“Hem descobert el millor lloc per fer vols d’aeromodelisme a la Molina”

Jordi_Morera_2_En Jordi Morera és un apassionat dels avions des de ben petit. Amb sis anys ja feia volar un helicòpter amb gomes elàstiques. Arran d’un consell d’un comerciant de Sabadell, va descobrir el Club Aeronàutic Ègara i ara s’ha convertit en un assidu als vols en companyia, cercant els millors llocs per fer vols amb maquetes construïdes per ell mateix. Aquest Club també és solidari i organitza vols i mostres per difondre aquesta afició. En voleu saber més? Continueu llegint!

Lloc de treball. Treballo a la Gerència Territorial Catalunya Central, ubicada a Sant Fruitós de Bages des de l’any 2009.

Quina és la teva activitat a l’ICS?  Sóc auxiliar administratiu. Porto el registre S@rcat, la valisa, la centraleta telefònica, la recepció de mercaderies i altres tasques.

Des de sempre t’has interessat pels avions i els helicòpters?  Sí, sempre m’han agradat. De petit recordo que el meu pare ens va comprar un avió de joguina que movia l’hèlix enrotllant unes gomes elàstiques, als anys setanta i els equips de radiocontrol eren molt cars i rudimentaris. No va ser fins a l’any 2004 que vaig comprar els primers models d’avions de Porexpan. He fet volar més avions que helicòpters. El vol de l’helicòpter és més complex i és més fàcil que tingui un accident i es trenqui el model. En l’aviació real també passa el mateix, la probabilitat d’accident d’un avió és menor que la d’un helicòpter.

Què implica la construcció dels teus propis models? La majoria dels models avui dia vénen molt acabats (en anglès, ‘ready to fly’), en alguns models de Porexpan només s’han de connectar la bateria i les ales, i ja estan a punt per volar. En altres, en canvi, es necessiten més hores de feina i diferents coles per enganxar les peces de diversos materials, que poden ser fusta de balsa, fibra de vidre o alguns tipus de poliestirè expandit, aquests últims molt venuts en els últims anys gràcies al seu grau d’acabat de fàbrica.

Quina és l’avioneta a què tens més afecte? I per què? L’avió que més aprecio és un Thundenbolt P- 47, que és una semimaqueta de fusta de balsa, d’un caça real nord-americà que va participar en la Segona Guerra Mundial. M’agrada perquè té flaps, tren retràctil i un motor de 15 centímetres cúbics de metanol de quatre temps, que té un so semblant al dels avions reals.

Quan decideixes fer el pas de fer-te soci del Club Aeronàutic Ègara?  Vaig conèixer els socis del Club Aeronàutic Ègara a través d’un comerciant d’una botiga de Sabadell, quan jo encara anava per lliure. En aquella tenda vaig comprar-me els primers models de Porexpan. Aquest comerciant em va parlar d’un club que havia als afores de la ciutat de Terrassa, al barri de Can Boada. Allà hi vaig conèixer algun dels socis del Club, que ara són amics meus.  En aquesta afició no és bo anar per lliure, necessites l’assessorament dels pilots veterans que t’ensenyin a volar i a mantenir els models. Actualment, tinc el carnet de membre de la Federació Aèria Catalana per a vol de lleure. 

Organitzeu sortides per tot Catalunya per fer volar les vostres maquetes? Quin és el millor lloc de Catalunya, que heu descobert recentment? Sí, anualment fem sortides locals, quasi sempre a la ciutat de Terrassa, en què exposem els nostres models. A vegades hem tingut un estand amb un simulador d’aparells radiocontrolats que ha tingut molt èxit entre els petits i, també, entre els adults. Aquestes exposicions les fem per tal de donar a conèixer el nostre passatemps a persones de totes les edats.

Fa uns anys, a través d’un company del Club (CAE Ègara) vàrem conèixer un indret al Pla d’Anyella (a 1.900 metres d’alçada) davant d’una de les estacions d’esquí de La Molina. A partir d’aleshores hi pugem cada any, el mes de juny o juliol. Aquest és un indret molt apropiat per fer “vol de vessant” amb velers amb motor elèctric o sense. Aprofitem el vent del vessant, que si bufa amb prou força ens permet vols de molta estona sense fer servir un motor.

També aposteu per fer accions solidàries, com la participació a La Marató? N’heu fet alguna, recentment? Quina ha estat la més especial?  Vam participar un cop a La Marató de TV3. Va ser el desembre de 2013 al camp d’esports de la població de Vacarisses, van col·laborar-hi portant models d’avions i d’helicòpters. Anys enrere, havíem fet exposicions en el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, algunes d’estàtiques i altres en què fèiem volar models d’interior. A part d’això, hem fet exposicions per la Festa Major de La Maurina de Terrassa i a escoles de barris de Terrassa.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? No. La veritat és que no hi trobo cap vinculació, entre la meva feina i la meva afició.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s