Josep Espinasa i Rifà, metge de família, ha viscut de primera mà la trajectòria del CAP Sant Miquel de Granollers, que recentment ha complert 20 anys. Per celebrar-ho, ha escrit un article per al blog on repassa la creació del centre.
El CAP Sant Miquel va obrir les portes al públic per primera vegada l’estiu de 1995. Arribem doncs als VINT anys i volem celebrar-ho conjuntament amb la població i, per això, hem preparat una jornada de portes obertes el 29 de setembre, diada de Sant Miquel.
Per tal de fer extensiva la nostra celebració a tot el personal de l’ICS, se m’ha demanat un article sobre la trajectòria del centre per publicar-lo al blog dels 30 anys, 30 veus… i més. Em complau escriure aquest “resum històric”, que potser trobareu massa farcit de reflexions personals però que segur que me les disculpareu si us explico que vaig participar en la posada en funcionament del centre com a primer director (coordinador, se’n deia aleshores), càrrec que vaig exercir durant 10 anys, i que la celebració dels 20 anys del CAP coincideix gairebé exactament amb la data de la meva jubilació.
El CAP Sant Miquel va acollir el primer equip d’atenció primària que es va crear a Granollers, 10 anys després que es posés en marxa a Catalunya la reforma de l’atenció primària de salut, amb una plantilla inicial de set professionals de medicina general, dos pediatres, nou professionals d’infermeria, un odontòleg, una auxiliar d’infermeria, un treballador social i sis professionals administratius.
Des de molts mesos abans de la inauguració, i tot esperant que acabessin les obres de construcció del CAP, que van patir importants retards i interrupcions, una part important del personal ja estava compromesa i treballava en la preparació i l’organització del futur EAP, amb molta il·lusió i superant amb diàleg els primers desacords, fruit dels diversos interessos i preocupacions de cadascú de nosaltres, tots acostumats a un sistema de treball molt diferent, previ a l’aplicació de la reforma de l’atenció primària. Aquest diàleg previ ens va permetre començar a “funcionar” amb un acord bàsic general en temes com ara els horaris, la distribució de tasques, les funcions de cada estament, les normes fonamentals d’atenció a la població… Tot el que avui sembla obvi i fora de discussió, no ho era tant fa 20 anys, quan a la nostra comarca tot just iniciàvem una nova manera d’oferir serveis de salut a la població. Tots vam haver d’acostumar-nos a treballar en equip, tots vam haver de consensuar-ho tot, i tots vam haver d’adquirir ràpidament unes habilitats i, fins i tot, unes actituds i capacitats que no teníem.
Estic segur que aquest inici fonamentat en el consens ha marcat tota l’evolució i la idiosincràsia mateixa del nostre EAP i que ens ha permès anar creixent com a professionals i com a equip, incorporant contínuament noves millores, noves capacitats i habilitats, i assolint tots els nombrosos nous reptes que ha anat afrontant en els darrers vint anys tota l’atenció primària del nostre país. Els reptes que han fet que el nostre sistema públic de salut sigui uns dels millors d’Europa.
I no ho hem tingut pas fàcil… com no ho ha tingut fàcil, de ben segur, cap EAP del nostre país. En el nostre cas la població ha crescut molt (de fet, una part important dels habitatges de la nostra ABS no estaven ni construïts el 1995) i la plantilla actual és molt poc diferent de la inicial.
Tot i les dificultats m’agrada poder afirmar que l’equip ha treballat bé, que ha sigut capdavanter en molts aspectes (només com a exemple: l’any 2008, vam rebre un premi del Departament de Salut i l’Acadèmia per un projecte d’implementació de les noves TIC al centre de salut, un projecte innovador en aquell moment que vam aplicar a la pràctica diària), que s’ha guanyat el reconeixement i l’afecte de la població i que ha treballat molt especialment la relació amb els altres nivells assistencials, dels quals també ha obtingut el respecte.
Fruit d’aquest bon treball de tots els professionals, i com a reconeixements ben palesos ni oficials, l’any 2005 el CAP va rebre l’acreditació com a centre docent per a la formació de metges residents en l’especialitat de medicina de família (sis promocions de residents ja han completat la seva formació a Sant Miquel) i, aquest any 2015, s’ha superat amb excel·lència el procés d’acreditació de centres d’atenció primària del Departament de Salut.
Per acabar, permeteu-me expressar, a títol molt personal, un reconeixement: a tots els companys i companyes de l’equip, que m’han acompanyat amb afecte en els millors anys de la meva vida professional; un record: al doctor Jordi Cebrià, un referent del nostre EAP i de tota l’atenció primària del nostre país, que va morir molt prematurament l’any 2010, i un desig: que la nostra atenció primària de salut continuï sent la millor d’Europa , amb l’esforç de tots, i amb el reconeixement de la població.
30 anys, 30 veus 