Sònia Mulero és tècnica Jurista de suport del director de Recursos Humans de la Direcció d’Atenció Primària Tarragona, que va començar a fer gimnàstica rítmica quan tenia 6 anys, com una activitat extraescolar i que ara n’està “enamorada perdudament” . Ha estat premiada en diverses ocasions com a millor esportista a la Gala de l’Esport Tarragoní i nominada com la millor esportista de tots els esports.
Lloc de treball. Gerència de l’ICS Camp de Tarragona
Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc tècnica superior de la funció administrativa. Jurista de suport del director de Recursos Humans de la Direcció d’Atenció Primària Tarragona.
Per què fas esport i, en concret, per què fas gimnàstica rítmica? Quin camí has seguit per arribar-hi? Vaig començar a fer gimnàstica rítmica quan tenia 6 anys, com una activitat extraescolar, perquè una amigueta meva s’hi havia apuntat. Aquell mateix any, va venir una cercapromeses (és una persona molt important dins el món de la gimnàstica rítmica), i li va dir als meus pares que jo era un “diamant en brut”. Així, va decidir entrenar-me ella personalment quan vaig fer els 7 anys i fins als 14. Vaig ingressar a l’equip de competició del Club Kalos (on era la més petita) i als 9 anys vaig entrar a formar part de la Selecció Catalana. Entrenava a cavall entre Tarragona i el CAR de Barcelona. Vaig ser campiona de Catalunya nou vegades consecutives, sotscampiona d’Espanya en cèrcol, sotscampiona del Quatre Motors d’Europa, i campiona de la Copa de la Reina dues vegades. El 1995 em van cridar preseleccionada per a la Selecció Espanyola absoluta però, al final, per diverses circumstàncies (alçada i edat mínima) no va poder ser. Aquell mateix any em van atorgar la Primera Categoria (categoria especial que atorga la Federació Espanyola a deu gimnastes de tot l’Estat i vaig quedar en quarta posició al Campionat Estatal).
Vaig ser premiada com a millor esportista de Tarragona en quatre ocasions a la Gala de l’Esport Tarragoní, i nominada a Millor Esportista de tots els esports.
Val a dir, que quan em vaig retirar, als 16 anys, vaig començar a fer classes de gimnàstica (fins a l’actualitat) i vaig començar a jugar a voleibol al Club Sant Pere i Sant Pau i, posteriorment, al Club Volley Salou. Vaig jugar 10 anys a primera divisió i vaig ser premiada com a millor jugadora al Torneig del País Basc. Alhora, vaig jugar també les lligues nacionals de voleibol platja, fins que als 27 anys em vaig retirar de l’esport professional.
Has estat premiada en diverses ocasions com a millor esportista a la Gala de l’Esport Tarragoní i nominada com la millor esportista de tots els esports. Què t’aporten aquests premis? Et fan continuar amb més força? Bé, en aquells moments no n’era gaire conscient… però sempre els premis són un reconeixement a l’esforç que implica estar a un nivell d’elit esportiva i més en una disciplina com aquesta.
Has creat un club internacional de gimnàstica estètica, on tens més de 70 alumnes. Com vas crear aquest club? Sí. Jo ja era entrenadora de gimnàstica rítmica, però el 2004 quan la gimnàstica estètica va arribar a l’Estat espanyol, em vaig treure el títol d’entrenadora i jutgessa internacional d’aquesta disciplina.
Fa 3 anys em vaig “enamorar perdudament” d’aquesta disciplina esportiva, ja que és de filosofia nòrdica (la rítmica ve dels russos) i cuida molt el cos de les gimnastes, i la seva educació esportiva també…. És una meravella, ve a ser com una natació sincronitzada fora de l’aigua.
L’últim que m’ha succeït és que m’han nomenat directora de la Final de la Copa del Món a Barcelona, ara al maig de 2016.
Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? Home, no gaire; però, jo des que tenia tres anys, volia ser advocada! Tinc un sentit acusat de la justícia… i amb tres anyets m’asseia davant la TV a veure Perry Mason! Són les meves dues grans passions… Així que, quina cosa pot ser millor que poder-les combinar!
30 anys, 30 veus 