Si l’Hospital Vall d’Hebron fa 60 anys enguany, la Marta Solé n’ha viscut 43 de primera mà. L’actual coordinadora del Pla d’atenció al ciutadà i treball social i voluntariat va començar la seva trajectòria professional a l’Hospital com a infermera. No va ser fins als anys noranta que va fer un gir professional i va passar a liderar la Unitat d’Hoteleria del centre hospitalari més gran de Catalunya. Una tasca indispensable en tot hospital, on cal guarir els problemes de salut i també vetllar per una estada confortable.
Anys després, va passar a formar part de la UAC, la Unitat d’Atenció al Ciutadà (també anomenat en altres èpoques usuari o client) i Treball Social, de la que encara forma part. En els darrers anys, tot l’Hospital s’ha capgirat de dalt a baix, a tots els nivells. Les habitacions que eren de fins a sis persones han desaparegut progressivament i, fins i tot, se n’ofereixen d’individuals a les mares que acaben de donar a llum i a pacients amb necessitats especials (d’aïllament, etc).
“Tenim cada cop un Hospital més humà, que procura pel benestar dels pacients i les seves famílies”, afirma Solé. Un camí que no ha estat senzill perquè s’han hagut de desmuntar murs entre els pacients i els professionals sanitaris. Ras i curt: el dret a opinar dels pacients no estava ben vist en una societat embolcallada en una antiquada visió paternalista de la medicina. La Carta de drets i deures, impulsada pel Departament de Salut, va marcar un abans i un després: “va ajudar a trencar barreres i a apropar-nos als pacients”.
A partir d’aquí, l’Hospital sempre ha avançat en aquesta línia, la de procurar el benestar integral de tota persona que s’hi atén. Es preparen grups focals amb pacients i professionals per avaluar la realitat del centre i provar de disminuir les situacions de disconfort i de desacord detectades. Altres iniciatives impulsades per Solé han estat l’avaluació de la informació que reben els pacients durant la seva estada i quines mesures s’han d’introduir a l’Hospital per millorar el benestar emocional dels infants ingressats.
La progressiva professionalització de la UAC ha permès que les reclamacions siguin considerades com un repte o no com una feblesa: “una queixa fonamentada és un regal, una oportunitat per a l’Hospital. Ens permet millorar, reflexionar, reconduir i augmentar el grau de satisfacció dels nostres pacients”.
Un moment gratificant: el somriure dels nens
Ara que acaba una llarga etapa professional a l’Hospital, Solé repassa de forma serena tot el que hi ha viscut i es queda amb el record de diversos fets. Quan per Nadal s’organitzen per als infants visites solidàries amb la presència d’esportistes d’elit o altres actes que els permeten escapar de la difícil situació que els suposa estar ingressats.
Una situació excepcional: els Alfacs
Un episodi terrible viscut com a professional de l’Hospital va ser l’accident al càmping dels Alfacs, quan un camió cisterna amb gas propilè liquat va bolcar i va explotar a l’alçada del càmping. Hi van haver 121 morts i 127 ferits greus per cremades. Molts d’ells van ser traslladats a Vall d’Hebron. Marta Solé recorda com van treballar durant una setmana sencera, dia i nit, per atendre els ferits i també les famílies, ja fos presencialment o per telèfon. Molts d’ells eren estrangers i rebien les males notícies a milers de quilòmetres.
Un record per a tota la vida: la Camila Vargas
Són moltes les col·laboracions que entitats sense ànim de lucre, més d’una quarantena, duen a terme a l’Hospital Maternoinfantil. I moltes les històries que ha vist Solé, però n’hi ha una que encara fa que se li humitegin els ulls. Es tracta de la valentia de Camila Vargas, una nena de Guatemala que va arribar a l’edat de nou anys a l’Hospital per fer-se un doble trasplantament de pulmó. Lligada per a tota la vida a una màquina que l’ajuda a respirar, Vargas ha gravat cançons i ha col·laborat amb l’Hospital en diferents actes posant-hi la veu. Amb només un 40% de capacitat respiratòria, l’any 2014 va gravar un disc. També ha col·laborat amb l’esportista Albert Bosch, responsable del projecte 7 Cims, que ha portat una imatge de Camila a la muntanya més alta del món, l’Everest.
30 anys, 30 veus 