I tu, per què investigues? Parlen els guanyadors dels Premis de Recerca ICS

Per què un investigador decideix ser-ho? Què el motiva a fer el pas cap al laboratori? És una inquietud que ve de temps enrere, motivada potser per algun fet crucial? Hem volgut conèixer de primera mà quan i per què els 13 investigadors de l’Institut Català de la Salut (ICS) guanyadors d’un  premi de l’organització a la seva trajectòria —ja sigui en la categoria recentment creada de l’investigador jove, en atenció primària o en hospitals— van decidir embarcar-se en l’apassionant món de la recerca. Com a factors clau dels motius pels quals fan investigació destaquen la curiositat, la voluntat de donar respostes a les consultes i la certesa que és possible millorar la qualitat assistencial.

Per motivar més carreres dedicades a la investigació, molts d’ells reclamen que s’incentivi i es promogui la recerca a les escoles i les facultats de medicina, una major professionalització de la figura de l’investigador o investigadora de recerca dins l’ICS i més hores de dedicació diària a la recerca en les jornades laborals.

Tots ells tenen currículums d’excel·lència, amb projectes de referència a l’esquena i lideren o han liderat equips capdavanters d’investigació. Treballen per combatre malalties com l’ictus, la sida, la diabetis o la hipertensió arterial, entre d’altres, i per millorar la qualitat de vida de la societat traslladant els avenços del laboratori a la vida quotidiana dels hospitals. A continuació, repassem les seves trajectòries professionals i les respostes al qüestionari.

Isidre Ferrer, guanyador del primer Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS l’any 2008, considera bàsica la promoció de la recerca des de les escoles i aposta per donar més temps als professionals perquè la recerca formi part de la jornada diària. És director de  l’Institut de Neuropatologia de l’Institut d’Investigació de Bellvitge (IDIBELL) i cap de secció del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital de Bellvitge. A més de la tasca assistencial i docent, el seu interès s’ha dirigit a l’estudi de malalties del sistema nerviós central, perifèric i muscular.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? Vaig tenir bons mestres de ciències naturals, història general i història de l’art a l’escola. També és fonamental tenir un natural interès i satisfacció per conèixer i aprendre coses noves. En el meu cas, va resultar clau l’assistència a les sales de l’hospital i als laboratoris, en lloc d’anar a classe. Durant els anys 70, la Facultat de Medicina era un desastre tot i que els tutors eren excel·lents. Vaig aprendre a superar les dificultats amb esforç en un medi poc receptiu i que fer recerca en solitari era possible.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Hi ha certes coses que no depenen de l’ICS, com tenir bons professors a les escoles amb informació oberta i més humanística, no necessàriament tan tècnica. En el mateix sentit, calen professors d’universitat motivats que promoguin la recerca. I en l’àmbit ja de l’ICS, s’ha de donar temps de dedicació per a la recerca clínica; cal que sigui considerada com un objectiu de la pràctica diària. També cal incentivar econòmicament el treball de recerca i obrir espais de discussió de treballs de recerca aplicada propis i d’altres.

Joan Ramon Malagelada, responsable durant molts anys del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, és un dels personatges clau en la creació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). És membre del Grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva i el guanyador del Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS 2009. Considera que recerca és sinònim de creativitat i procés, amb una alta dosi de motivació. Un dels aspectes més innovadors de la carrera de Malagelada ha estat la creació de la Unitat d’Atenció Crohn/Colitis dedicada a atendre les necessitats psicosocials dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? La investigació per a mi és creativitat i progrés. La pràctica clínica és apassionant,  però representa l’aplicació dels coneixements acumulats. Combinar  recerca i assistència és particularment motivant.
Fa que l’interès per la professió mèdica no decaigui amb el pas del temps perquè sempre hi ha una nova meta en perspectiva.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? En primer lloc, s’ha d’explicar molt bé als futurs metges què significa la professió investigadora i quins són els seus principals atractius, emfasitzant el que considero cabdal: l’estímul intel·lectual i la satisfacció que produeix contribuir a
l’avenç de la medicina. És una professió molt competitiva, però precisament per això es regeix per mèrits, sense entrebancs per al creixement personal.

Bonaventura Clotet fa recerca per donar resposta a les preguntes diàries dels seus pacients. Va ser el guanyador del III Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS 2010 i ha estat distingit amb una medalla Josep Trueta al mèrit sanitari, per la seva contribució significativa al progrés i a la millora de la recerca en el camp del virus de la immunodeficiència humana (VIH).  És el responsable de la Unitat del VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol, codirector del programa HIVACAT, que té per objectiu la recerca d’una vacuna contra la sida, director de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i president de la Fundació Lluita contra la Sida. Des de 2013, és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, creat per assessorar el President de la Generalitat en polítiques orientades a garantir el desenvolupament del sistema sanitari i a impulsar-ne la millora de la gestió.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? Penso que ser metge porta inclòs el “cuquet” de la recerca, ja que hi ha moltes coses que encara no sabem sobre les malalties i no et pots quedar de braços plegats. Els malalts t’interpel·len cada dia i et demanen una resposta. Pots inhibir-te o bé buscar-hi solucions. La segona opció et porta a la recerca. Havia fet la tesi doctoral sobre marcadors pronòstics de les malalties del col·lagen i m’interessava molt la recerca sobre el sistema immunitari i els seus trastorns. Quan va aparèixer la sida, això va ser determinant perquè em centrés plenament a fer recerca per ajudar a combatre la infecció causada pel VIH.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Seria bo descarregar-los de tasques assistencials perquè es dediquin a la recerca. Cada quatre anys, en funció dels èxits assolits (mesurables per les publicacions científiques, beques i línies de recerca creades), es renovaria o canviaria el temps atorgat per dedicar-se a la recerca. Crec que és preferible treballar tres mesos a l’any fent assistència i després disposar de nou mesos per a recerca. Inclús seria bo tenir metges a l’ICS que només es dediquin a recerca i innovació. Podrien ser aquells que demostrin una bona capacitat per desenvolupar tasques de recerca amb èxits quantificables que avalin el seu pas al camp exclusiu de la investigació. Les empreses haurien de crear un fons fix anual a l’ICS que els desgravés significativament (cal crear la llei de mecenatge a Catalunya) i que permetés becar a aquests metges investigadors i contractar metges joves per a tasques assistencials, però sempre amb un percentatge del temps (25%) dedicat a la recerca. Un país, per créixer, necessita invertir molt en investigació, innovació i transferència tecnològica. A mig termini aquesta inversió crearia molta riquesa.

Àngel Vila va guanyar el Premi a la Trajectòria Investigadora en Atenció Primària a l’ICS 2010 i defensa una major promoció del vessant científic a l’atenció primària. Realitza labors assistencials com a metge de família del CAP Torreforta, tasques docents a la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de Tarragona, i tasques de gestió com a tècnic de salut pública adscrit a la Direcció d’Atenció Primària. La seva trajectòria investigadora es resumeix en diversos períodes diferenciats. Entre els anys 1990 i 1994 va ser l’investigador principal del projecte de l’Enquesta de Salut de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, que va ser la primera enquesta de salut d’àmbit plurimunicipal realitzada a Catalunya. Posteriorment va realitzar un estudi pioner a l’Estat espanyol que quantifica la morbimortalitat evitada gràcies a la tasca assistencial dels centres d’atenció primària.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? En el meu cas no existia una vocació investigadora definida durant la meva etapa formativa. Com la gran majoria de companys en aquella època, la meva perspectiva professional  era clinicoassistencial, encara que no rebutjava totalment el vessant investigador. El meu interès especial per la recerca va sorgir senzillament per la confluència temporal de dos factors: per una banda, l’existència de bons professionals a la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària (que em va descobrir els encants de la recerca en l’últim any de la meva especialitat MIR al CAP de Valls) i, per l’altra, la percepció d’una possibilitat laboral interessant en aquest camp (treball com a tècnic de salut pública en l’esmentada unitat docent).

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? La vocació pot néixer abans d’iniciar la trajectòria laboral; de fet, la formació universitària és una etapa crítica perquè una persona tingui més o menys tendència envers la clínica/investigació. En aquest sentit, opino que les possibilitats d’investigació a l’atenció primària no estan gens “ressaltades” des de la universitat (molt esbiaixada envers el vessant hospitalari). Aquest pot ser un punt crític a millorar. A part de la motivació intrínseca individual, tres qüestions serien claus per fomentar la vocació investigadora dels professionals d’atenció primària de l’ICS: la disminució de la  càrrega assistencial excessivament elevada actualment per poder dedicar un mínim de temps efectiu a la recerca, la creació d’ajuts/estructures dedicades a facilitar i donar suport a aquests professionals que vulguin dedicar el seu temps a fer recerca de qualitat, i el reconeixement de la feina dedicada a la recerca (per exemple, més ponderació/repercussió en la carrera professional, barems de mèrits, etc.).

José Manuel Fernández-Realés cap de secció de la Unitat d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) i responsable de l’Àrea de Recerca en Metabolisme i Nutrició de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIGBI). Defineix la investigació com l’exploració apassionant de nous terrenys a què la literatura científica no dóna resposta. Fruit dels resultats aconseguits, va guanyar el Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS l’any 2011, poc temps després d’impulsar el Fat Bank, un biobanc de teixits adiposos.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? Contestar preguntes. Moltes vegades davant del malalt un s’adona que no hi ha respostes als llibres ni a la literatura científica, que el terreny desconegut és infinitament més gran que el conegut i que l’exploració de nous terrenys és apassionant… El nombre de preguntes en ciència és inacabable!

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Premiar la vocació investigadora: crear i consolidar “LA” carrera investigadora. Oferir incentius concrets per publicacions en revistes científiques consolidades o per fites assolides.

Ernest Vinyoles compatibilitza la tasca assistencial  al CAP La Mina (Sant Adrià de Besòs) amb la tasca investigadora en el camp de la  hipertensió, especialment en la mesura clínica de la pressió arterial i, en concret,  en el monitoratge ambulatori de pressió arterial, l’electrocardiografia en el pacient hipertens i el risc cardiovascular. Coincideix en la necessitat de despertar inquietud científica en les següents generacions, ja des de les escoles, i potenciar-la a les facultats. Va rebre el Premi a la Trajectòria Investigadora en Atenció Primària a l’ICS l’any 2011.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? L’exercici mateix de la medicina n’és una, de motivació. La clínica diària planteja qüestions no suficientment resoltes, algunes força habituals en atenció primària. En general, podríem dir que ha estat la curiositat la que m’ha motivat a fer recerca i, més específicament, l’interès permanent en la millora de l’atenció al pacient.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? La promoció de la vocació per a la recerca ha de venir de més enrere, de la Facultat de Medicina. Cal organitzar el sistema sanitari perquè els metges interessats en la recerca no es desmotivin ni es desanimin. Actualment, fer recerca requereix moltes hores extralaborals i, sovint, cal nedar contracorrent. Caldria fomentar l’organització de grups autònoms que compaginin clínica i recerca, que estiguin suficientment reconeguts i compensats pel sistema sanitari. Però, sobretot, caldria adequar l’excessiva pressió assistencial que patim i que consumeix les energies de bona part dels metges.

David García Doradoés el cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i promotor de la creació del Laboratori de Cardiologia Experimental del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). La seva recerca, que li va valdre el Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS l’any 2012, es basa en els mecanismes moleculars mitocondrials de cardioprotecció i en un assaig clínic sobre protecció miocardíaca durant l’angioplàstia primària en pacients amb infart de miocardi.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? Crec que la curiositat per conèixer el perquè de les coses i, ja en medicina, per la forma de modificar-la favorablement.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Incloure l’activitat científica com a part valorable de l’activitat dels serveis i dels professionals.

Rafel Ramosés coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca de l’Atenció Primària de l’ICS a Girona i el cap de l’Àrea de Recerca Cardiovascular de l’Institut Universitari d’Investigació d’Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol). La seva investigació gira al voltant de tres àmbits: l’epidemiologia de la malaltia vascular i els seus factors de risc, la modelització matemàtica de la predicció del risc cardiovascular i l’avaluació d’intervencions preventives. Defineix la recerca com una aventura intel·lectual i considera indispensable promoure-la durant la residència. Va rebre l’any 2014 el Premi a la Trajectòria Investigadora en Atenció Primària a l’ICS.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? A l’inici de la residència vaig començar a fer la tesi doctoral, quasi per una qüestió de carrera professional o curricular. Llavors vaig descobrir un nou món professional: la recerca. Pensar, dubtar, plantejar, analitzar, concloure… descobrir. Descobrir una cosa insignificant pot suposar la sensació més estimulant. La recerca és una aventura intel·lectual. Des de llavors, el que em motiva a fer recerca és el procés mateix de descobrir, el repte de millorar les coses.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Segurament, la formació durant la residència és clau i tenir una experiència estimulant llavors, pot fer despertar aquesta vocació.

Antoni Dávalosés director de l’Àrea de Neurociències de l’Hospital Germans Trias, cap del Grup de Recerca de Neurociències de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP). Les seves línies d’investigació se centren en l’abordatge de l’ictus en fase aguda, el tractament trombolític de la isquèmia cerebral aguda i la neuroprotecció. Defensa que la qualitat assistencial va associada a la recerca clínica. Va ser el guanyador del Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS l’any 2014.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? El convenciment que la qualitat assistencial va lligada a la recerca clínica, i la passió per la metodologia científica en la nostra activitat com a metges.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Consolidar en la plantilla de l’ICS (com a adjunts adscrits a recerca el 50% del seu temps) els contractes Rio Hortega i Joan Rodés que hagin obtingut una productivitat destacada.

Ferran Morellha liderat durant anys el Servei de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron, on va posar en marxa l’únic programa de trasplantament pulmonar que hi ha a Catalunya pel que fa a l’activitat de recerca, que per a ell representa el repte per millorar el benestar de la població. Ha impulsat diverses iniciatives per millorar l’estudi de les malalties respiratòries, com la posada en marxa d’una unitat de referència per a l’estudi de malalties ocupacionals o d’una unitat dedicada a l’estudi de manifestacions respiratòries dels pacients amb immunodeficiències.També ha estat coordinador del Grup de Pneumologia del VHIR i va ser el guanyador del Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals l’ICS l’any 2014.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? Sens dubte, el repte científic d’intentar millorar la salut i el benestar de la nostra població.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Fomentar els valors de la investigació en ciència. També donar a conèixer els resultats concrets en salut que ha reportat la recerca al nostre país i fer palesa la seva importància.

Francesc Gudiolactualment és docent sènior del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Bellvitge,  director del programa de Vigilància de les infeccions nosocomials als hospitals de Catalunya (VINCAT) del Departament de Salut i investigador de l’IDIBELL. La seva trajectòria professional ha estat lligada sobretot a l’Hospital de Bellvitge, on ha treballat més de 40 anys, i vinculada sempre a la recerca clínica com a element indispensable per a una assistència d’excel·lència. S’hi va incorporar com a metge adjunt del Servei de Medicina Interna i, posteriorment, va ser cap del Servei de Malalties Infeccioses durant una llarga etapa. Enguany ha rebut el Premi a la Trajectòria Investigadora als Hospitals de l’ICS 2015.

Què et va motivar a dedicar-te a la investigació? Un dels objectius fundacionals, quan vam crear la Unitat de Malalties Infeccioses, va ser (en paraules d’aquells anys) elaborar protocols de recerca clínica, perquè ens semblava que el seguiment de les malalties més rellevants dels nostres pacients mitjançant bases de dades era la millor manera d’avaluar el que estàvem fent i de trobar respostes als problemes clínics que se’ns plantejaven durant la pràctica clínica. En resum, la recerca clínica com a element indissoluble d’una assistència d’excel·lència.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Posar clarament la recerca sanitària com un dels seus principals objectius estratègics.  Posar-hi recursos i donar facilitats, però alhora incloure els mèrits de recerca com una part important de la carrera professional. Exigir uns determinats mèrits (doctorat, projectes, etc.) per accedir a determinades places. Que els facultatius prenguin consciència que per a l’empresa això és realment rellevant, prioritari, com un complement necessari de l’excel·lència professional. Tot això, matisat pel sentit comú. No tots els hospitals han de tenir el mateix nivell, ni tots els serveis han de jugar al mateix.

Oriol Bestardtreballa a l’Hospital de Bellvitge com a cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal. La seva recerca a l’IDIBELL es basa, precisament, en l’àmbit d’aquest tipus de trasplantaments i en els factors predictius de rebuig. Ressalta la importància de tenir un grup motivat per excel·lir en recerca. Un dels aspectes més importants de la recerca de la investigació que lidera és el desenvolupament de noves eines diagnòstiques, sensibles i no invasives, per predir el risc de rebuig del trasplantament. Ha estat el guanyador ex aequo aquest any de la primera convocatòria del Premi a l’Investigador Jove de l’ICS.

Què et va motivar a dedicar-te investigació? La motivació per dedicar-se a la recerca crec que ve donada en gran mesura per l’entorn que un té i que troba ja des de l’inici de la formació com a metge resident. En aquest sentit, a mi em va ser força senzill ja que vaig tenir la gran sort de topar-me amb un nucli de gent amb una gran inquietud intel·lectual cap a la recerca en una àrea que a mi ja m’agradava com era el trasplantament. La recerca i la discussió formava part de manera força inseparable de les tasques clíniques assistencials i, és a partir d’aquesta influència, que un intenta trobar també respostes a preguntes que sorgeixen cada dia en la pràctica clínica habitual. Sense quasibé adonar-te’n entres en una dinàmica de voler aprofundir en temes més concrets, sempre amb la finalitat de respondre o trobar solucions a problemes reals que presenten els nostres pacients.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? S’ha de canviar dràsticament el model i l’enfocament que tenen els hospitals universitaris de l’ICS actualment, on la contingència econòmica i un model primordialment assistencial superen amb escreix la voluntat d’apostar pel desenvolupament d’una recerca d’alt nivell que estigui integrada en una assistència clínica completa i de qualitat. Si no hi ha una visió a més llarg termini, en què s’entengui la recerca com una activitat professionalitzada on cal destinar recursos tant materials com humans, serà molt difícil aconseguir tenir més professionals de l’ICS que estiguin disposats a desenvolupar recerca de primer nivell. Crec que tenir voluntat de potenciar la recerca significa voler arriscar-se i entendre que els resultats no poden ser sempre a curt termini. En canvi, el retorn a mitjà o llarg termini pot ser tremendament gran, particularment per a la mateixa institució.

Israel Molinacombina els càrrecs de responsable de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de l’Hospital Universitari Vall Hebron i del Programa de salut internacional de l’ICS (PROSICS). Per a ell, la investigació en malalties tropicals és una forma per lluitar contra la falta d’equitat en salut des del punt de vista global. Lidera diversos projectes d’investigació, una bona part des del VHIR. En destaca el projecte europeu Berenice, que cerca un fàrmac més eficaç i menys tòxic en el tractament de la malaltia de Chagas a través de la nanotecnologia. Berenice és un projecte col·laboratiu que està finançat pel 7è Programa marc de la Comunitat Europea. El projecte es va iniciar el mes de setembre de 2012 i tindrà una durada de cinc anys. Ha estat el guanyador ex aequo aquest any de la primera convocatòria del Premi a l’Investigador Jove de l’ICS.

Què et va motivar a dedicar-te investigació? El meu àmbit d’investigació és la medicina tropical i altres malalties relacionades amb la pobresa. El nivell de desequilibri entre la gent que les pateix, el nivell de coneixement que es té d’aquestes malalties i la quantitat de recursos que s’hi destinen és enorme. Per tant, el fet d’investigar és la nostra manera de lluitar contra la inequitat global en salut. Ho fem perquè té sentit fer-ho, perquè cal fer-ho. Responem les necessitats de milions de persones que des del seu silenci ens ho exigeixen.

Què hem de fer per tenir més professionals de l’ICS amb vocació investigadora? Sempre s’ha dit que la medicina és vocacional, encara que avui dia aquest concepte s’ha anat adaptant a un model més “professionalitzador”. El que continua essent totalment vocacional és la investigació. La curiositat ben entesa és la base de la recerca i això és difícil d’inculcar a les persones, encara que dins de l’àmbit sanitari hi han moltes persones amb curiositat. La falta de recursos, el poc reconeixement i la manca de suport són els grans obstacles que trobem en el nostre camí de recerca, que dificulta el nostre progrés i que fa que excel·lents companys hagin de buscar a l’estranger el que aquí no han trobat.