La Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració institucional de la sanitat, l’assistència i els serveis socials de Catalunya, va crear l’Institut Català de la Salut com a entitat gestora de la Seguretat Social per desplegar les competències que la Constitució i l’Estatut d’autonomia atribuïen a la Generalitat de Catalunya en matèria sanitària i per executar els serveis que se li havien traspassat.
Biblioteca del Centre Corporatiu de l’ICS
Des dels seus inicis, l’ICS va assumir les funcions de l’antic INSALUD que, entre d’altres, incloïen la gestió dels hospitals i centres d’atenció primària i d’atenció extrahospitalària de la Seguretat Social. També va assumir la concertació de serveis sanitaris amb les entitats que no eren propietat de l’Administració.
Uns anys més tard, la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) va formalitzar el model sanitari català que es caracteritza, bàsicament, per la separació del finançament i la compra de serveis, de la provisió; i per la diversitat de proveïdors i de fórmules de gestió. Es tracta d’un model sanitari mixt, que integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició d’entitats històricament dedicades a l’atenció de la salut.
La LOSC va crear també el Servei Català de la Salut com a organisme responsable de garantir l’atenció sanitària pública i una cobertura pública de qualitat dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, per mitjà d’una adaptació de l’oferta sanitària a les seves necessitats.
Des d’aquell moment, el Servei Català de la Salut esdevé l’asseguradora pública que assumeix la concertació de serveis sanitaris amb les diferents entitats proveïdores del territori. Aquest funcionament iguala els proveïdors amb independència de la seva titularitat.
30 anys, 30 veus 