“L’estat d’humor o el tipus de pensament pot condicionar la nostra salut”

Teddy Cobeña considera que tot metge té una vessant creativa. Ell l’ha potenciat al màxim amb una fructífera carrera com a escultor. L’any passat va guanyar quatre premis en tan sols quatre dies. Com a referents artístics té els clàssics Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, Salvador Dalí i també l’escultor francès Jean Baptista Carpeaux. Considera que la força del pensament de cada individu millora la seva qualitat de vida i que l’estat d’ànim influeix en la salut. Què n’opineu? Compartiu les seves idees? Contineu llegint per saber-ne més!

Lloc de treball. Servei de Diagnòstic per la Imatge del CAP Pare Claret de Barcelona. 

Quina és la teva activitat a l’ICS?. Sóc metge radiòleg, amb més dedicació a la patologia mamària.

Quan comença la teva passió per l’escultura? Sempre t’ha cridat el món de l’art? Des de petit m’agradava dibuixar i essent un adolescent vaig quedar fascinat amb les pintures i obres escultòriques que veia en les enciclopèdies de casa, però no vaig poder experimentar com es fa una escultura fins acabar el MIR (en l’especialitat de radiologia). Llavors vaig sentir que tenia l’oportunitat de poder realitzar les meves dues aficions.

L’any passat vas guanyar 4 premis en 22 dies… Com vas reaccionar? Va ser emocionant! I ho és ara! Un premi és un reconeixement i estic agraït que els crítics d’art i el públic hagin donat el seu criteri d’aquesta forma. Sempre tinc idees i tinc sovint inspiració per fer escultures, però viure aquestes sensacions en tan poc temps dóna encara més força. Va ser com un xoc però positiu, emocionant!

 Et defineixen com un artista figuratiu i surrealista. Et veus representat per aquests adjectius? Quins altres hi afegiries? Sóc figuratiu. Figuratiu amb una particularitat concreta. El surrealisme omple una part important de la meva inclinació i també, en menys proporció, l’abstracció. Durant un temps vaig definir la meva obra com eclèctica perquè no encaixa totalment en una classificació establerta, així que, un dia, mentre feia la presentació d’una exposició a una galeria de Roma, vaig decidir fer pública una paraula que em defineix amb més proximitat: sensorealisme. Aquesta paraula no existeix, però és una conjunció de la figuració (“realisme”) amb les emocions (“senso”) transmeses, que s’acobla al que faig. Figuratiu amb aquesta particularitat.

Quins són els teus referents artístics? Miquel Àngel ha sigut una referència per a mi. Leonardo da Vinci també. L’escultor Jean Baptista Carpeaux és un dels més significatius en els plans netament ‘realistes’; admiro aquest escultor. Salvador Dalí m’ha suggerit algunes idees amb el surrealisme. 

En què bases la teva creença que la força del pensament de cada individu millora la seva qualitat de vida? Abans de ser radiòleg era metge de capçalera. Veient milers de pacients (també a la medicina privada) amb tot tipus de patologies i de diverses personalitats (formes de pensar i actuar) ja veia una predisposició a ‘emmalaltir’ amb determinada facilitat o dificultat segons les actituds. He sigut testimoni de com un pacient amb moltes malalties es recuperava ràpidament o de com un amb una sola patologia greu també aconseguia un estat saludable quan tenia un procedir positiu (bona esperança de recuperació, minimitzar la malaltia mentre fa el tractament, etc.). Això no és una garantia de curació, evidentment, però té una influència important. Al revés, el pensament negatiu pot (possibilitat) empitjorar un estat. Vaig tenir l’oportunitat de col·laborar amb el Comitè de Patologia Mamària de l’Hospital Clínic de Barcelona durant un temps i vaig veure com l’observació d’una companya metgessa sobre un grup de pacients feia evident el que era abans només era una sospita: un nombre determinat de dones amb carcinoma de mama havia passat, prèviament al diagnòstic de la malaltia, per una situació de fort estrés (desgràcies/problemes familiars, laborals o un conjunt de situacions molt desagradables) que produïen canvis al cos, en els quals interactuava el sistema immunològic, que desencadenaven la malaltia. Un grup petit, però no menyspreable! No hi ha cap dubte, el nostre estat d’humor o el tipus de pensament pot condicionar la nostra salut. Hem d’intentar al màxim possible ser feliços o buscar el nostre benestar. Aquesta és la força del pensament, que ens ha d’ajudar a aconseguir qualitat de vida.

T’ajuda el coneixement profund de l’anatomia humana que et dóna la teva condició de metge en l’elaboració de les teves obres? Moltes d’elles interpreten cossos femenins i masculins o algunes de les parts. Penso que no. El coneixement de l’anatomia humana amb finalitat mèdica no permet crear una obra tridimensional amb les mans. Crec que reproduir un cos humà o qualsevol altre tipus d’objecte va lligat a una altra situació o condició. Però a mi em dóna idees, això sí!

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Sí, per una banda, segons el meu criteri, tot metge té un cert grau de creativitat quan fa la seva professió, perquè la medicina és dinàmica i ens hem d’acoblar a cada pacient (moltes professions i activitats són així): deduir, pensar, actuar i veure’n els resultats és també crear. Per una altra, jo personalment intento transmetre amb les meves escultures allò que hem parlat abans,  les sensacions agradables que són salut, i convido a practicar-les.

Si voleu conèixer més a fons la trajectòria de Teddy Cobeña podeu visitar el seu web.