José Carlos Saló treballa a la Unitat de Genoll de l’Arnau de Vilanova i ha estat aquest any participant en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Ell ho descriu com una barreja d’emoció, responsabilitat i admiració. Continueu llegint!
Lloc de treball. Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida
Quina és la teva activitat a l’ICS? Formo part del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia des de l’any 2000. Estic integrat a la Unitat de Genoll des d’aquesta mateixa data.
Com descriuries l’estada a Rio de Janeiro? És difícil trobar una sola paraula per definir-la. És una barreja d’emoció, responsabilitat, admiració per la gent que està allà. Cada dia descobreixes coses i persones importants, però aviat t’adones que tot el que passa als Jocs Olímpics té molta repercussió mediàtica i això et fa estar alerta i amb la màxima atenció en la teva feina. Gaudeixes dels moments, però amb la responsabilitat de saber que és l’esdeveniment esportiu més important del món. És un món al qual no estàs acostumat, no ets atleta; però en formes part i apareixen càmeres, periodistes, entrevistes, aspectes als quals un metge d’hospital no està acostumat.
Comparteixes menjador, gimnàs, àrees d’esbarjo o edifici amb estrelles de l’esport mundial com ara Nadal, Gasol, Mireia Belmonte, Usain Bolt o Phelps… què en diries d’aquesta experiència? Doncs, de vegades, al principi, tot et sorprèn i tens ganes de fer-te selfies amb tothom. Després es converteix una mica en “quotidià”. Nadal viu al pis 13è, tu al 7è, Gasol al 10è i ets el seu “veí”. Per tant, es converteix en una cosa normal el fet de coincidir a l’ascensor, la bugaderia o el menjador amb gent que abans només havies vist a la televisió. Això de l’”esperit olímpic” és real; la gent mostra el millor de si mateixa durant aquests dies i converses a la cua de la bugaderia amb Mireia Belmonte, David Ferrer, Carolina Marín, amb la naturalitat més gran.
Ha estat un èxit total per al rugbi espanyol. Qui desconegui el nostre esport pot creure que són resultats mediocres, però estar entre els 10 millors seleccionats del món era una cosa impensable fa uns anys. Comptem amb mitjans infinitament menors que la majoria dels països per preparar els Jocs. A més, els dos equips es van guanyar la plaça en el preolímpic de juny, amb la qual cosa el període per preparar els Jocs ha estat molt menor que el de la resta de països ja classificats. El temps donarà molt més valor a aquests resultats i a la participació d’aquests dos equips en els Jocs.
Ens podries dir quins són per a tu els aspectes positius i els negatius d’anar a uns jocs olímpics? Positiu: conèixer el món de l’alta competició en tots els esports des del punt de vista mèdic; conèixer persones que mai havia cregut que coneixeria, com Rafa Nadal que és una persona excepcional en tots els sentits. Viure l’ambient de la Vila Olímpica és un privilegi a l’abast de molt pocs. Negatiu: travessar les faveles per l’autopista Transolímpica. Veus dos mons molt llunyans separats per un metre i una tanca.
Descriu els Jocs Olímpics de Rio amb 3 paraules. Emoció, amistat, responsabilitat.
Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Aquest ha estat el veritable somni: poder unir medicina, rugbi i jocs no apareixia ni en el millor dels meus somnis.
30 anys, 30 veus 