“Els conservadors som els metges de l’art”

Fotografia Montserrat PuchadesPer les mans de Montse Puchades, administrativa de la Gerència de la Catalunya Central, han passat quadres de Pablo Picasso, Ramon Casas o Claude Monet. Compagina la seva feina a la seu central de l’ICS a la Catalunya Central amb la seva vocació de restauradora d’art. Treballa tant per a particulars com per a museus de la talla del Thyssen de Madrid, el Grand Palais de París, o el Museu de Montserrat. En els darrers 12 anys ha restaurat més de 200 obres… Voleu saber com treballa quan té un quadre al davant? Contineu llegint!

Lloc de treball. Gerència Territorial de la Catalunya Central

Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc administrativa de la Unitat de Recursos Humans de la GTCC, referent d’igualtat i dono suport a la persona referent de carrera professional i DPO.

exemple restauracióCom neix la teva vocació de restauradora d’art? Com vas començar? Des de petita m’ha fascinat la pintura, em passava hores pintant i dibuixant. Ja de gran, quan em vaig assabentar dels estudis de conservació-restauració, vaig decidir fer la diplomatura de Conservació i Restauració de Béns Culturals i des del 2003 he treballat com a autònoma en aquesta professió. Aquest any he estudiat el curs d’anivellament a grau universitari i, actualment, també tinc el grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals, especialitzada en pintura.

La restauració ha de ser fidel a l’original, quines són les premisses per no transgredir l’obra? L’1 de març de 2002, la Confederació Europea d’Organitzacions de Conservadors-Restauradors, organització internacional que vetlla per al correcte exercici de la professió, va documentar i aprovar el codi deontològic del conservador-restaurador, que marca les directrius professionals a seguir. Entre els seus articles cal destacar la rigorosa cura per mantenir l’originalitat a l’obra i garantir la reversibilitat de tots els materials que utilitza el restaurador en el seu procés de conservació-restauració.

montse netejaQuins passos comporta una restauració? En el moment de començar una restauració, es fa un examen organolèptic previ de la peça en el qual es fan servir tècniques d’anàlisi per tal de conèixer el seu estat i composició: microscòpia de teixits, macroscòpica de pigments, visualització infraroja (IF) i ultraviolada (UV), estratigrafies… Posteriorment es segueix el procés de restauració, que dependrà de l’estat de l’obra i de les mides. En aquest procés he de confessar que no he restaurat mai dos quadres de la mateixa manera, i això que fins ara he restaurat unes 200 obres, ja que cada obra és única i amb unes necessitats específiques. Entre les obres més destacades que he restaurat, podem trobar peces de pintors com ara Ramon Casas, Joan Llimona, Claude Monet, Pablo Ruiz Picasso, Martí Alsina, Darío de Regoyos, Luca Giordano, Josep Obiols…

Imposa la restauració d’artistes com Picasso o Ramon Casas? No, saps que són obres que tenen molta importància històrica i valor econòmic, però com a restauradora tècnica he de ser conscient dels materials que les componen i de la seva problemàtica, no de l’autor que les va pintar. Jo, com especialista en pintura, restauro tot tipus de quadres sobre tela, coure, cartró, fusta… en tots els seus períodes, des de l’antiguitat fins els nostres temps, i en tot tipus de tècnica pictòrica: tremps, olis, acrílics… I treballo tant per a particulars i galeries d’art, com per a institucions: Diputació de Barcelona, Museu de Montserrat, Museu Thyssen de Madrid, Museu Thyssen de Màlaga, Museu Picasso de Màlaga, Grand Palais de París, Museu de Belles Arts de Bilbao…

procés de netejaQuina obra t’ha costat més? Amb quina has gaudit més? No tinc cap mal record per haver patit restaurant una obra, però potser una de les que em va portar més feina va ser un quadre d’un pintor desconegut procedent del Museu Comarcal de Manresa. Es tractava d’un gerro de flors molt clivellat i vaig tenir molta feina de reintegració cromàtica. I l’obra amb què més he gaudit ha estat, recentment, la restauració d’una obra procedent del Museu de Montserrat, d’autor desconegut però se sap que pertanyia a l’escola italiana d’Anibale Carracci, cap a l’any 1600. El tema era una coronació d’espines i, tot i presentar unes condicions de conservació molt dolentes, tant les analítiques prèvies com el procés mateix de restauració va ser molt agraït. De fet, està prevista una xerrada pública sobre la seva restauració pel mes de novembre al Museu de Montserrat.

Quantes hores trigues a fer una restauració? No hi ha un temps determinat, tot depèn de l’estat de conservació de l’obra i de les seves mides.

acabatQuines altres tasques realitzes com a restauradora? Emeto informes de l’estat de conservació de les obres i de conservació preventiva, on es fa un estudi de control i d’identificació de factors que poden alterar l’obra exposada (humitat, temperatura, radiacions ultraviolades (UV i lux), a més d’identificar possibles d’atacs biològics (fúngics i d’insectes). També protegeixo els reversos de les obres i col·loco vidres de baixa refracció i alta protecció ultraviolada (UV); aquests sistemes de protecció se solen adaptar en quadres que han de fer trasllats.

Al llarg d’aquests anys de professió també he participat en diverses publicacions dels museus on es detallen processos de restauració de les obres; per exemple, la ja extingida publicació Q Creació artística i Patrimoni Cultura, del Museu Comarcal de Manresa; Raco, del Museu d’Art de Sabadell, i El Propileum, del Museu de Montserrat, en diversos dels seus números.

Creus que convergeixen d’alguna manera les teves dues professions? Com a administrativa no hi ha cap tipus de convergència amb la conservació-restauració. En canvi, si ho comparéssim amb algun tipus de formació mèdica, alguna vegada algú ha anomenat els conservadors-restauradors com a metges de l’art, i és cert que en la nostra professió utilitzem eines pròpies de la medicina com són les pinces de dentista, bisturís, escalpels, agulles d’acupuntura i d’injecció… Però la formació i carrera professional d’ambdues professions no tenen res a veure, no és el mateix tenir cura d’una persona que d’un quadre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Efemèrides, Els professionals en marxa, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s