“Una imatge val més que mil paraules”

DSC_0107Miquel Flores és infermer de pediatria del CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Sempre li ha agradat dibuixar, va començar a mà i a partir de l’any 99, també amb ordinador. Assegura que li permet esborrar les línies sense deixar rastre, canviar el gruix, i si als 10 minuts sorgeix una altra cosa a fer, amb “guardar/apagar” és suficient! Per a ell, el dibuix és el llenguatge més universal que existeix i això, a les consultes, on hi ha un tant per cent alt de població immigrada, és important. Contineu llegint!

Lloc de treball. CAP Balàfia – Pardinyes – Secà de Sant Pere de Lleida

Quina és la teva activitat a l’ICS? Infermer de pediatria d’atenció primària

Quan vas començar a dibuixar? Vaig començar a dibuixar utilitzant l’ordinador cap a l’any 1999, arran d’un material educatiu que vaig fer per explicar la dieta als infants que venien a la consulta. Sent que hi havia aliments dels quals no trobava imatges dibuixades, no vaig tenir més remei que aprendre a dibuixar-los i ho vaig fer utilitzant el ratolí de l’ordinador. En aquells moments, dibuixar una simple poma podia ocupar-me tota la tarda.

Et sents més còmode pintant davant d’un ordinador que davant d’un paper en blanc? Sí, i tant! El dibuix digital és per a mi molt més fàcil; es poden esborrar les línies sense deixar rastre, canviar el gruix, el tipus de línia… immediatament i d’una forma molt fàcil. Un cop has acabat, pots modificar grandàries, colors, incloure o excloure elements per personificar cada dibuix. És increïble i molt divertit! D’altra banda, posar-te a dibuixar amb l’ordinador és molt còmode, no cal preparar material, no embrutes i, per tant, no has de netejar ni recollir eines. En ocasions començo a dibuixar i si als 10 minuts sorgeix una altra cosa a fer, amb “guardar/apagar” és suficient. Un altre dels grans avantatges és poder fer les còpies que vulgui amb esforç zero.

dosEn quin moment la teva afició passa a formar part també de la teva feina?
La meva afició sorgeix de la meva feina, ha estat paral·lela. A poc a poc i d’una forma totalment autodidacta he anat aprenent a dibuixar ja que, en la meva professió, una de les tasques que més m’atreuen és l’educació per a la salut i, en aquest camp, sempre he buscat eines per fer aquesta tasca més efectiva i és en el dibuix on he trobat una gran ajuda per comunicar-me millor.

Creus que l’educació sanitària entra millor amb un dibuix? “Una imatge val més que mil paraules”. Jo diria que el dibuix és el llenguatge més universal que existeix i això, a les consultes, on hi ha un tant per cent alt de població immigrada, és important.
Val a dit també que la població autòctona agraeix també la utilització d’imatges en els materials educatius que s’utilitzen.

1També t’has encarregat de crear un emblema per a Lleida, un cargol, per què vas decidir fer-lo? Fa molts anys, quan viatjaves, si veies un cotxe amb la “L” a la matricula deies “mira, un de Lleida!” quan van desaparèixer aquestes matrícules això es va perdre; era el moment en què va sortir la icona del “gat” (CAT) i la del ruc com a identificatives de Catalunya. Vaig pensar que feia falta una icona per identificar els de Lleida, i la més adequada era el caragol, un animal simpàtic i el plat típic de la nostra terra amb el qual tothom, i especialment els nens, se sent identificat. Són molts els cotxes que ja el porten a la part posterior.

Expliques al teu web que t’agrada dibuixar mercats i gent. Hi vas sovint, al mercat, a buscar inspiració? Pintes del natural? Quan viatjo, la visita obligada sempre són els mercats. M’atreuen els colors, el so, les olors, la presentació dels aliments, la gent… Crec que és la millor manera de conèixer la població del lloc. Aprofito per fer-hi fotos en què em basaré per fer els meus dibuixos, que sempre són en format digital.

Has guanyat diversos premis. Quin en destacaries? Tots els premis sempre m’han produït una gran satisfacció però especialment el primer, que vaig poder compartir amb els meus pares, és el que més destacaria; conjuntament amb la placa atorgada per l’Associació de Persones amb Diabetis de Lleida per la meva trajectòria professional en el camp de la diabetis.


DSC_0103La teva afició i la teva feina han convergit en nombroses ocasions. Tens en ment algun projecte en aquesta línia?
Actualment m’he abocat molt a la divulgació d’àmbit estatal del Programa Nutricon DM; la traducció a altres idiomes, inclosos els autonòmics, les actualitzacions…Més endavant, tinc previst treballar en materials sobre alimentació per a infants de quatre a cinc anys, ja que estic convençut que és l’edat ideal per tractar aquest i altres temes.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Els professionals en marxa, Els testimonis, Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s