“Els mags no fem trucs, tenim poders”

Grifoll 2Diu Jordi Grifoll, informàtic de l’ICS al Camp de Tarragona, que  la màgia és l’art de la sorpresa. Assegura que posa tanta passió davant de l’ordinador com a dalt de l’escenari, on només actua per a adults, als que es pot distreure més fàcilment que no pas als nens. La seva especialitat és, precisament, l’art de la distracció. La posa en pràctica en els dos espectacles que ha creat: “Homenatge a Hiro Nakamura”  i “I si no hi hagués truc?”.  Dos guions adaptats perquè l’espectador disposi d’una història “màgica” associada a cada joc. La seva arma màgica són les cartes amb les quals juga a l’equívoc que no hi ha truc, que simplement la màgia és un poder a l’abast dels mags.  Què creieu vosaltres? Teniu ganes d’entrar en el món màgic d’en Jordi Grifoll? Continueu llegint!

Lloc de treball. Cap de la Unitat de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de l’ICS Camp de Tarragona.

Quina és la teva activitat a l’ICS? Coordinar la implantació de sistemes informàtics i de gestió a la Gerència Territorial.

Grifoll 1La teva passió per la màgia prové de la teva infantesa? Crec que la passió ha anat creixent amb la persona i com més anys passen, més creix la meva passió per la màgia.  De petit ja m’encantava fer jocs de màgia, sorprendre els familiars i companys, però ben cert és que la passió no para de créixer a mesura que vas coneixent més secrets i més mags.

Per a tu, un mag no és mag sense una baralla de cartes. Creus que la màgia està en les coses petites? La màgia és l’art de la sorpresa. I les cartes ens permeten sorprendre i ensenyar fets inexplicables de ben a prop, sense la necessitat de pujar a un escenari. Més que en les coses petites jo diria que la màgia està dins nostre, al nostre cor. I els artistes en general i els mags en particular són persones que batallen per colpejar-lo amb una bona batzegada emocional.


DSC01333T’ha passat algun dia que t’hagi fallat el truc? Com ho has solucionat? 
Com ja saps, nosaltres no fem trucs, tenim poders  😉 .  Efectivament, a l’hora de presentar un joc  ens podem equivocar.  Tenim tècniques per tal de minimitzar l’impacte quan ens passa això (assajar molt, tenir més d’una sortida possible al mateix joc, la distracció (misdirection)… A tots ens ha passat (i ens passarà), però amb una bona preparació ens en sortim.


El públic de màgia és molt exigent. Què penses abans de pujar a l’escenari? 
Això és cert.  Jo tinc dues premisses quan començo l’espectacle (i això ho explico tot just a l’inici): passar-m’ho bomba i que els espectadors s’ho passin tan bé com
jo. M’atreviria a dir-te que l’exigència es transforma de seguida en entrega, tan bon punt els hem sorprès amb el primer truc.  I potser, la meva missió és que a mesura que va transcorrent l’espectacle, l’exigència per veure un bon espectable esdevingui exigència perquè aquest no s’acabi mai…


provaRecordes la primera vegada que vas actuar en públic? Quants espectacles has creat fins ara? Has actuat només a Catalunya o també a d’altres llocs? 
Sí. A un pub de Mont-roig, el meu poble. I va anar prou bé car des d’aleshores porto fetes moltíssimes actuacions (majoritàriament a festes en pobles i ciutats o als seus pubs o bars). He creat dos espectacles: “Homenatge a Hiro Nakamura”  i “I si no hi hagués truc?”.  Són dos guions adaptats per dotar l’espectacle de màgia d’una continuïtat i perquè l’espectador disposi d’una història “màgica” associada a cada joc.


En el darrer espectacle, reivindiques que el públic no es pregunti on hi ha el truc de màgia, que cregui en la màgia… Es pot aplicar a la vida quotidiana aquesta premissa? 
I tant! Per què sempre ens pregunteu a nosaltres on és el truc? I si no n’hi hagués? De la mateixa manera, sovint no tenim una explicació raonable per a moltes coses que ens passen en la nostra vida. El que intento  dir amb això és que el més important és explotar la llibertat de cadascú de creure el que li sembli (i de ser al més feliç possible fent-ho)  i en el cas concret de la màgia,  si vas a veure un espectacle i et deixes anar, sense preguntar-te on és el truc, veuràs com el gaudiràs encara més.

magia apropLa millor recompensa per a l’artista són els aplaudiments. A qui costa més de convèncer? A un nen, que encara té una mirada innocent, o als adults, que ja porten molts escenaris a l’esquena? Sens dubte a un nen. Tan segur n’estic de la resposta que et diré que jo només actuo per a públic adult. Els nens són molt més racionals que els adults. I en màgia de prop, als adults els “prenem el pèl” a la primera. Als nens, impossible!

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Ara que ho dius, potser en la passió a l’hora de fer les coses. De professió sóc informàtic, informàtic de vocació.  M’encanta la meva feina, gaudeixo programant o coordinant projectes amb els meus companys de la Unitat. I aquesta passió per la feina ben feta potser també l’aplico a l’hora de presentar i executar un espectacle de màgia de prop… o, potser és al revés?

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevistes i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a “Els mags no fem trucs, tenim poders”

  1. mª Jose ha dit:

    Siempre vale la pena conocer algo más de nuestros compañeros, supongo que cada una de las personas encierra una sorpresa y la tuya querido Jordi ha sido mágica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s