“La gimnàstica rítmica és una disciplina esportiva, que et fa enamorar perdudament”

Sònia Mulero és tècnica Jurista de suport del director de Recursos Humans de la Direcció d’Atenció Primària Tarragona, que va començar a fer gimnàstica rítmica quan tenia 6 anys, com una activitat extraescolar i que ara n’està “enamorada perdudament” . Ha estat premiada en diverses ocasions com a millor esportista a la Gala de l’Esport Tarragoní i nominada com la millor esportista de tots els esports.

“El meu veritable somni: poder unir medicina, rugbi i Jocs Olímpics”

José Carlos Saló treballa a la Unitat de Genoll de l’Arnau de Vilanova i ha estat aquest any participant en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Ell ho descriu com una barreja d’emoció, responsabilitat i admiració. Continueu llegint!

Cinc anys de batecs del CUAP Sant Martí

Ja han passat cinc anys, però no sembla que fos ahir perquè no han passat volant. Quan hi pensem, els recordem amb un somriure, en especial els inicis i les dates prèvies a l’obertura. I és que, com a molt dos mesos abans, ens havien dit: “Endeguem el centre, ara o mai!”, i tot i les presses, ens hi vam implicar al cent per cent i vam apostar-hi plegats. Malgrat la incertesa dels inicis de la crisi econòmica, aquesta empenta va fer que obtinguéssim el vistiplau per obrir el segon CUAP de l’ICS a la ciutat. Finalment, amb l’experiència i les lliçons apreses al CUAP de Manso –obert el 2007– i amb la motivació d’un equip que treballa plegat en atenció continuada, es va inaugurar el CUAP Sant Martí, el 13 de desembre de 2010.

“Una imatge val més que mil paraules”

Miquel Flores és infermer de pediatria del CAP Balàfia-Pardinyes-Secà de Sant Pere de Lleida. Sempre li ha agradat dibuixar, va començar a mà i a partir de l’any 99, també amb ordinador. Assegura que li permet esborrar les línies sense deixar rastre, canviar el gruix, i si als 10 minuts sorgeix una altra cosa a fer, amb “guardar/apagar” és suficient! Per a ell, el dibuix és el llenguatge més universal que existeix i això, a les consultes, on hi ha un tant per cent alt de població immigrada, és important. Contineu llegint!

“Després del diagnòstic del teu fill decideixes no quedar-te de braços plegats”

Noelia Canela és una professional de l’Hospital Joan XXIII amb un gran repte al davant. Davant de la malaltia del seu fill, un distròfia muscular congènita per dèficit de col·lagen VI, ha decidit lluitar amb totes les seves forces per aconseguir millorar la seva qualitat de vida. La creació de la Fundació Noelia l’ha ajudada a conèixer a fons la patologia del seu fill, altres casos detectats a nivell estatal i a cercar recursos per millorar la qualitat de vida del seu fill. Voleu conèixer aquesta història de superació i valentia? Continueu llegint!

“La medicina em fa tocar de peus a terra, i la música em fa volar”

La música sempre ha format part de la vida de Rosa Caballol, metgessa del CAP El Temple de Tortosa. A casa sempre hi havia instruments en dansa, i ha estat una passió que l’ha acompanyada durant tota la vida. Des de fa una pila d’anys, és una de les ànimes del Cor Flumine, també de Tortosa. Una institució a la ciutat que apropa el cant a gent de totes les edats, des de infants fins a persones majors de 65. Voleu saber la trajectòria d’aquest Cor? De quina manera treballen per a la ciutat? Contineu llegint!

Ajudant a la llar d’infants que mai tanca

“Pare, mare, agafa-li la mà al nen que l’explorarem”. Es tracta d’un tipus de llenguatge habitual en els serveis d’urgències per dirigir-se als acompanyants dels infants. En ocasions, però, els professionals sanitaris reben una resposta diferent, hi ha acompanyants que no són familiars directes però sí que hi tenen un vincle especial. Els petits tutelats per la Generalitat reben l’acompanyament de referents del Centre on resideixen: educadors, personal d’infermeria… Va ser en una guàrdia qualsevol quan en Sebas Gonzàlez, pediatre de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va atendre un infant de Llar Infantil Fàtima i, al mateix temps, va rebre un oferiment: “Vols venir a fer voluntariat al nostre centre?”. La persona que acompanyava aquest infant li va explicar el funcionament del centre i el va interpel·lar directament a col·laborar amb ells. Gonzàlez no s’ho va pensar dues vegades i va dir que sí.

“Tocar en directe és una sensació que no pots oblidar, t’enganxa”

Formar part d’un grup musical només aporta coses bones. Així ho creu Graciano García, facultatiu del Grup de Control de la Infecció de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Toca en grups des de fa una pila d’anys i, actualment, és membre dels Frank O’Lee Sons, on és l’únic integrant metge. Això li aporta el fet de no parlar de medicina constantment però, també, s’ha convertit en el metge de capçalera de la resta de músics. Voleu saber quina ha estat la seva trajectòria com a músic i quins són els reptes que té a partir d’ara? Continueu llegint!

“L’estat d’humor o el tipus de pensament pot condicionar la nostra salut”

Teddy Cobeña considera que tot metge té una vessant creativa. Ell l’ha potenciat al màxim amb una fructífera carrera com a escultor. L’any passat va guanyar quatre premis en tan sols quatre dies. Com a referents artístics té els clàssics Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, Salvador Dalí i també l’escultor francès Jean Baptista Carpeaux. Considera que la força del pensament de cada individu millora la seva qualitat de vida i que l’estat d’ànim influeix en la salut. Què n’opineu? Compartiu les seves idees? Contineu llegint per saber-ne més!

“Ensenyar qualsevol cosa que tu saps fer dóna molta satisfacció”

No té mòbil ni ordinador. Ja el fa anar durant la seva jornada laboral a la Direcció Econòmica i Financera de la Gerència Metropolitana Nord. Pilar Junyet és una auxiliar administrativa de Sabadell que dedica el seu temps lliure a la seva gran passió: la ceràmica. Amb estudis cursats a Catalunya i a Itàlia, actualment té un nou taller on realitza les seves pròpies obres i ensenya a petits i a grans arts plàstiques. Voleu saber per què ensenya i per què no ha volgut parar mai d’aprendre? Continueu llegint!