L’Hospital Trueta, un hospital olímpic

Voluntaris a l'estany de Banyoles

Voluntaris a l’estany de Banyoles

La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l’any 1992 va ser un esdeveniment per a tot Catalunya. Va exigir l’adequació d’infraestructures i la creació de plans específics d’assistència, evacuació, etc., que van afectar moltes més zones, no només la Ciutat Comtal. La nostra àrea geogràfica s’hi va veure implicada, amb un seguit de proves aquàtiques que s’havien de disputar a l’estany de Banyoles. Per aquesta raó, l’Hospital Doctor Josep Trueta va esdevenir “hospital olímpic” i va gaudir de dotació i preparació específica per a l’esdeveniment. Alguns professionals sanitaris es van convertir en voluntaris olímpics durant les dues setmanes que van durar els jocs.

Però, com passa sempre, va ser més important tot el període d’un o dos anys de preparació de l’esdeveniment que no pas l’acte en si, que va passar ràpidament i sense gaires problemes. L’esperit olímpic va arribar al cor de la gent. Fins i tot es van modificar gran part dels impresos oficials de l’hospital per incloure-hi les anelles olímpiques i el distintiu dels Jocs de Barcelona. La simbòlica torxa olímpica, generalment de fabricació casolana, es va anar passejant moltes vegades per les diferents dependències de l’Hospital. No hi va haver cap celebració en què no sortís la torxa o el Cobi, aquell gos que va dissenyar Mariscal per representar els Jocs.

Amb la torxa olímpica

Amb la torxa olímpica

Només quatre mesos abans dels Jocs es va produir un canvi en la Direcció Mèdica de l’Hospital, amb el nomenament de Pere Salamero. Una de les primeres tasques de la nova Direcció va ser la reordenació de l’activitat d’urgències per augmentar-ne l’eficàcia, introduint-hi reforços mèdics i d’infermeria. El testimoni publicat al diari El Punt d’un familiar d’una pacient ingressada a l’Hospital aquells dies, ens dóna una idea d’alguna de les experiències viscudes al centre en relació amb els Jocs Olímpics: “Fa dies que acompanyo un familiar a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Un d’aquests dies era el que havia d’arribar la torxa olímpica i un grup de persones varen voler transmetre uns moments d’esperança a molts dels malalts.

Aquell capvespre es va anunciar que la torxa seria al centre, on es viuria algun dels relleus. L’emoció de tots plegats era enorme, la dels acompanyants també. Uns opinàvem que passaria per davant del centre, d’altres que seria per la carretera de Palamós, però el cert és que tothom la volia veure. Semblava que ningú no ho sabia amb seguretat… De sobte, pels serveis de megafonia, una veu anuncià que malalts i acompanyants podíem sortir als passadissos, ja que la torxa passaria, planta per planta. Tothom pendent… fins que sentírem uns grans aplaudiments. Els malalts varen sortir de les seves cambres ajudats pel personal. Els qui no podien sortir sabien el moment en què la torxa era en el seu nivell i també aplaudien. Molts tenien llàgrimes als ulls.

Feia pocs minuts que la torxa era a Girona. Aquell esforç, possible per la bona voluntat del personal del centre que va fer els relleus d’aquella torxa improvisada, va ser suficient per a la il·lusió de malalts i familiars i mereix ser recordat i agraït públicament…” La gent de l’Hospital va recordar durant molt temps amb plaer totes les activitats que es van fer al voltant d’aquella fita esportiva.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Anecdotari, Arxiu fotogràfic, Efemèrides, Els professionals en marxa i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s