La font de l’Hospital de Viladecans vol tornar a brollar

administrativa COT de petita IMG-Segurament ara passa força desapercebuda per als usuaris i visitants de l’Hospital de Viladecans, però fa un temps la font que presideix l’entrada del centre era una font de vida. Hi brollava l’aigua i, fins i tot, hi havia peixos de colors. Molts treballadors encara la recorden en la seva època daurada, quan era pas obligat de totes les criatures que s’hi acostaven i punt de trobada i de referència. N’hi ha que ara hi treballen, però que conserven records d’infantesa al seu costat. Ara fa anys que està en desús i, fins i tot, hi ha temporades que s’hi acumulen males herbes. Ningú recorda quan va deixar de funcionar però alguns professionals creueun que va coincidir amb el canvi de titularitat del centre a finals dels anys vuitanta. 

IMGP2989Per revertir aquesta situació i tornar-li el protagonisme perdut, un nombrós grup de professionals de l’Hospital s’han decidit a recuperar-la. La seva intenció és recaptar diners per remodelar-la i donar-li un paper rellevant i simbòlic. “L’aigua és font de vida”, explica Ana Faura, directora mèdica de l’Hospital i una de les promotores del projecte “Salvem la font”. Entre les mesures per recaptar diners hi ha la creació d’una imatge del projecte i la venda de samarretes.

rodejant la font. maig 2015Precisament, els professionals han entregat samarretes a personalitats rellevants com el conseller de Salut, Boi Ruiz.

Segons Faura, aquest projecte ha unit molts professionals del centre en un moviment  que “ha apujat l’autoestima de l´Hospital; molts pacients i professionals de tots els estaments, infermeria, medicina, de la cuina, manteniment, administratius i zeladors, que tenen records d’infantesa vinculats a aquesta font i que els faria molta il·lusió tornar a veure-la rajar”.

El vincle sentimental de la font amb la història de l’Hospital ha inspirat, fins i tot, un poema:

Seca estàs de fa molts anys

que ja font no sembles

quan hi passes al voltant.

Tan llarga és la sequera,

que només et recorda la gent gran

pel teu brollar d’aigua permanent,

els peixets vermells nedant

sempre vigilats per Sant Llorenç.

Els nens miraven encantats

el raig d’aigua de la Font

mentre els avis esperaven

dels metges guariment.

Qui la vam conèixer brollant

només voldríem altre cop

distreure nostra mirada

dins el raig d’aigua de la Font.

I vosaltres? Sou o heu estat usuaris o professionals del centre? Teniu algun record sobre la font que vulgueu compartir? Voleu participar en el projecte? Poseu-vos en contacte amb els promotors a través d’aquesta adreça info.hv@gencat.cat

Fem córrer la veu i que torni a rajar la font ben aviat! Si utilitzeu les xarxes socials recordeu incloure l’etiqueta #fonthviladecans

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Anecdotari, Arxiu fotogràfic, Reportatge i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s