“Recuperar-se d’un ictus és com córrer una marató”

IMG_9764Carlos Molina desprèn esport pels quatre costats. Cada cursa que ha assolit ha significat un nou repte i sembla que no se li acabin. En la darrera, de més de 10 hores de durada, va nedar prop de 4.000 metres a 1.500 metres d’alçada sobre el mar, va pedalar durant 180 quilòmetres a través de set ports de muntanya i va córrer una marató amb desnivells de 800 metres. Una disciplina anomenada Extreme Ironman. Forma part dels reptes en la seva vida personal que el condicionen en la seva vida professional. Energia, confiança per triomfar i superació personal són alguns trets que aplica durant les curses i que contagia als pacients que han patit un ictus des de la unitat que tracta aquesta malaltia a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Quins són els propers objectius de curses extremes? De quina manera vehicula l’esport com a eina solidària i de conscienciació sobre l’ictus? Continueu llegint!

Lloc de treball. Hospital Universitari Vall d’Hebron

Quina activitat dus a terme a l’ICS? Responsable de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

IMG-20150820-WA0009En quin moment decideixes entrar en competicions d’Ironman? Sóc corredor de tota la vida. A partir dels 30 vaig començar a fer maratons. I la resta, ja va anar seguit: triatlons, sprints, curses olímpiques, half ironman, ironmans i la darrera, l’extreme ironman. Com més edat, més distància pots abastar i més resistència tens. En els darrers anys em poso reptes personals per acabar amb bons temps diferents ironmans, com la més llunyana (Austràlia) o la més dura (Altriman Les Angles). La següent serà la més ràpida, a Mallorca, on m’he marcat l’objectiu de baixar les deu hores d’execució de la cursa. L’any vinent, ja he decidit els meus objectius: Noruega, Escòcia i Lanzarote. Més enllà, no es poden fer plans. Es tracta d’un esport d’alt risc que s’ha d’aprofitar quan s’està en bona forma física.

Portar el cos al límit de forma tan continuada és saludable? Sí, amb matisos. Si no entrenes correctament, aleshores et pots posar en risc. Tant important és l’entrenament, com el descans o l’alimentació. Jo puc arribar a entrenar 25 hores setmanals abans d’una cursa, però també en descanso entre vuit i nou cada dia. Ah, i cinc àpats al dia són fonamentals. És una forma de vida, la teva ment alimenta el teu cos.

Quina és l’experiència més dura que has viscut corrents? La darrera cursa en què he participat, l’Altriman. Ha estat la cursa de la meva vida. Veure gent molt preparada i molt bona sense alè…. En aquests moments en què no pots més és quan has de ser més fort.

2012_0009_IMATGEHas transformat la teva afició en una acció solidària per l’ictus. Sí, es tracta de la iniciativa “Córrer per l’ictus”. Aquest any, la nostra intenció és fer una triatló de curta distància, 10 quilòmetres, al Masnou. Molts familiars de pacients s’hi apunten i, també, alguns pacients que han superat un ictus.

La teva pràctica esportiva influeix en com atens els pacients? I tant! Recuperar-se d’un ictus és com córrer una marató. Els has de transmetre confiança, que tot és possible i que s’ha de mirar amb perspectiva. Igual que a les curses, no has de mirar la muntanya sinó la perspectiva de la muntanya. A banda, estàs sempre pendent del rellotge, la vida a la Unitat d’Ictus la comptem en minuts.


IMG-20150820-WA0010Creus que convergeixen d’alguna manera la teva afició i la teva professió?
Les meves sabatilles d’entrenament van a tot arreu amb mi. A la pausa de dinar de la feina, també em puc escapar per entrenar… I, com he dit abans, la meva vida laboral també s’alimenta de la meva afició. Animo el meu equip a practicar esport. A més, en la nostra pràctica diària córrer és un imperatiu. En 21 minuts som capaços de posar el tractament més adequat a un pacient que entra per la porta amb sospita d’ictus. I no ens arronsem, si hem de tirar de la llitera ho fem.

Consulteu el seu blog si voleu seguir-li la pista

**Coneixeu les distàncies de les curses extremes?**

Half Ironman: 1.900 metres de natació, 90 quilòmetres de bicicleta i mitja marató (21 km).

Ironman: 3.800 metres de natació, 180 quilòmetres bicicleta i marató sencera (42 km).

Altriman Ironman: La mateixa distància de natació però a 1.500 metres d’alçada, 200 quilòmetres de bicicleta amb set ports de muntanya i la marató amb desnivells de 800 metres.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s