“La feina i el tennis exigeixen regularitat, paciència i voluntat”

fotoUna vida sencera jugant a tennis. Una afició que l’ha acompanyat durant els anys en què ha compaginat la pràctica de l’esport amb la figura de capità d’equip. Josep Gimeno, administratiu del CAP Güell de Girona, ha disputat més de 1.000 partits, ha jugat en torneigs internacionals organitzats a Catalunya i, fins i tot, ha complert el seu somni de visitar Wimbledon. Què li aporta la pràctica d’aquest esport? De quina manera aplica els aprenentatges a la seva feina diària? Una entrevista que us permetrà conèixer més a fons el món del tennis no professional. Contineu llegint!

Lloc de treball. Administratiu del CAP Güell de Girona

Quina és la teva activitat a l’ICS? Des de 1988 treballo al Centre d’Especialitats Güell de Girona, a la Unitat d’Admissió i Atenció a l’Usuari, on al llarg dels anys he desenvolupat tasques administratives relacionades amb temes com la programació de visites mèdiques, les sol·licituds de prestació per desplaçaments i prestacions ortopèdiques, el registre de documentació, la petició d’informes mèdics o la programació de quiròfans…

Com va començar la teva passió pel tennis? Vaig començar en el món del tennis a través del meu pare, que era un gran aficionat i molt bon autodidacta. A això, cal afegir-hi la feina dels entrenadors que teníem de joves al club i, com tanta altra gent, l’exemple dels grans jugadors del moment  (Borg, Orantes, Connors, Evert-LLoyd…) que estimulaven la pràctica d’aquest esport. A finals de 1975 vaig jugar el meu primer partit de campionat i els he anat anotant tots fins ara, imitant el que veia en revistes esportives.

Veient el teu currículum (participació en júniors, sèniors, +30, +35, +40…, + 50, etc.) es demostra que el tennis no té edat? Una bona prova d’això és que a les escoles de molts clubs de Catalunya hi trobareu nens i nenes que s’inicien en la pràctica d’aquest esport als cinc o sis anys d’edat. A més, arreu del món es fan campionats per a participants de totes les edats, fins a més de 80 anys. Si teniu curiositat, només cal que entreu a la web  i a l’apartat de “júniors” o “sèniors” i ho podreu comprovar en el calendari de proves internacional. A més, a casa nostra, els clubs i la Federació Catalana organitzen també competicions per a tothom per franges d’edat. Penso que el tennis és un esport que, practicat amb seny i el ritme adequat, pots gaudir durant molts anys.

Més d’un miler de partits de campionat -alguns dins una lliga internacional- i una vintena de títols guanyats,  vol dir que en jugues molt sovint. Què aporta la competició en la pràctica d’aquest esport? La pràctica del tennis, tant en competició individual com per equips, dóna moltes satisfaccions personals en forma d’amistats que es mantenen al llarg del temps. A més, ens permet conèixer clubs molt diversos, des dels més modestos als més potents, que disposen de grans instal·lacions. Això també facilita la pràctica sobre superfícies tan diferents com la terra batuda, el “quick” o el “green-set”, entre d’altres. I no hem d’oblidar la superació personal, per anar millorant en tots els aspectes que formen part del tennis (tècnica, tàctica, actitud, etc.).

També ets capità d’equip. Què ha de tenir un capità per cohesionar un grup d’aquest esport? El capità és generalment un jugador més de l’equip que exerceix una funció de coordinació. Això inclou diversos aspectes, com ara la valoració de la disponibilitat dels jugadors per poder completar les convocatòries, l’organització dels desplaçaments de l’equip, el contacte amb els clubs per a la disponibilitat de les pistes, el coneixement del reglament… Penso que un bon capità ha d’actuar amb paciència, diplomàcia i respecte per aconseguir un bon funcionament del grup.

Actualment, estàs en dos clubs de tenis, el GEiEG (Girona) i el CT Sant Gregori. L’elitisme de fa uns anys del tennis ha desaparegut? S’ha popularitzat? És cert que durant molts anys la pràctica del tennis va estar reservada a les capes altes de la societat però, com ha passat en tants altres esports, la creixent presència dels mitjans de comunicació escrits i les retransmissions televisives han contribuït decisivament a convertir-lo en un fenomen mundial.

En el cas del tennis, paga la pena destacar que fins al 1968, els grans jugadors competien dividits en dos circuits paral·lels: el dels torneigs clàssics ( Wimbledon, Roland Garros, etc.) i els dels anomenats “professionals”, que disputaven campionats d’exhibició a ciutats de tot el món. La unificació dels dos circuits donà lloc a l’anomenada era “Open”, i això va permetre la presència més intensiva de la publicitat que, combinada amb l’eclosió de nous grans jugadors, va crear milers i milers d’aficionats.

LONDRES 2012 W-55Quan vas fer 50 anys vas complir un somni, visitar Wimbledon. Quin record en tens? Aquesta visita la vàrem fer durant el mes de gener (el torneig es disputa al juliol), i ens va permetre conèixer les instal·lacions amb tota tranquil·litat. Contra el que es podria pensar, l’entitat All England Club és de caràcter no elitista, que busca en els seus socis la col·laboració per a la promoció del tennis des de tots els punts de vista.

Hi trobàrem una combinació de respecte per la tradició i de voluntat de modernització molt interessants. El prestigiós torneig de Wimbledon és un dels pocs que es disputen al món sobre superfície de gespa natural, que requereix un manteniment molt acurat.
A més d’un excel·lent museu, recomanable a qualsevol tipus de visitant, hi ha multitud de detalls per explicar. Com a curiositat, cal dir que la pista 13 no existeix; la numeració salta de la 12 a la 14 en atenció als supersticiosos. A la porta interior de sortida dels vestidors dels jugadors hi ha un llum de color verd, que quan està encès avisa de la presència de membres de la família reial anglesa a la pista central. Això indica que, quan hi accedeixin, els jugadors hauran de fer una lleugera reverència protocol·lària.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Entre els 40 i els 52 anys vaig fer la carrera d’història a la UNED i penso que la combinació de feina, estudis i tennis va ajudar-me a aprofitar aspectes que són útils en tots tres àmbits. Em van exigir regularitat, paciència, voluntat… I a tot això, cal afegir-hi la importància del suport familiar, sense el qual aconseguir-ho no hagués estat possible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Els testimonis, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a “La feina i el tennis exigeixen regularitat, paciència i voluntat”

  1. Marc Figa ha dit:

    Felicitats Josep! Espero que puguis seguir gaudint del tennis molts anys més.

  2. Maria Escartin ha dit:

    Felicitats Josep! ets un crac, pel que veig al tennis i a la feina ja ho sabia. Que
    per molts anys puguis gaudir.

  3. Magda Carrera ha dit:

    Enhorabona Josep per aquesta entrevista !! Ets una gran persona. Et desitjo el millor.

  4. Pere Mir ha dit:

    Gràcies Josep, sense tú no hauríem aconseguit res. Ets una magnífica persona !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s