Tota una vida amb una pilota als peus. Des de ben petit en Jesús López ha viscut de cara a la porteria, primer com a jugador i, ara, com a entrenador. Viure intensament aquest esport li ha permès conèixer món i, a la vegada, fer esport gaudint de la competició. A banda d’entrenar, també s’encarrega de vetllar pel benestar dels petits futbolistes. Voleu descobrir si hi ha algun petit Messi a la comarca del Bages? Quins valors aporta el futbol als infants? Continueu llegint!
Quina és la teva activitat a l’ICS? Treballo al Servei de Farmàcia, que dóna suport i servei a tota la Catalunya Central (en relació amb les vacunes i medicaments).
Jugues a futbol des dels sis anys… Què aporta el futbol a la teva vida? Correcte. A banda d’una millora en l’aspecte de la condició física, m’aporta relacions humanes, amb totes les seves controvèrsies.
Vas jugar en molts equips. Què en destaques, de la teva època com a professional? Principalment, la possibilitat de conèixer món i situacions molt enriquidores. A més de competir i fer esport.
Després de la teva retirada, et passes a la banqueta. Cal haver trepitjat molt de camp per liderar un equip? Primer de tot, jo crec que el lideratge és intrínsec a la persona i, a més, hi ha la competició (sóc una persona molt competitiva: no m’agrada perdre, ni tan sols en els entrenaments). Sí, tens raó, he trepitjat molts camps de futbol i espero seguint-ne trepitjant molts i molts. Com veus, sóc un malalt del futbol.
Com compagines la teva feina a l’ICS amb l’entrenament i els estudis per ser entrenador professional? Ho faig com tothom; la meva feina, la meva formació com a entrenador, la meva vida privada… intento fer-ho tot alhora, sempre prioritzant segons les necessitats.
Actualment ets coordinador d’un club de la comarca del Bages. Què els dius als nens que somien amb jugar a la primera divisió? Entenen que, de Messi, només n’hi ha un? La meva feina (bé, la nostra feina com a entrenadors) és formar els esportistes (amb accions tècniques, tàctiques, aspectes de condicionament físic i psicològics…) i, el que és més important formar-los en l’aspecte personal, ja que moltes vegades fem de pares i mares, impartint-los uns valors. Jo, després de tants anys en el món del futbol, sempre intento que el nen i el jugador siguin sobretot una persona; fer li veure que, tant en la vida privada com en la d’esportista, s’ha de treballar molt i amb molta il·lusió; que primer són els estudis i la formació i després l’esport i que, si té la sort de poder arribar a un equip professional, l’ha d’aprofitar, però sempre compaginant-ho amb la formació. Així, tant si hi arriba com si no, podrà tenir un futur.
Quins valors aporta el fet de jugar a futbol i, en general, l’esport en equip? La relació entre persones, les normes, el treball en equip, la cohesió del grup, la competició i la formació com a esportista i persona. També hi afegiria el compromís, el treball individual i grupal, la humilitat, la implicació, la convivència entre persones, l’acceptació de les normes esportives i personals, el respecte… per ser un esportista de cap a peus.
Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Quan treballava en un cap sí, ara no.
