“Per fer ciència, cal dominar les lletres”

Albert Juvany i Blanch és odontòleg de l‘Institut Català de la Salut des de 1999. Fa més de setze anys que treballa al mateix consultori, en un poblet de la comarca d’Osona. “El silenci del far” és la seva primera novel·la. Ambientada en un país, Islàndia, que no ha trepitjat mai i basada en la cançó d’una cantant, Emiliana Torrini, amb qui ja han acordat que ha d’anar a presentar la seva obra. Una novel·la que li ha reportat moltes alegries. La darrera, el reconeixement d’Òmnium a la millor portada de l’any 2014 durant la Festa de la Llança de Sant Jordi. Voleu saber  per què es va ambientar en un país tan inhòspit i llunyà? Continueu llegint!

Lloc de treball. CAP Santa Eugènia de Berga (Osona).

Quina és la teva activitat a l’ICS? Sóc odontòleg de Santa Eugènia de Berga i m’encarrego de dur a terme tasques de coordinació dels odontòlegs del meu àmbit. També m’ocupo del manteniment de la comunicació interna a través d’una web i de la comunicació adreçada a pacients, a través d’un blog sobre temes de salut.

Vas publicar la primera novel·la l’any 2014. Quanta feina hi ha al darrere? És impossible de quantificar les hores que hi he dedicat. Des del moment que vaig tenir la idea d’escriure-la fins que va sortir publicada han passat uns tres anys. A part del temps d’escriptura pròpiament dita i del de relectura i reescriptura del text, hi ha hores i hores que he dedicat a pensar en la història. El meu cap ha estat a Islàndia gairebé durant aquests tres anys. Mai he deixat de pensar en la història fins que l’he tingut enllestida. Durant aquest temps he passejat, he discutit, m’he barallat, he rigut i plorat amb els meus personatges.

Moltes persones que es dediquen a qualsevol vessant científic o sanitari troben una via d’escapament en la literatura. Ha estat així, en el teu cas? No és una escapatòria al meu vessant científic. Per a mi escriure és una cosa normal. Des de sempre ho he fet. De petit em feia llibres, que jo mateix escrivia i il·lustrava, i també m’havia presentat a alguns certàmens literaris. La distinció entre ciències i lletres ara la trobo incomprensible. Les lletres estan per tot arreu i, per fer ciència, cal dominar les lletres.

Per què Islàndia? Has trepitjat l’illa en moltes ocasions? És l’escenari un personatge més de la història? A Islàndia no hi he estat mai, ni tampoc és un lloc que tingués unes ganes especials de visitar abans d’escriure El silenci del far. Vaig triar Islàndia perquè el llibre té el seu origen en una cançó d’una cantant islandesa, l’Emiliana Torrini. A part de la inspiració, també hi ha el fet que em convenia un entorn fred i inhòspit per fer-hi moure els meus personatges. Tenia la idea d’Islàndia com un territori extrem, com la fi del món dins el món. Efectivament l’ambient, el clima, la solitud són elements de l’entorn que s’acaben comportant com un personatge més i, per tant, condicionen els altres.

Tindria el mateix significat la història si succeís a Santa Eugènia de Berga? La història podria ser la mateixa en qualsevol part del planeta, però no tindria ben bé el mateix sentit. L’entorn és molt important en les escenes, ja que t’ajuda a entendre-les millor i convida la gent a ficar-s’hi. Una història de vampirs no pot ser la mateixa si la situes en un lloc misteriós entre llamps i trons, i foscor, que si l’ambientes a la Costa Brava a ple estiu.

Per què creus que hi ha un boom de novel·les catalanes ambientades en aquesta illa. Ho heu parlat entre vosaltres? És veritat que darrerament hi ha hagut algunes obres que han agafat Islàndia com a inspiració. No he pogut parlar amb tots els autors que ho han fet així, però amb algun d’ells hem convingut que hi hem arribat per camins diferents i motivacions diverses. En cap cas, ni especialment en el  cas d’El silenci del far, ambientar la novel·la a Islàndia no respon a la voluntat de seguir aquest corrent literari nòrdic que s’ha posat de moda.

Els teus pacients són conscients del teu doble vessant professional? Un bon llibre fa oblidar un mal de queixal?  Alguns dels pacients, acabada la visita, em demanen per la novel·la. Els fa gràcia saber que he escrit un  novel·la, ja que des de sempre m’han conegut des d’un altre punt de vista. Un llibre no sé si té aquestes propietats curatives que dius. Jo crec que tenir mal de queixal deu ser incompatible amb llegir. Jo quan llegeixo em fico dins el llibre i qualsevol cosa de l’entorn que me’n faci sortir, em destorba.

Estàs satisfet amb l’acollida que ha tingut la teva primera novel·la? Ja penses en una segona incursió en el món literari? Estic molt content de com va tot plegat. Primer, l’objectiu era escriure la novel·la; després, acabar-la i, finalment, que algú la volgués publicar… Vaig tenir la sort que Edicions del Periscopi es va interessar de seguida pel text, cosa que em va fer molt feliç perquè era una editorial que admirava molt. Passats sis mesos de la publicació ja anem per la tercera edició. N’estic molt content. Tinc una segona novel·la escrita, una d’infantil, que estic acabant de repassar, i una altra en projecte que, de moment, només em ronda pel cap. Abans d’escriure necessito molt de temps per pensar. No em poso terminis.

Creus que convergeixen d’alguna manera la teva professió d’atenció al ciutadà i la teva afició? M’agrada molt parlar amb els meus pacients. La gent sempre explica històries que es poden aprofitar per fer-ne un relat. No m’interessen les grans filigranes. Les històries simples, quotidianes, són molt potents. Escolto els meus pacients i en prenc nota. No saps mai quan el que expliquem acabarà sortint en un relat o una novel·la.

Aquest Sant Jordi 2015 el podreu trobar a diversos indrets de Barcelona signant!

Amb la cantant, Emiliana Torrini (al centre), després de la seva actuació a Barcelona