Francesc Moragas, La Caixa i l’Institut Nacional de Previsió

Calpena i Sudrià al Centre Corporatiu de l'ICS

El periodista Enric Calpena entrevista l’economista Carles Sudrià al Centre Corporatiu, durant el rodatge del documental ‘Moragas, el llegat’.

El Centre Corporatiu de l’Institut Català de la Salut (ICS) va ser l’escenari fa poques setmanes del rodatge de part d’un documental sobre Francesc Moragas, fundador del que avui dia és La Caixa, que s’emetrà al programa de TV3 ‘Sense ficció’. L’elecció de l’edifici de Balmes es deu a l’estreta relació de Moragas i de La Caixa amb l’Institut Nacional de Previsió (INP), antecessor de l’ICS. I és que, durant uns quants anys, a Catalunya, l’INP va estar íntimament vinculat amb l’entitat financera i el seu fundador. 

En va parlar al vestíbul del Centre Corporatiu el catedràtic d’història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona Carles Sudrià, amb Enric Calpena, periodista especialitzat en divulgació històrica, que dirigeix el documental.

Francesc Moragas i Barret va néixer l’any 1868 a Barcelona en una família burgesa catalanista. Moragas es va formar com a advocat i es va especialitzar en assegurances i en previsió social. En el vessant polític, va militar des de ben jove en el moviment catalanista i va estar vinculat al sector més moderat de la dretana Lliga Regionalista d’Enric Prat de la Riba, de qui va ser company d’escola.

Mesures reformistes

El començament del segle vint va estar marcat a Barcelona per la radicalització de l’anarquisme i l’obrerisme. L’any 1902 va tenir lloc una vaga general, envoltada d’episodis de violència i enfrontaments amb la policia. La protesta —considerada la primera vaga general revolucionària d’Europa— es va saldar amb quatre morts i desenes de ferits. La capacitat de mobilització dels sindicats va esparverar la patronal, que es va dividir en dos grups. L’un va advocar per la mà dura i la limitació encara més gran de les llibertats públiques i l’altre va apostar per l’aplicació de mesures reformistes orientades a redistribuir la renda i millorar la qualitat de vida de la classe treballadora. Aquest darrer grup es va inspirar en les mesures que el conservador Bismarck havia posat en marxa a Alemanya, vint anys abans, per frenar el Partit Socialdemòcrata Alemany.

Les principals corporacions econòmiques de Barcelona (la Societat Econòmica d’Amics del País, l’Institut Agrícola Sant Isidre, l’Ateneu Barcelonès, la Cambra de Comerç de Barcelona i la patronal Foment del Treball) es van alinear amb la segona actitud i van acordar la creació d’un fons públic de compensació destinat a les víctimes.

Una part dels diners recaptats es va dedicar a la fundació d’una entitat que tingués per objecte la creació de fons de pensions de retir per als obrers, una idea que feia anys que li voltava pel cap a Moragas. D’aquesta manera, el mes d’abril de 1904, naixia la Caixa de Pensions per a la Vellesa (que poc després va ampliar el nom a Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis), sota la presidència de l’enginyer Lluís Ferrer Vidal (president de Foment del Treball) i la direcció de Moragas. 

Entitat de previsió social

Sis mesos després de la fundació de l’entitat, Moragas va ser convidat per l’advocat Josep Maluquer —de qui era bon amic— a la Conferència sobre previsió popular, que se celebrava a Madrid. D’aquella reunió va sortir la proposta de creació d’un organisme que s’ocupés de gestionar les prestacions socials. Durant la conferència, Moragas va defensar la implicació de l’Estat en la posada en marxa de l’entitat però amb la participació de la iniciativa privada i, de manera explícita, de La Caixa com a entitat de previsió social.

Quatre anys més tard, el 1908, es va crear l’Institut Nacional de Previsió. La missió de l’entitat era gestionar les assegurances socials redistribuint els recursos recaptats principalment en pensions de jubilació, així com en altres fons de caràcter social. Les aportacions provenien dels empresaris i els empleats, així com d’incentius públics que inicialment eren molt minsos. Durant els primers anys de l’INP les aportacions eren voluntàries, cosa que limitava molt l’eficàcia de l’entitat com a gestora de fons de pensions. Malgrat l’oposició de la patronal i els dubtes inicials de Moragas, l’any 1921 es va introduir finalment un règim de seguretat social obligatòria, que garantia la pervivència de l’INP i la solidesa del sistema de pensions.

Exclusivitat

Moragas i La Caixa van tenir un paper decisiu en la creació i el desenvolupament de l’INP. De fet, com va destacar Sudrià durant la gravació del documental, les dues entitats —La Caixa i l’INP— van néixer i créixer juntes. A partir de 1912, a Catalunya i les Illes, La Caixa va gestionar els fons de pensions de l’INP de manera exclusiva. A canvi d’aquesta exclusivitat, La Caixa cedia el 25% de les seves operacions a l’INP com a reassegurança. La relació entre les dues entitats va ser tan gran que durant l’acte pòstum d’homenatge que l’INP va dedicar a Moragas el mes de maig de 1935, el seu successor a l’entitat financera, Josep Maria Boix, va afirmar que “la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis és, a Catalunya, el mateix Institut Nacional de Previsió”. De fet, Moragas va compaginar la direcció de l’entitat financera amb el càrrec d’assessor del Consell d’Administració de l’INP.

La col·laboració amb l’INP va beneficiar molt La Caixa, que va tenir un creixement espectacular durant els seus primers anys de vida, fins al punt que el 1922 tenia una quota de mercat del 48% a Catalunya i del 15,9% a tot l’Estat. Aquest mateix any 1922, La Caixa va donar suport a l’INP per implantar altres assegurances obligatòries de malaltia, invalidesa i maternitat, que donarien lloc a l’actual règim de seguretat social i al sistema públic de salut.

Moragas es va avançar al seu temps en la concepció del sistema de prestacions socials, que constitueix la base de l’estat del benestar. Se’l considera el pare de l’obra social de les caixes d’estalvi i l’ànima del model de prestacions socials públiques a l’Estat espanyol. Va ser mèrit seu la creació, en el si de La Caixa, de diverses institucions de beneficència, que amb el temps van quedar integrades dins de l’obra social de l’entitat. Entre aquestes institucions, destaca el Refugi de Santa Llúcia, per a persones cegues; l’Institut de la Dona que Treballa; l’Obra Antituberculosa; l’Institut Català per a Cecs; l’Institut Educatiu per a Sordmuts i Cecs, i la Reial, Il·lustre i Venerable Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança i Salvació de les Ànimes, que realitzava obres de caritat i préstecs a interessos baixos. A més, Moragas també va impulsar la creació d’una xarxa de biblioteques escampada per diverses poblacions catalanes i balears.

De ben segur que el documental que emetrà el programa ‘Sense ficció’, a TV3, aportarà més informació sobre aquest home, que va ser definit per l’enginyer Ferrer Vidal com “un romàntic de les grans realitats”.

Fonts:

ARGANDOÑA, Antonio; MORENO, Carlos M; SOLÀ, Joan M (2009). “Corporate social responsibility in the early years of Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”. IESE Business School-University of Navarra. Working Paper. WP-831. Novembre. Disponible a http://bit.ly/1GJpyYS

CORTÉS, Josep M (2011). “De Moragas a Fainé”. La Vanguardia. 28 de gener. Disponible a http://bit.ly/1Kth3Qy

INSTITUTO NACIONAL DE PREVISIÓN (1935). Velada necrológica en memoria de D. Francisco Moragas y Barret. Madrid: Publicaciones del Instituto Nacional de Previsión. Disponible a http://bit.ly/1SGxXRs

PASCUAL, Pere (2009). “‘La Caixa’ i Igualada. A propòsit d’un centenari”. Revista d’Igualada. Núm. 33. Desembre. Disponible a http://bit.ly/1dBHlWC

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Reportatge i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Francesc Moragas, La Caixa i l’Institut Nacional de Previsió

  1. eapsqb ha dit:

    Interessant recorregut per la història de l’actual sistema públic de pensions.

  2. Pili Nadal ha dit:

    Jo vaig treballar a l’INP i m’ha agradat conèixer com es va iniciar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s