o un termini, mai per afició.
Ets un escriptor molt prolífic, des de quan escrius? Vaig començar a finals dels vuitanta, aprenent a fer guions de la mà de Salvador Maldonado (Lola Salvador) i d’Antonio Drove, entre d’altres. Fins que uns anys després (amb alguns curtmetratges i algun guió guardonat), un editor que va llegir un dels meus escrits i em va suggerir de transformar els meus llargmetratges en novel·les. A partir de llavors, compaginant-ho amb la direcció d’algun curtmetratge, he anat substituint el cel·luloide pel paper imprès i “transvestint” els meus guions en literatura.
Has tocat diversos gèneres molt diferents entre ells: infantil i juvenil, còmic, novel·la negra, ciència ficció… Amb quin et sents més còmode? Amb qualsevol. La qüestió és xalar mentre escric. Faci el que faci, sempre m’ho faig venir bé per sentir-m’hi a gust. Fins i tot, quan em van fer l’encàrrec d’escriure la biografia d’Els Pets, a través de l’experiència del seu bateria, Joan Reig, vaig decidir escriure aquella no-ficció d’una manera molt personal: submergint el bo d’en Joan en una trama detectivesca i deixant que ens anés contant “batalletes” personals i del món de la música mentre anava resolent el misteri de Gràtia Reig.
Quins lectors són més exigents? Els de novel·les d’adults o els d’infantil i juvenil? Sense cap mena de dubte, els més joves. A ells, no els pots enganyar. Però, al mateix temps que són els més exigents, també són els més sincers i els més agraïts. Et diuen sempre el que pensen, sigui del color que sigui, sense embuts. Tinc un àlbum, que em van enviar els alumnes d’una escola, amb els dibuixos i els comentaris que van extreure de la lectura d’un dels meus llibres, i és, de lluny, la millor, i la més sincera critica, que m’ha fet mai.
Tens una pila de premis a la butxaca. Representen una empenta imprescindible per fer-se una carrera literària? A banda de ser un bon cop d’esperó per continuar fent camí en el món de les lletres, no hem d’oblidar que la dotació econòmica sempre és un al·licient que cal tenir en compte. El premis et mantenen la il·lusió i t’ensucren la butxaca. Tot i això, n’hi va haver un, el Premi Brigada 21, que, tot i no guanyar-lo i no treure’n ni un cèntim, em va dur fins a la Fira de Frankfurt, com a finalista a la millor novel·la negra editada en català, i vaig aconseguint, fins i tot, que fos traduïda a l’italià (Nella tasca di un morto).
L’any passat vas publicar una novel·la, La probabilitat Boockman, pels volts de Sant Jordi. Què va significar per a tu viure la diada literària per excel·lència des del punt de vista d’un escriptor? Sempre és bonic l’ambient de Sant Jordi, i encara més si hi participes com a escriptor amb alguna novetat. És engrescador i reconfortant veure com la gent s’aboca a les parades, i, encara més, quan algú ve amb un llibre teu i et demana que li signis. Llàstima que només n’hi hagi un a l’any, de Sant Jordi.
Trauràs alguna novetat, enguany? Sí. A finals d’estiu, i de cara a la campanya de Nadal, trauré una novel·la juvenil amb Onada Edicions. Una novel·la, a cavall entre el realisme màgic i la ciència ficció, que serà lectura per als alumnes de batxillerat.
Creus que convergeixen d’alguna manera les teves dues professions? D’escriure, també escric, i força, en les set hores diàries que dedico a l’ICS. Per exemple, en la gestió de reclamacions, sobretot a l’hora de redactar les respostes, és on possiblement la dicotomia laboral es dissol i acabo essent només un escriptor. Per altra banda, estic segur que, en les relacions amb els companys i els pacients, hi suco la ploma, encara que no me n’adoni, quan busco inspiració.
Si voleu conèixer més aquest autor, podeu visitar el seu blog.
30 anys, 30 veus 