“Al vestidor del Girona hi ha molt bona gent, tinc sort!”

DSC_1040Josep Maria Lluís respon a tres noms segons on sigui. És en Josep Maria a les oficines de la Delegació de l’ICS a Girona, en JM (nom que li prové de quan jugava a futbol) i en Jota al Girona FC, on és l’encarregat del material, l’”utiller”, del primer equip. Aquest renom li va escurçar l’exjugador de futbol Dani Planagumà durant la seva època a l’equip gironí. És feliç en el seu lloc estratègic al Girona FC, encara que hi hagi de dedicar tots els caps de setmana i bona part de les vacances. Una conversa amb ell és com endinsar-se en un vestidor de futbol. Un “micromón” al qual poques vegades podreu accedir. En aquesta entrevista teniu una oportunitat de fer-ho!

Lloc de treball. Tasques administratives de la Direcció d’Economia i Coneixement de l’ICS a Girona. Delegació de l’ICS a Girona.

Quina és la teva activitat a l’ICS? M’encarrego de la comptabilització de documents de despeses i d’ingressos, i també de la tramitació de factures, entre d’altres accions.

Com va començar la teva relació amb el Girona FC? Era el delegat de l’equip de futbol on jugava el meu fill des de l’any 1994, quan el nen tenia cinc anys. M’encarregava de presentar les fitxes dels jugadors a l’àrbitre i de posar una mica d’ordre en l’equip, calmar els nens si hi havia problemes, muntar els trasllats, etc. Primer, els partits eren a la comarca de Girona però a partir dels 7-8 anys ja eren a tot Catalunya i, tot plegat, comportava una logística important.

En quin moment passes a convertir-te en l’assistent del primer equip? Va ser l’any 2002… Jo tenia molta amistat amb el director esportiu del Girona FC, en Narcís Julià, i em va demanar com a favor si podia quedar-m’hi un temps. I és que la mort de l’anterior encarregat va ser un trasbals per al club. Havien de trobar algú amb rapidesa, ja que es tracta d’un lloc en què si no hi ha ningú es generen molts problemes.

J2Com compagines la vida familiar i laboral amb la teva feina al Girona FC? Al Girona FC hi vaig quan tinc temps lliure, perquè es tracta d’una feina que puc fer quan no estic a l’ICS. Cada dia hi vaig unes horetes i viatjo amb l’equip cada quinze dies…. A casa no tinc cap problema, perquè la meva parella ja em va conèixer amb aquest ritme de treball.

Segur que tens moltes anècdotes, vivint tan intensament amb un equip de primera categoria? Fem moltes bromes i hi ha molt bon ambient, sobretot quan guanyem… D’anècdotes, en tenim moltes. Una vegada, quan jugàvem a tercera, em vaig oblidar l’equipament del porter i no tenia res per posar-se. Per sort, ens el va deixar l’equip local, l’equip del Masnou. Sort d’aquesta companyonia! És l’única vegada que m’he descuidat alguna cosa per falta d’experiència… Per sort, el nostre porter no hi va posar cap objecció. N’hi ha que són maniàtics, però només és una fama que els ve del fet que els porters són els que duen més equipament… Sembla que són diferents dels altres.

Quin sentiment és més fort per a un equip? El que provoca un ascens o un descens? Es pateix molt el descens.  N’he patit un, de descens… quan baixes de categoria és un pal que no es pot comparar amb res. També recordo molt quan hem estat amb l’aigua fins al coll, com l’any passat (2014) a Ponferrada… Els últims cinc minuts van ser terribles… vam passar uns nervis! Hi va haver un jugador que se’n va anar al vestidor i tot, no ho volia ni veure. Per fortuna, la festa va ser grossa quan va acabar el partit.

Diuen que ets com un pare per als jugadors? T’has hagut de quadrar amb més d’un? No sé si als altres llocs passa, però sempre hi ha hagut molt bona gent al vestidor del Girona FC. Sempre hi he tingut molt bona relació, no en tinc cap queixa….

Què t’aporta la feina d’encarregat del material? Jo sóc molt de futbol i del Girona FC, què més puc demanar? Quan es guanya ho celebro, però no gaire. I quan perdem, intento animar-los: als vestidors es fa un silenci horrorós. Alguna vegada, a la banqueta, a l’àrbitre li diria de tot, però m’aguanto i callo, sobretot quan ens va en contra més d’una vegada.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió i la teva afició? En la convivència que tenim amb els companys. Companyonia a tots dos llocs, a tot arreu… Intentar estar la mar de bé, aquest és el meu objectiu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Entrevistes i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s