Abans de continuar llegint aquest article, agafeu una factura de la llum. Una qualsevol. Doneu un cop d’ull als conceptes que hi apareixen. kW, kWh, CUPS, potència contractada, potència consumida, descomptes, lloguer d’equips… i una colla de nombres, positius i negatius, que donen un resultat, destacat en negreta i amb un cos de lletra més gran, que és el total de la factura. La veritat és que és maca, la factura de la llum. Té molts colors, gràfiques, taules… Però, realment entenem allò que hi surt? Des del 30 anys, 30 veus… i més hem demanat ajuda a la Núria Mallafré, enginyera industrial de la Direcció d’Infraestructures del Centre Corporatiu de l’ICS, perquè ens il·lumini sobre aquesta qüestió (disculpeu l’acudit fàcil).
Mallafré comença explicant que entendre la factura de la llum és molt més senzill del que sembla i que les companyies elèctriques no s’escarrassen gaire a fer pedagogia entre els seus clients. De fet, diu que ja els va bé que la gent pensi que el rebut de la llum és una cosa ‘esotèrica’, així s’estalvien reclamacions i algunes preguntes incòmodes.
La major part de la informació que apareix a la factura d’electricitat ve determinada per llei. Les companyies acostumen a dividir aquesta informació en diferents blocs, que, segons el gust de cada companyia, poden estar col·locats en un lloc o en un altre del full. Un d’aquests blocs conté un resum de la factura, on acostuma a aparèixer la referència del contracte, el període facturat, la data i el número de la factura, la quota fixa mensual i la data de cobrament d’aquesta quota (si el client s’ha subscrit a aquest servei), l’import de la factura, el remitent, el nom i l’adreça del client i, sovint, un codi de barres, que recull aquesta informació digitalitzada.
L’enginyera de l’ICS destaca que és important comprovar quin és el període facturat i que no se solapi amb el que apareix en factures anteriors (“no és habitual, però de vegades tornen a facturar per error el consum d’alguns dies”, explica). Respecte a la quota fixa —un servei que moltes companyies ofereixen als seus clients perquè puguin pagar el mateix import cada mes, a partir del consum de l’any anterior—, Mallafré recomana no subscriure-s’hi, perquè les empreses subministradores acaben cobrant més al client, de manera que el que sembla una “ganga” per a l’usuari acaba sent un finançament encobert per a la companyia.
Un altre bloc inclou les dades del client: el nom del titular del contracte, el NIF, l’adreça de subministrament i la forma de pagament. En cas que es domiciliï el pagament al banc, hi acostuma a aparèixer el número de compte (bé, de fet, només hi surten uns quants dígits, per raons de seguretat). Si no està domiciliat, s’hi mostra un codi de barres al peu, que facilita el pagament en entitats bancàries.
La mare dels ous
Fins aquí, res sembla que sigui gaire complicat. Però la cosa canvia quan arribem al bloc referent a la facturació. Aquí és on hi ha la mare dels ous, on se’ns explica quant ens costa la factura. L’import del rebut es divideix en diferents conceptes. En primer lloc, un import fix, en funció de la potència contractada. En segon lloc, un import variable, que depèn del consum realitzat durant el període facturat. En tercer lloc, allò que Benjamin Franklin afirmava que era l’única cosa segura d’aquest món, juntament amb la mort: els impostos. Molt sovint hi apareix també una altra xifra, que correspon al lloguer del comptador, excepte si l’hem comprat, cosa que Mallafré ens aconsella que fem perquè en pocs mesos l’acabem amortitzant. També hi podem trobar els serveis diversos que hàgim contractat a la companyia (servei de manteniment, servei de protecció de pagaments i altres invents del màrqueting) i descomptes corresponents a promocions que ens hagi fet l’empresa.
Fins al mes d’agost de 2013, l’import corresponent a la potència contractada era molt baix. “Això feia que la gent no es mirés gaire quina potència tenia a casa”, explica l’enginyera. En aquell moment, aquest import va augmentar de manera considerable, fins al 150%. Això ha provocat un encariment de la factura elèctrica, precisament en els anys en què la crisi ha colpejat amb més força les llars.
El cost de la potència contractada està regulat per llei, i depèn del tipus de tarifa d’accés que hagi escollit l’usuari. La tarifa més habitual, en l’àmbit domèstic, és la 2.0A, que s’aplica a potències de fins a 10 kilowatts (kW). Hi ha l’opció de contractar una tarifa amb discriminació horària, habitualment en dos períodes, un de nit i un altre de dia, que a algunes persones els pot resultar beneficiosa, depenent dels seus hàbits.
Les companyies elèctriques no poden superar l’import de potència contractada, tot i que poden oferir descomptes en aquest concepte. Aquest import fix s’acostuma a expressar en euros per cada kW contractat, per dia. Agafem la calculadora. En aquest concepte, l’import resultant prové de multiplicar la potència contractada (per exemple, 4,6 kW) pel preu fix diari per kW, que s’expressa en sis decimals (posem per cas, 0,115187 euros/kW/dia), i pel nombre de dies facturats (que en podrien ser 62), cosa que dóna un total expressat en euros (en l’exemple, 32,85 euros). Encara que no siguem a casa, aquest import el paguem tant sí com no.
D’altra banda, l’energia consumida s’obté de multiplicar el preu del consum realitzat durant el període facturat, expressat en kWh, pel preu unitari del kWh, que també està regulat per llei (per exemple, 486 kWh multiplicat per 0,134881 euros per cada kWh, igual a 65,55 euros).
L’import de la potència contractada i de l’energia consumida es reparteix entre la comercialitzadora, que és la companyia que emet la factura i que es cuida de la instal·lació elèctrica, i la distribuïdora, que és l’empresa que fa arribar l’electricitat fins a la porta de casa nostra. L’Estat també hi suca, és clar, recaptant-hi els impostos.
Baixar la potència contractada
Mallafré destaca que, amb el temps, l’import corresponent a l’energia consumida ha anat baixant, mentre que el preu de la potència contractada no ha parat de pujar, cosa que penalitza l’estalvi energètic. “Això fa que sigui convenient plantejar-nos de baixar la potència que tenim contractada, que en la gran majoria de casos és superior al que realment necessitem”, afirma l’especialista. La manera de saber-ho és calculant l’electricitat màxima que consumim. L’ideal seria instal·lar un mesurador de consum, que ens registraria quanta electricitat gastem en cada moment, però adquirir-lo i instal·lar-lo resulta força costós. De fet, les companyies ja poden saber, en temps real, el consum que fem a casa molts de nosaltres, perquè des de fa mesos han començat a instal·lar a totes les llars comptadors electrònics, que l’any 2018 seran obligatoris a tot arreu. “La llàstima és que les empreses no permetin que aquesta informació estigui disponible per als usuaris”, es lamenta Mallafré.
Una altra manera menys acurada de mesurar-ho és comptant el consum dels aparells elèctrics que tenim a casa i de les bombetes i tenir en compte els aparells que podem tenir engegats al mateix temps. Moltes companyies de la llum tenen als seus webs eines que permeten calcular la potència ideal, a partir de la informació que aporta l’usuari. Però l’enginyera de l’ICS ens adverteix que les empreses escombren cap a casa, de manera que “d’allò que ens diuen, es podria reduir tranquil·lament a un rang de potència inferior”. Si decidim baixar la potència contractada, després de comunicar-ho a la companyia, ens vindrà un tècnic per canviar-nos l’interruptor de control de potència (ICP) del quadre elèctric de casa. L’ICP ens farà saltar els ploms si superem la potència contractada, tot i que l’aparell tolera excessos puntuals. Mallafré explica que, per a una llar estàndard on es vagi en compte amb el consum, n’hi hauria prou amb contractar una potència de 4,6 kW.
Netejar la imatge
Però encara ens falta parlar d’altres parts de la factura. És habitual que les companyies incloguin un requadre amb el detall de la facturació, en què es mostra de manera gràfica, normalment amb un formatget, quina part de l’import de la factura correspon als costos del subministrament elèctric i quina altra, a impostos i recàrrecs, que sovint representen més de la meitat del total. L’experta de la Direcció d’Infraestructures afirma que aquesta és una bona manera de netejar la imatge de les elèctriques, que els darrers anys no passa pel seu millor moment.
Un altre espai de la factura conté les dades del contracte. Aquesta part és important si ens hem de posar en contacte amb la companyia. Hi trobarem la referència del contracte i el CUPS, que és la sigla de “codi universal de punt de subministrament”. Aquest número és important, perquè és com si fos el DNI de la instal·lació. Així com el número de contracte pot canviar si en modifiquem les condicions, subscrivim una nova oferta o, fins i tot, si canviem la potència contractada, el CUPS, però, no canvia mai. També hi apareix el codi nacional d’activitat econòmica (CNAE) que, per a l’àmbit domèstic és el 95100 i, per exemple, per als hospitals és el 8610. Altres dades que apareixen en aquest apartat són la data de finalització de contracte, la potència contractada, el tipus de tarifa estipulada i el número de pòlissa d’accés.
La factura de la llum inclou també un apartat en què es detalla la informació referent al consum, que acostuma a incloure una gràfica de l’evolució del que hem gastat durant els darrers mesos i el consum mitjà, el preu mitjà sense IVA, i les dades referents a la lectura real del comptador, corresponent al període facturat. De vegades, quan la lectura real no està disponible, hi apareix una lectura estimada, que s’obté a partir de consums anteriors.
Finalment, el rebut inclou informació d’utilitat, amb dades referents a la companyia i les condicions aplicades, així com les seves dades de contacte.
Al final, entendre la factura de la llum tampoc era tan complicat com semblava al principi, oi? És clar que sense la Núria Mallafré no ens n’hauríem sortit. Potser més endavant li tornem a demanar ajuda perquè ens doni més consells per fer un ús més racional de l’energia.
30 anys, 30 veus 