Ajudant a la llar d’infants que mai tanca

IMG_0404_sebas_gonzalez“Pare, mare, agafa-li la mà al nen que l’explorarem”. Es tracta d’un tipus de llenguatge habitual en els serveis d’urgències per dirigir-se als acompanyants dels infants. En ocasions, però, els professionals sanitaris reben una resposta diferent, hi ha acompanyants que no són familiars directes però sí que hi tenen un vincle especial. Els petits tutelats per la Generalitat reben l’acompanyament de referents del Centre on resideixen: educadors, personal d’infermeria… Va ser en una guàrdia qualsevol quan en Sebas Gonzàlez, pediatre de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va atendre un infant de Llar Infantil Fàtima i, al mateix temps, va rebre un oferiment: “Vols venir a fer voluntariat al nostre centre?”. La persona que acompanyava aquest infant li va explicar el funcionament del centre i el va interpel·lar directament a col·laborar amb ells. Gonzàlez no s’ho va pensar dues vegades i va dir que sí.

IMG_0410Aquest cas li va servir per descobrir una altra realitat, que s’allunya de l’habitual. L’infant residia en aquesta Llar, situada molt a prop del centre hospitalari. Un centre on hi viuen nens i nenes d’etnre 0 i 12 anys tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Arran d’aquest contacte, el pediatra va fer una primera visita al centre de menors on va exposar el seu interès en treballar amb ells. Actualment hi resideixen 34 infants i com a referent sanitari hi treballa una infermera a temps parcial que du el seguiment de les criatures i els atén al mateix centre. Des del seu primer contacte amb el centre, Gonzàlez s’ha encarregat de formar professionals del centre en matèria sanitària i ha posat en marxa tallers dedicats a les mares joves amb risc d’exclusió social de la zona, que també reben atenció a la Llar.

Gràcies a les visites habituals al centre i, juntament amb la infermera referent, Gonzàlez soluciona a la mateixa Llar problemes de salut que poden tenir els nens i realitza campanyes preventives, com la vacunació de la grip. Al mateix temps, ha potenciat la col·laboració i el diàleg entre la Llar i l’Hospital en aquells casos que, per patologies cròniques, requereixen un seguiment al centre hospitalari. La Llar ha guanyat una cara coneguda a l’Hospital i una tranquil·litat per als infants que, quan visiten l’Hospital, hi identifiquen una cara amiga.

Ara fa dos anys que hi col·labora regularment i la seva experiència és molt positiva. Com a professional i com a voluntari assegura que “m’aporten molt més ells a mi que no pas jo a ells. Gaudeixo molt amb els infants, he rebut molt de carinyo des del primer instant. Surts amb una injecció vital molt valuosa”. Gonzàlez també destaca la bona relació que ha forjat amb els professionals del centre i amb els altres referents sanitaris dels infants. I la satisfacció de saber que, ara, hi ha una bata blanca coneguda a l’Hospital que els arrenca un somriure. Un somriure que, a ell, li carrega les piles.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Els testimonis, Entrevistes, Reportatge i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s