Com es feia una nòmina fa més de 30 anys?

La M. Carmen Monforte, responsable de l’Àrea Econòmica de la Direcció Economicofinancera i Serveis Generals, explica l’evolució de la gestió de les nòmines. Una manera de veure, a través d’un document que tots els treballadors tenen, com han canviat els temps en 30 anys.

Quasi no ens ho podem imaginar, però no sempre la feina administrativa s’ha fet amb ordinador, eina que ara mateix ens és imprescindible per dur a terme la nostra tasca. Quan jo vaig entrar a treballar a l’Instituto Nacional de la Salud, l’any 1976, totes les tasques administratives es feien manualment. Els documents (cartes, oficis…) es feien amb la màquina d’escriure i les còpies amb paper carbó. La comptabilitat es portava amb uns registres enormes que, al principi, eren esborranys amb llapis, per poder-hi corregir els errors,  i que, un cop tots quadrats, es passaven a net, amb la màquina d’escriure, per enviar-los a Madrid.

També les nòmines es calculaven manualment, per bé que les sumes es feien amb unes màquines calculadores, que també feien restes i multiplicacions, però ni divisions, ni percentatges, etc. Cada persona de la plantilla tenia un full de nòmina que s’actualitzava mensualment amb les variacions que es produïen.

Per fer la nòmina mensualment es traslladaven les dades del full de nòmina del mes corresponent de cada treballador  a uns registres que es feien amb màquina d’escriure. També s’havien de traslladar aquestes dades al que anomenaven “nominilla” o sigui, el comprovant que es donava al treballador.

Suposo que cada centre tenia un sistema pràctic per dur a terme aquesta tasca. A Sabadell, al lloc on vaig anar a treballar jo, una persona dictava les dades i dues més escrivien a màquina; una, el resum de la nòmina i l’altra, el comprovant del treballador. A continuació, es quadraven les nòmines i es feien els càlculs de la quota patronal per confeccionar les assegurances socials. Aquest sistema es va continuar fent durant alguns anys; després, es va informatitzar el procés de la nòmina. Les variacions s’informaven en fitxes que un centre de càlcul perforava i introduïa a un ordinador central.

Era una forma de treballar diferent de l’actual, ja que la informació que teníem era estàtica. Quan necessitàvem dades en agrupacions diferents de les que s’havien treballat, s’havia de refer tot i dedicar-hi moltes hores.

Actualment, amb la xarxa informàtica disposem de molta més informació i podem obtenir-la de forma immediata!