Adolfo Osta és un apassionat de la música des de ben petit. Tot i que va néixer a Pamplona, passava llargues temporades al prepirineu aragonès, en un poblet de poc més de 600 habitants. Allà, es jugava i també es cantava al carrer. Aquesta experiència vital el va fer estimar la música i aprendre a tocar a la guitarra. La gran petjada medieval en aquest poble l’ha fet investigar en els cants d’aquella època i, fins i tot, cantar en sefardí. Voleu saber en què s’assembla el repertori d’un trobador del segle X amb un del segle XXI? I què tenen a veure la música i l’atenció sanitària? Seguiu llegint!
Lloc de treball. CAP Passeig Sant Joan i CAP Carles I.
Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc responsable de Gestió i Serveis.
Com entres en contacte amb la música? Encara que he nascut a Pamplona, passava molt de temps a un poble del prepirineu aragonès, Sos del Rey Católico. Allí, encara es cantava molt al camp i a les cases, i també quan jugàvem al carrer. Eren cançons tradicionals que de seguida em van agradar molt, i les vaig voler aprendre i cantar. Als 9 anys, vaig decidir aprendre música i guitarra per poder acompanyar aquestes melodies.
De quina manera t’introdueixes en els cants dels trobadors? Tornem a la meva infantesa a Sos del Rey Católico. És un poble bellíssim, una relíquia medieval i renaixentista que va influir molt en la meva educació i gust per l’art. Estava envoltat d’un decorat d’esglésies romàniques, d’un gran castell, de carrers i torres de vigilància plenes d’història, i vaig descobrir que aquells cants que tant m’agradaven tenien el seu origen a l’època medieval i que els trobadors i joglars eren els compositors i transmissors d’aquesta bellíssima lírica.
En la teva discografia hi ha molts idiomes, fins i tot el sefardí. És important per a tu cantar en l’idioma que s’usava fa segles? Fer-ho dóna més riquesa als cants? Aquests cants es van transmetre durant segles de manera oral; és per això que s’han conservat en els idiomes i amb girs dialectals amb els quals es cantaven. És un llegat cultural de valor incalculable i interpretar-los en l’idioma original els fa més rics i intensos i ens apropa més, i de manera més fidel, als orígens de la nostra lírica tradicional.
Has trobat similituds entre la música de l’edat mitjana i l’actual? Parlaven dels mateixos temes universals? Sí, com en la literatura, els temes són universals i atemporals. Podríem resumir-los molt bé en dos grans temes, l’amor i la mort.
La història, amb música, entra millor? Sense dubte, quan imparteixo classes als adolescents encara els captiven aquestes velles històries i això que, al principi de les classes, no estan gaire receptius.
Has editat nou discos en solitari i diverses col·laboracions, quin ens destacaries? Destacaria els discos “Amor, ei” i “Avedivare” i de les col·laboracions en destacaria la ja contínua i prolongada amb l’actriu i cantant Ester Formosa.
Creu que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Sí, les dues tenen un gran valor humanista, de respecte i d’ajuda a les altres persones. En els seus vessants propis ajuden a curar el cos, el cor i l’ànima.
Podeu veure la seva trajectòria musical en aquest enllaç.
30 anys, 30 veus 