“El fet de córrer m’ajuda a gestionar millor les persones del meu equip”

20151207_123816Córrer per gestionar millor la vida. Aquesta és la sensació que es desprén de l’experiència de Yoseba Cánovas, director del CAP Sant Joan de Barcelona, com a corredor des de fa prop de 10 anys. Una afició que va començar com una aposta amb un cosí seu i s’ha convertit en una pràctica diària que l’ajuda en el seu dia a dia a la consulta. Natural del País Basc, explica que la cursa més especial que ha corregut mai és la “Behobia – San Sebastián”  on hi ha centenars de persones animant durant tot el recorregut. Voleu saber de quina manera recepta hàbits saludables a la seva consulta? Contineu llegint!

Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc metge de família i, des de juny de l’any 2009, el director de l’EAP Passeig de Sant Joan/Carles I.

Com entres en contacte amb la pràctica de córrer? Començo a córrer l’any 2007 per una aposta que vaig fer amb un cosí meu del País Basc, que feia anys que corria la “Behobia – San Sebastián” (una cursa molt popular allà i en què el meu cosí feia molts anys que participava) i que em va reptar a participar-hi amb ell i a guanyar-lo.

De quina manera passes de sortir una estona a córrer a plantejar-te fer curses? Vaig començar a entrenar-me fent 4 o 5 km al voltant de casa meva i, a mesura que vaig anar agafant forma, vaig incrementar la distància (passant pels 10, 15 o 20 km). A mesura que vaig entrenar, vaig començar a sentir-me més àgil, vaig perdre alguns quilos que em sobraven i vaig anar entrant en una dinàmica en la qual córrer em feia sentir sa. Ara mateix, corro per divertir-me, per gaudir de sortir a l’aire lliure i de córrer al meu aire. Intento fer-ho durant 60 o 70 minuts, dues o tres vegades a la setmana, sense marcar-me fites ni temps concrets. D’aquesta manera intento fer una o dues mitges maratons l’any, sense obsessionar-me per les marques,  només per passar-m’ho bé i poder fer-ho amb la família o els amics.

Té més encant córrer pel País Basc que per Catalunya? La característica que fa especial córrer al País Basc és que en una cursa com la “Behobia – San Sebastián” tens públic animant-te de manera constant durant tot el recorregut, que són 20 km, i aquesta experiència jo no l’he viscuda enlloc més, perquè l’habitual és que a les curses el públic es distribueixi per animar al principi i, sobretot, al final de les carreres i al País Basc tens persones animant-te de manera entusiasta durant tot el recorregut, i això motiva molt.

Els conceptes “plaer” i “estar en forma” semblen contraposats per a la gent que no fa esport. En quin moment vas fer el canvi de xip? Al principi costa agafar forma física, ja que el teu cos no està acostumat i córrer suposa un sobreesforç al ja atapeït “dia a dia”, però a mesura que  vas agafant la rutina i l’hàbit, sents que córrer et fa sentir bé i que fer-ho d’una manera regular i controlada t’ajuda a sentir-te més àgil i saludable, tant a nivell físic com mental.

Per què córrer una Marató és el màxim, avui dia, per a una persona que s’ha aficionat a aquesta pràctica? Els 42 km i 195 metres són el mite al qual et pots enfrontar, encara que només sigui una vegada a la vida. Jo vaig fer la de Barcelona el 2010 i va ser una experiència en la qual es mesclen l’alegria de poder-la acabar, però alhora el patiment d’arribar molt cansat i amb dolors a les cames. Fer una marató requereix molt d’entrenament, un descans també adequat i una alimentació saludable.

Fer esport és la millor recepta que dónes a la teva consulta? Animo tots els meus pacients a fer esport d’una manera regular i saludable, i sempre d’una manera controlada i tenint en compte les seves limitacions. El que és clar és que portar un ritme de vida sedentari no és convenient, i que l’esport afegit una alimentació saludable, un descans adequat i la prevenció d’altres factors de risc, pot ajudar-nos a viure més i millor.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? El fet de córrer m’ajuda a agafar idees i concentrar-me en la manera de gestionar millor les persones del meu equip. Realment, valoro molt positivament  poder fer les dues coses, ja que tant córrer com fer de metge de família i poder gestionar un grup de persones que treballen de manera entusiasta per l’atenció primària em fa sentir un privilegiat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Els testimonis, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s