“Cantant, el nostre cos genera endorfines”

És pura energia. Les 24 hores del dia. La Carme Piorno Hernández treballa al CAP Manso de Barcelona com a llevadora. Li agrada la seva feina, se li nota, en parla amb entusiasme. Un entusiasme que contagia a les seves companyes i també als amics que té a la Coral Carlit, el grup de gòspel amb més tradició de tot Catalunya. Una afició amb la que ha guanyat noves amistats i també la possibilitat de viatjar. Enguany, marxen a fer un curs intensiu de gòspel a Chicago. En voleu saber més? Contineu llegint!

Lloc de treball. Llevadora de l’ASSIR del CAP Manso.

Quina és la teva activitat a l’ICS? Les llevadores som professionals que assessorem les dones i les seves parelles al llarg de la seva vida reproductiva, però les nostres tasques van més enllà: fem sessions informatives a joves i preparació al naixement, consultes preventives (citologies, contracepció), portem grups específics per a pares i grups de suport a l’alletament matern i postpart. Ara volem treballar per fer el nostre servei més inclusiu (per assolir la implicació dels homes en tot el que fa referència a la salut sexual i reproductiva), així com per aconseguir que sigui més sensible i obert a la diversitat sexual.

La teva feina t’apassiona i te l’emportes de viatge… Quina tasca desenvolupeu en aquests viatges? Viatgem des de fa 12 anys amb diverses companyes llevadores, ens diem “kotubias”. Ens uneixen moltes coses i el nostre viatge anual és una excusa per estar sempre en contacte i també per conèixer com treballen l’atenció a la dona en altres països. Hem descobert realitats molt dures viatjant per Gàmbia, Benín, Guatemala o Etiòpia.

Una llevadora soprano. Quan neix la teva passió per la música? Tota la vida m’ha agradat cantar, i més en grup, des que era ben petita i feia excursions. Vaig buscar com continuar fent el que més m’agradava i, ara fa uns 12 anys, vaig descobrir l’Institut del Gospel. A partir d’aquí vaig cercar un grup que s’adaptés a aquest tipus de cançó i vaig trobar el Cor Carlit. 

Des de quan exerceixes la teva passió al Cor Carlit?  Hi sóc des de fa vuit anys. És un grup molt actiu amb més de 27 anys a l’esquena i de molta envergadura. Som el cor de gospel més antic de Catalunya. Som entre 90 i 100 cantaires. Actuem tant a poliesportius com a teatres, esglésies, parròquies, gairebé sempre en col·laboració amb ONG, i també hem cantat al Palau i l’Auditori. 

Quina relació teixiu en una coral tan gran?  La música ens crea sentiments de connexió social, confiança interpersonal i vinculació amb el grup. Estem agrupats per cordes, però en realitat hi ha molta connexió entre tots. L’energia que transmetem ens fa estar bé amb nosaltres mateixos i amb el grup. Quan cantem, el nostre cos genera endorfines i per això es crea aquest “bon rotllo” i fem moltes activitats més enllà d’assajar i fer concerts. Estic molt contenta de formar-ne part! Per a mi, és fonamental estar bé emocionalment. És l’essència per veure-ho tot d’una altra manera. 

Actueu periòdicament en escenaris de tot tipus. Tot  i que fa anys que hi ets, encara t’impressiona un escenari? Cada actuació et fa vibrar perquè transmetem sentiments, bones vibracions i alegria. A mesura que anem fent cançons, a la gent li canvia la cara quan ens escolta i tothom acaba cantant i ballant. 

Per què els viatges serveixen tant a corals com la Carlit? Per exemple, aquest estiu marxeu a Chicago… Ja hi vam anar uns quants l’any 2011 i va ser una experiència “brutal”. Ara hi tornem, per fer una estada amb en Walt Whitman, doctor en cant gospel de la Universitat de Chicago, que ens transporta al rovell de l’ou del gospel. Vàrem cantar a esglésies afroamericanes. Allà es canta gospel dins de l’acte litúrgic, la gent s’hi  transforma, i acostuma a durar fins a tres hores. També van cantar a la Trinity Church, l’església que solia freqüentar el president Barak Obama. Però, sobretot, viurem l’experiència que Whitman realitza amb grups de nens en risc d’exclusió social a través de la música. Es tracta de la Soul Children of Chicago, una coral amb nens de totes les edats on se’ls ajuda a través de la música. 

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Si el que fas et comporta benestar, això incideix positivament a la feina. Atendre millor la gent, informar-la adequadament, veure-ho tot de manera positiva, desmitificar problemes… A la nostra feina, duem a terme un acte públic i estem per ajudar la dona en molts moments de la seva vida. L’equilibri personal t’ajuda a viure millor la feina.