Imatge extreta del Diari ABC
Va ser el dia 19 de juny de l’any 1987. L’Hospital Vall d’Hebron va viure un dels episodis de la seva història en què va saber demostrar per què és un centre de referència. L’atemptat de la banda terrorista ETA al centre comercial Hipercor es va produir sobre les quatre de la tarda i els ferits més greus arribaven a l’Hospital de totes les maneres possibles. Professionals que l’any 86 formaven part de l’equip de la Unitat de Cremats i que, actualment, continuen en actiu a l’Hospital, han recordat en una trobada informal què els va marcar d’aquells fets.
Aleshores, encara no existia un servei d’emergències sanitàries que coordinés l’estabilització i evacuació dels malalts. I l’arribada al centre hospitalari va ser caòtica: les persones afectades fins i tot arribaven en taxis i cotxes particulars. Dos dels infermers que formaven part de la Unitat de Cremats, el Juan Carlos Sànchez i la Carmen Carreras, recorden que van pujar a l’Hospital sense que els toqués anar a treballar. Era impossible contactar amb la centraleta, però van sentir que hi havien de pujar. De camí, ja veien que el trànsit era desmesurat i caòtic. Van arribar a l’Hospital cap a les sis i, sorprenentment, hi havia un “caos” molt organitzat. La Unitat s’havia adaptat ràpidament a la situació i havia traslladat a d’altres serveis de l’Hospital els pacients que estaven ingressats prèviament i que no requerien cures tan especialitzades. L’objectiu era reservar els llits de cremats per donar cabuda a l’alt volum de persones ferides a l’atemptat. En total, van atendre 46 pacients, 20 d’ells grans cremats (sis d’ells van morir). Però la pressió no era purament sanitària. Tots dos tenen gravada la imatge de centenars de persones que esperaven notícies de familiars i amics que podien estar ingressats….”era una riuada de gent, però, paradoxalment, imperava el silenci”. A dins, s’hi van congregar tots els professionals de la Unitat durant dies i dies. Torns interminables de 14 hores per fer les cures i aprofitar els primers jorns per intentar combatre des de l’Hospital els estralls que el foc que destruí el centre comercial havia causat a les persones. Hores en què no estava permesa ni una rialla per treure l’estrès, perquè veien com tots els afectats havien perdut a l’atemptat part de la seva identitat, és a dir, part de la seva pell. I és que els primers dies són vitals per als grans cremats. Abans, i també actualment, el temps més efectiu per tractar i minimitzar les cremades profundes és d’uns quatre o cinc dies.
Tres dels professionals que van viure aquest episodi a l’Hospital
Què els va ajudar en aquells moments? Destaquen la gran implicació de tot l’Hospital durant el dia clau dels fets i els posteriors. Des de la Direcció fins al Servei de Neteja: tothom els va donar un gran suport emocional i també organitzatiu, posant a l’abast de la Unitat tot el material necessari d’esterilització i farmàcia i facilitant que fes els tràmits per al Laboratori i la Unitat de Diagnòstic per la Imatge, entre altres requeriments. “Fins i tot la Direcció ens portava menjar i begudes, perquè nosaltres només ens haguéssim de concentrar en la feina” afirma la Carmen. El doctor Gómez també comenta que fou clau tenir experiència prèvia en grans catàstrofes, com havia estat el cas del tràgic accident dels Alfacs ocorregut uns anys abans.
Han passat gairebé 30 anys i, a ells, encara els queden ferides obertes d’aquells dies: “la proximitat de fets tan horrorosos ocorreguts a la nostra ciutat, el desànim, i tantes famílies trencades”, però també els queden records, que els marcaran per sempre, com són els agraïments rebuts durant una manifestació de rebuig a l’atemptat que es va celebrar 15 dies després: “Anàvem amb un llençol on deia que érem de Vall d’Hebron i la gent ens aturava per donar-nos les gràcies”. Periòdicament, l’Associació de Víctimes del Terrorisme continua recordant-se d’ells i, fins i tot, han estat objecte d’actes de reconeixement per la gran labor que van fer durant aquells dies.
30 anys, 30 veus 