“La medicina em fa tocar de peus a terra, i la música em fa volar”

_16_1655La música sempre ha format part de la vida de Rosa Caballol, metgessa del CAP El Temple de Tortosa. A casa sempre hi havia instruments en dansa, i ha estat una passió que l’ha acompanyada durant tota la vida. Des de fa una pila d’anys, és una de les ànimes del Cor Flumine, també de Tortosa. Una institució a la ciutat que apropa el cant a gent de totes les edats, des de infants fins a persones majors de 65. Voleu saber la trajectòria d’aquest Cor? De quina manera treballen per a la ciutat? Contineu llegint!

Lloc de treball. CAP El Temple. Tortosa

Quina és la teva activitat a l’ICS? Metgessa de família.

Des de ben petita entres en contacte amb la música a casa. Vivíeu la música en família? Tinc records de ben petita de cantar al voltant del piano, amb la meva mare tocant-lo i els meus germans i jo cantant nadales o altres cançons: en concret, ‘A la vora de la mar’… Estudiàvem música amb ella. Sempre fèiem solfeig després de sortir de l’escola. Amb els germans i els cosins, muntàvem orquestres amb estris de la casa i sempre cantàvem cançons fent diferents veus… La música formava part del joc! I també va representar molt d’estudi: de la mà de la meva mare vaig estudiar tota la carrera de piano, després també vaig estudiar guitarra i, actualment, per no perdre el costum, estudio violoncel i cant.

P7100101_664_472_90Sempre has combinat les teves dues passions, la música i la medicina. Fan un bon maridatge? Sí i sense adonar-me’n… A la Facultat, als anys 80, vaig cantar a la coral i, també, a Bellvitge en vam muntar una amb uns quants companys… després em vaig incorporar a una de Barcelona, al cor Divertimento, a Sants. Després del MIR, quan vaig aprovar les oposicions de l’ICS, vaig obtenir plaça al CAP de Sant Joan de Vilatorrada. La primera setmana allí, la meva infermera ja em va ‘enganxar’ per anar a la coral del poble, la Coral Czard, de la qual guardo molt bons records… Quan vaig tornar a Tortosa, l’any 1996, vam fundar el Cor Flumine entre uns quants amics amb els quals ens unia la música i, ara, 20 anys després, és tota una institució a les Terres de l’Ebre. Als pocs anys, em vaig fer càrrec de la direcció del Cor.

dscf2416_664_444_90Què significa per a tu portar la direcció del Cor Flumine? És una implicació total de la meva persona. Per a mi, ha estat el moment en què m’he adonat que la música i jo som una mateixa cosa… A més, ha estat i és un enriquiment  personal i un espai de creixement, tant en l’àmbit humà com musical. Posar-se al davant d’un grup de persones, al seu servei, tal com jo ho entenc, és tot un repte.

També centreu molts esforços en l’educació musical dels més petits. Podríem dir que és com una petita Masia, com la del Barça, però musical? Sí… aquesta realitat ha estat una experiència, una vivència magnífica, emocionant. Ja fa uns 10 anys i els petits s’han fet grans i han crescut cantant; viuen la música d’una manera molt especial, crec jo. D’una altra banda, existeix una altra realitat: gent gran que ve a cantar cada setmana: l’Aula del Cor Flumine. Una experiència també entranyable!

_16_1709 - copiaSou amants de la música negra i del jazz. Entre els nous projectes, seguireu la mateixa línia o innovareu cap a d’altres estils? Aquesta és la nostra passió. Ara mateix preparem tot un repertori a cappella fent un viatge des dels espirituals negres (dels temps d’esclavatge), passant pel jazz (del temps de l’abolició de l’esclavitud), fins al gospel (que reflecteix la plena integració de la comunitat negra a la societat americana) i la resta. Ara que, també fem música pop o actual, repertori de l’època del Renaixement i obres sacres. Fer diversos estils, et dóna una visió àmplia de la música, de l’harmonia, i es produeix un enriquiment espectacular: entens les harmonies, els diferents ritmes… és fer base.

Creu que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Jo dic que la medicina em fa tocar de peus a terra, i la música em fa volar… Ambdues són una passió per a mi, són espais de creativitat, de vivència d’emocions a diferents nivells, ambdues em donen entusiasme… Són motors vitals; tractes amb persones i amb les seves vides als dos llocs.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Els testimonis, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a “La medicina em fa tocar de peus a terra, i la música em fa volar”

  1. Jose Manuel Altava Padilla ha dit:

    Si sou importants al Temple😄

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s