“La cervesa s’ha de beure en got, mai directament de l’ampolla”

En Gabriel Buendia té un sobrenom a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, on fa més de 25 anys que treballa com a traumatòleg. El coneixen com el “Doctor Birra”. Va descobrir, a partir d’un viatge a Bèlgica, l’elaboració i la veneració per aquesta beguda, quan a Catalunya només coexistien poques marques de cervesa. Avui, té més de 4.000 ampolles i, assegura que les ha tastades gairebé totes. Quina és la més preuada de la seva col·lecció? Què opina del boom de la cervesa artesana? Continueu llegint!

Lloc de treball. Traumatòleg de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

Quina és la teva activitat a l’ICS? Actualment, i des de fa 25 anys, treballo al Servei d’Urgències del Germans Trias i Pujol.

Com va començar la teva afició? En un viatge a Bèlgica, l’any 1975. Vaig anar-hi amb un cosí meu, que és belga. Em va ensenyar que existia un món enorme relacionat amb la cervesa, que no s’acaba mai. Fins i tot, hi ha comunitats de monjos belgues que elaboren cerveses numerades i de moltíssima qualitat.

La curiositat ha fet que ja tinguis més de 4.000 ampolles… I ara, amb el boom de les artesanes, encara en tinc més i les he tastades totes. Fa un temps en comprava o en demanava tres de cada tipus. Una per tastar-la, la segona per tornar-la a tastar i la tercera per guardar-la. Ara, ja només en compro dues.

Quina és la més sorprenent que tens? I la més cara? I la més preuada? Potser la cervesa Tokio, d’Escòcia, que tot i tenir 18 graus és sorprenent perquè no té cap gust d’alcohol. Hi ha productors que n’elaboren de fins a 40 graus. La més cara que he pres mai ha estat una que es diu Samuel Adams, amb 20 anys d’antiguitat, i la veritat és que no em va agradar. Després hi ha les cerveses de col·leccionista, però aquestes no me les bec. Conservo una Moritz de 1958 que em va costar 150 euros, ampolles d’Estrella Damm dels anys seixanta… però puc assegurar que preu i qualitat no sempre van de la mà.

Has fet viatges exclusivament de ruta cervesera? Ara, afortunadament, a Barcelona hi ha moltes botigues especialitzades on hi ha cerveses internacionals… Però sí que n’he fet moltes de rutes de la cervesa… A Bèlgica, hi he anat diverses vegades; una, fins i tot, en furgoneta per poder carregar bé totes les compres. Cada poble té la seva cervesa i sempre és excel·lent. Es tracta d’un tema cultural. També he viatjat a Portland, als Estats Units d’Amèrica, on es fa un ruta espectacular de fàbrica en fàbrica (a l’estil de la de les cerveseries Moritz i Damm a Barcelona).

Des de fa uns anys, a  Catalunya hi ha un boom de fabricació de cervesa artesanal. Per què creus que triomfa tant? Fer cervesa és fàcil i barat, gairebé no necessites cap requisit. Pots inventar-te qualsevol cosa i segur que et surt bé, jugar amb combinacions, amb aromes… Jo mateix elaboro la meva pròpia cervesa. Fa anys que demano a cervesers de Bèlgica que me n’ensenyin, però no hi ha manera… perquè hi ha determinats tipus de cervesa que són difícils d’aconseguir com les “Triple Ales” o les de més de nou graus.

I parlant de varietats, amb quina et quedes?  La cervesa més bona és la que t’estàs prenent en cada moment…. Cadascuna té la seva idiosincràsia, el seu ritual propi. Per exemple la Guiness, amb diversos temps per deixar-la reposar. I el got és molt important. No es pot beure una cervesa directament de l’ampolla o en un got de canya.

La teva col·lecció és oberta a tothom? Et truca gent interessada a veure-la? Tinc dos llocs on les conservo. El garatge de casa meva em va quedar petit… i ara tinc un local on les estic posant en vitrines. Tinc la il·lusió de convertir-lo en una espècie de  celler del barri, “la bodegueta del Doctor Birra”, que és com em coneixen. M’agrada col·leccionar-les i la història que tenen al darrere. No sé quan, però acabaré regalant la col·lecció perquè el meu fill no  vol continuar-la. A banda, també tinc molta fal·lera pel col·leccionisme: eines de bricolatge, llibres… El que més m’agrada és la classificació. Dins el caos hi tinc el meu propi ordre.

Estem parlant molt de cervesa però, evidentment, és un producte del qual no s’ha d’abusar. Sí, i tant, s’ha de beure amb moderació. Jo personalment no em considero un bevedor de cervesa, sóc un tastador de cervesa… En una setmana em puc beure tres cerveses.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? A força de fer viatges de feina he aconseguit cerveses d’una pila de països. Quan anava a congressos o durant l’època en què col·laborava molt amb l’Àfrica. En tinc fins i tot de països àrabs on abans hi havia molta tradició com, per exemple, d’Egipte.

Advertisement